Tres rondes de comerç: autarquia, lliure canvi i aranzels

Plantejament

L’avantatge comparatiu és d’eixes coses que s’entenen al paper i no es creuen del tot fins que es viuen. Este joc la posa a prova amb la classe sencera: cinc o sis països, dos béns, tres rondes i una sola regla que canvia cada vegada.

El que es mesura al final de cada ronda és la producció total de la classe, apuntada a la pissarra. Eixe número és el protagonista de la sessió.

Preparació

Cada grup és un país i rep una targeta amb el que pot produir en deu minuts si dedica tot el seu esforç a un sol bé:

Cada país necessita consumir almenys 20 de cada bé per a «alimentar i vestir» la seua població. El que sobre d’eixa quantitat és el seu excedent i compta com a riquesa.

Poden repartir el seu esforç entre els dos béns en la proporció que vulguen (per exemple, la meitat del temps a cada un produïx la meitat de cada xifra).

Objectius didàctics

• Calcular costos d’oportunitat i deduir-ne l’especialització eficient.
• Comprovar empíricament que el comerç amplia el conjunt de consum assolible.
• Mesurar l’efecte d’un aranzel sobre el total i sobre el repartiment entre països.
• Distingir l’efecte agregat d’un canvi de política del seu efecte distributiu.

Les tres rondes

Ronda 1 — Autarquia (10 min)

Ningú pot comerciar. Cada país ha de produir per si mateix almenys 20 de blat i 20 de tela. S’apunta l’excedent de cada país i el total de la classe.

Ronda 2 — Lliure comerç (15 min)

S’obri l’intercanvi. Els països poden especialitzar-se i comerciar lliurement al preu que negocien. Continuen necessitant 20 i 20 per a consumir, però els poden aconseguir comerciant. S’apunta de nou.

Ronda 3 — Aranzels (15 min)

Regla nova: de cada 4 unitats que entren en un país, 1 es retira del joc (és l’aranzel; se la queda «l’Estat» i no la consumix ningú). Tota la resta continua igual. S’apunta per tercera vegada.

Marcador (pissarra)

                 Ronda 1        Ronda 2         Ronda 3
                (autarquia)   (lliure comerç)  (aranzels)
País A            ______          ______          ______
País B            ______          ______          ______
País C            ______          ______          ______
País D            ______          ______          ______
País E            ______          ______          ______
TOTAL CLASSE      ______          ______          ______

Preguntes d’anàlisi

• En quina ronda és major el total de la classe? Per quant?
• Calculeu el cost d’oportunitat d’una unitat de tela al país A i al país C. Qui s’hauria d’especialitzar en què? Coincidix amb el que vau fer a la ronda 2?
• El país B produïx 40 i 40: no és el millor en res. Li compensa comerciar igualment? Eixa és la pregunta central de la unitat.
• A la ronda 3 el total baixa. Però baixa per a tots? Busqueu si algun país ix guanyant amb l’aranzel i expliqueu per què.
• L’aranzel de la ronda 3 retira unitats del joc. A la realitat, l’Estat recapta eixos diners. Canvia això la vostra conclusió? Fins a quin punt?
• Si fóreu el país C i la vostra indústria del blat desaparegera en obrir el comerç, què li demanaríeu al vostre govern? I què li contestaria un economista?

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Amb suport: tres països en compte de cinc i només les rondes 1 i 2.
• Ronda 4 — represàlies: si un país posa aranzel, els altres poden respondre amb el seu. El total es desploma i la discussió sobre guerres comercials es torna concreta.
• Per a qui va sobrat: repartir l’aranzel recaptat entre els ciutadans del país que l’imposa i recalcular. El resultat agregat millora però no torna al nivell del lliure comerç: el que es perd pel camí té nom.
• Connexió amb la Unitat 5: l’aranzel és un impost. Qui acaba pagant-lo depén de les elasticitats, exactament igual que a l’exercici de tres béns i tres impostos.