Plantejament
Les tres taxes de l’EPA —activitat, atur i ocupació— no són tres formes distintes de dir el mateix: cada una compta una part distinta del mercat de treball i només llegides juntes donen un diagnòstic fiable. Esta activitat demana als alumnes calcular les tres taxes per a tres països molt contrastats —Espanya, Alemanya i Polònia, dades de 2024— i interpretar les diferències a la llum dels tres models laborals europeus del llibre (nòrdic/alemany, francés/espanyol i nous membres UE de l’Est).
Els tres països han sigut triats per contrast:
- Espanya: tradicionalment alta taxa d’atur i dualitat temporal-indefinit, en procés de correcció després de la reforma laboral de 2022.
- Alemanya: model d’estabilitat estructural basat en formació professional dual i cogestió, atur estructural baix.
- Polònia: nou membre UE, economia en convergència ràpida amb la zona euro, mercat laboral amb baixa taxa d’atur però també baixa taxa d’activitat per motius demogràfics i culturals.
Objectius didàctics
- Aplicar correctament les fórmules de les tres taxes EPA (activitat, atur i ocupació) sobre dades quantitatives.
- Distingir el denominador de cada taxa i evitar l’error freqüent de confondre taxa d’atur amb percentatge de la població total.
- Llegir les tres taxes conjuntament per detectar fenòmens com l’efecte desànim, la baixa taxa d’activitat femenina o l’atur estructural.
- Relacionar els valors observats amb els models laborals europeus (nòrdic, alemany, francés/espanyol) presentats a la unitat.
Datasets per al càlcul
Les dades següents són simplificacions realistes inspirades en Eurostat (Labour Force Survey, 2024) i l’INE (EPA, T4 2024). S’han arredonit per facilitar el càlcul manual i s’aproximen a les xifres publicades amb un marge raonable. Allò important és l’ordre de magnitud i les diferències relatives entre països, no la xifra exacta al decimal.
País A — Espanya (2024)
| Magnitud | Valor (milers de persones) |
|---|---|
| Població de 16 anys o més | 41.000 |
| Ocupats | 21.600 |
| Aturats | 2.800 |
País B — Alemanya (2024)
| Magnitud | Valor (milers de persones) |
|---|---|
| Població de 16 anys o més | 71.000 |
| Ocupats | 45.700 |
| Aturats | 1.500 |
País C — Polònia (2024)
| Magnitud | Valor (milers de persones) |
|---|---|
| Població de 16 anys o més | 31.000 |
| Ocupats | 17.300 |
| Aturats | 500 |
Passos
-
Càlcul individual (20 min, sessió 1). Cada alumne calcula, per als tres països, les tres taxes (activitat, atur i ocupació). Ha d’anotar els passos intermedis: càlcul dels actius (ocupats + aturats), denominador de cada taxa i resultat final amb un decimal.
-
Posada en comú en parella (10 min). Les parelles comparen resultats i resolen discrepàncies abans de la correcció general.
-
Correcció guiada i lectura comparativa (15 min). A la pissarra s’anoten les nou taxes i es fan tres preguntes guia: quin país té la major taxa d’atur i per què?, quin país té la menor taxa d’activitat i què ens diu això?, quin país està més a prop de la plena ocupació en sentit EPA?
-
Treball en grup: diagnòstic per país (30 min, sessió 2). Cada grup emplena la taula següent per als tres països:
Pregunta Espanya Alemanya Polònia Taxa d’activitat calculada … … … Taxa d’atur calculada … … … Taxa d’ocupació calculada … … … Quin tipus d’atur pesa més probablement? (friccional/estructural/cíclic/estacional) … … … Quin model laboral europeu s’aproxima més? (nòrdic/alemany/francés-espanyol/Est UE) … … … Una política recomanada en una frase … … … -
Discussió guiada (10 min). Cada grup presenta una columna. El professor introduïx el contrast amb la NAIRU estimada per a Espanya (10-12 %) enfront d’Alemanya (4-5 %): la diferència no s’explica només pel cicle, sinó per rigideses estructurals que justifiquen polítiques distintes en cada país.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Correcció del càlcul | Aplica bé les fórmules i distingix els denominadors | 30 % |
| Lectura conjunta de les tres taxes | Detecta fenòmens com baixa activitat o atur estructural | 25 % |
| Connexió amb els models europeus | Situa cada país al mapa de models laborals | 25 % |
| Argumentació de la política recomanada | Recomanació coherent amb el diagnòstic | 10 % |
| Participació en grup i exposició oral | Defén i matisa posicions amb respecte | 10 % |
Solució orientativa per al professor
- Espanya: actius = 21.600 + 2.800 = 24.400. Taxa d’activitat ≈ 59,5 % · Taxa d’atur ≈ 11,5 % · Taxa d’ocupació ≈ 52,7 %. Diagnòstic: atur estructural (NAIRU alta) + restes d’atur cíclic de la pandèmia + atur estacional al sud (turisme, agricultura). Model més pròxim: francés/espanyol amb dualitat històrica en correcció. Política recomanada: formació professional + polítiques actives d’ocupació + consolidar la reducció de la temporalitat.
- Alemanya: actius = 45.700 + 1.500 = 47.200. Taxa d’activitat ≈ 66,5 % · Taxa d’atur ≈ 3,2 % · Taxa d’ocupació ≈ 64,4 %. Diagnòstic: atur pràcticament friccional, NAIRU baixa gràcies a FP dual, cogestió i negociació col·lectiva sectorial. Model alemany pur. Política recomanada: sostindre el motor industrial i la immigració qualificada per compensar l’envelliment demogràfic.
- Polònia: actius = 17.300 + 500 = 17.800. Taxa d’activitat ≈ 57,4 % · Taxa d’atur ≈ 2,8 % · Taxa d’ocupació ≈ 55,8 %. Diagnòstic: taxa d’atur molt baixa però també taxa d’activitat baixa (jubilacions primerenques, baixa participació femenina en algunes regions, emigració prèvia). Model Est UE en convergència ràpida. Política recomanada: incentivar la participació femenina i retardar l’edat efectiva de jubilació.
La discussió final hauria d’arribar a tres idees:
- La taxa d’atur aïllada enganya: Polònia i Alemanya tenen atur similar però estructures molt distintes (activitat baixa a Polònia, alta a Alemanya).
- Espanya no té un problema sobretot cíclic, sinó estructural: la NAIRU de 10-12 % no es baixa amb més demanda agregada, sinó amb reformes de formació i d’intermediació.
- No hi ha un únic òptim europeu: cada model reflectix una història institucional i unes preferències socials distintes; les recomanacions de política no es copien, s’adapten.
Variants i extensions
- Variant curta (45 min): treballar només dos països contrastats (Espanya i Alemanya).
- Variant llarga (120 min): afegir un quart país triat per cada grup (Dinamarca, França, Itàlia, Grècia…). Cada grup busca els tres dades bàsiques a Eurostat i les compara amb les tres de la fitxa.
- Connexió amb la Unitat 8 (cicles): calcular les mateixes taxes per a Espanya en T1 2013 (atur 27 %) i T4 2024 i discutir quina part de la millora és cíclica i quina part és estructural.
- Variant de debat (en substitució del pas 4): dividir la classe en dues posicions —“Espanya hauria de copiar el model alemany de FP dual” vs “el model alemany no és replicable fora del seu context industrial”— i debatre 20 min amb suport en les xifres i en la secció de models comparats del llibre.
- Variant salari mínim (substitució completa del pas 4): debat estructurat “ha de pujar el SMI espanyol al 60 % del salari mitjà?” amb dos equips: l’equip A defén la pujada recolzant-se en Card-Krueger i en les avaluacions de l’AIReF (efectes xicotets sobre l’ocupació, reducció de desigualtat); l’equip B defén l’statu quo recolzant-se en l’advertència del Banc d’Espanya sobre col·lectius específics (jóvens sense formació, sector agrari) i en la teoria neoclàssica bàsica. El professor modera i tanca recordant que l’evidència empírica no és unànime i que el resultat depén del nivell de partida, la composició de l’ocupació afectada i la calibració de la pujada.