Plantejament
Un bitllet de 20 € funciona perquè tothom confia que demà continuarà valent més o menys el mateix. Este cas tracta del que passa quan eixa confiança es trenca del tot: no un 8 % de pujada anual, com el que va viure Espanya el 2022, sinó preus que es dupliquen cada poques setmanes.
Veneçuela va viure entre 2017 i 2021 l’episodi d’hiperinflació més llarg del segle XXI. El vostre grup l’analitzarà amb les tres funcions del diner a la mà: mitjà de pagament, unitat de compte i depòsit de valor. Voreu que no fallen alhora, sinó en un orde bastant concret, i que la gent reacciona substituint el diner per una altra cosa molt abans que cap govern ho decidisca.
Nota per a l’aula. En moltes classes hi ha companys i companyes les famílies dels quals van viure això de prop. La fitxa analitza el mecanisme econòmic i no repartix culpes polítiques; si algú vol contar la seua experiència, que siga perquè li abellix.
El cas, en dades
Veneçuela va entrar en hiperinflació a finals de 2017. El Banco Central de Venezuela, que havia deixat de publicar estadístiques durant anys, va acabar reconeixent una inflació de 130.060 % el 2018 i d’al voltant de 9.600 % el 2019; l’FMI va arribar a projectar xifres encara majors. Els preus d’un mateix producte canviaven dins del mateix dia, els comerços van deixar de posar etiquetes i els sous es gastaven el dia de cobrament perquè esperar una setmana era perdre’n la meitat.
La moneda es va refer tres vegades: el 2008 se li van llevar tres zeros (bolívar fort), el 2018 uns altres cinc (bolívar sobirà) i el 2021 uns altres sis (bolívar digital). Mentrestant, la població va fer pel seu compte el que cap decret no va ordenar: va començar a posar preus i a pagar en dòlars. Segons estimacions de consultores privades, el 2020 més de la meitat de les compres del país es pagaven ja en divisa estrangera. I més de 7,7 milions de persones havien eixit del país el 2024 (R4V, la plataforma de coordinació d’ACNUR i l’OIM).
| Episodi | Inflació | Què va passar amb els diners |
|---|---|---|
| Alemanya, 1923 | Els preus es duplicaven cada pocs dies | Moneda nova (Rentenmark) i promesa de deixar d’imprimir |
| Veneçuela, 2018 | 130.060 % anual (BCV) | Catorze zeros eliminats en tres reformes; dolarització de fet |
| Argentina, 2023 | 211,4 % interanual al desembre (INDEC) | Bitllet de 10.000 pesos el 2024, cinc vegades major que l’anterior |
| Espanya, 2022 | 10,8 % al juliol (INE) | El BCE puja els tipus del 0 % al 4,5 % en catorze mesos |
Fonts: Banco Central de Venezuela; FMI, World Economic Outlook; R4V (ACNUR-OIM), 2024; INDEC; INE; Deutsche Bundesbank.
Objectius didàctics
- Explicar la hiperinflació com la pèrdua successiva de les tres funcions del diner.
- Calcular el poder adquisitiu que queda d’un estalvi sotmés a una inflació extrema.
- Relacionar l’emissió de diner sense respatler amb la desconfiança en la moneda.
- Situar en escala episodis d’inflació molt distints i justificar per què només alguns són hiperinflació.
Passos (sessió de 50 min)
- Lectura individual (8 min). Subratlleu tres dades que us hagen paregut increïbles i anoteu per què.
- Les tres funcions (12 min). En grup, decidiu en quin orde va deixar de complir el bolívar les seues tres funcions i justifiqueu cada pas amb un fet de la fitxa.
- El càlcul (8 min). Resoleu la pregunta 4 i escriviu el resultat en gran. És la dada que es recorda en eixir de classe.
- L’escala (10 min). Ordeneu els quatre episodis de la taula de menor a major i responeu a la pregunta 6.
- El remei (8 min). Compareu com es va frenar cada cas: Alemanya amb una moneda nova i creïble, Veneçuela amb una dolarització espontània, Espanya amb el BCE pujant tipus. Què tenen en comú els tres?
- Tancament (4 min). Amb el bitllet d’euro a la vista: què hauria de passar perquè deixàreu d’acceptar-lo?
Preguntes d’anàlisi
- Quina de les tres funcions del diner falla primer en una hiperinflació? I quina resistix més?
- Per què un comerç deixa de posar etiquetes amb el preu? Relacioneu-ho amb la funció d’unitat de compte.
- Per què la gent cobra i gasta el mateix dia? Què li passa a qui no pot fer-ho, com un pensionista?
- Si al gener de 2018 algú tenia 100 bolívars estalviats, quin poder de compra li quedava al desembre amb una inflació del 130.060 %?
- Quants zeros se li van llevar en total a la moneda entre 2008 i 2021? Servix d’alguna cosa llevar zeros si no canvia res més?
- Compareu el 10,8 % d’Espanya al juliol de 2022 amb la dada veneçolana de 2018. Quantes vegades major era? Per què el cas argentí de 2023, amb un 211 %, tècnicament no és hiperinflació?
- La unitat diu que el BCE és independent dels governs precisament per això. Amb el cas davant, us pareix un bon argument? Què li respondríeu a qui pense que les decisions del BCE s’haurien de votar?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Funcions del diner | Ordena les tres funcions i justifica cadascuna amb fets del cas | 30 % |
| Càlcul del poder adquisitiu | Resol la pregunta 4 i interpreta el resultat | 25 % |
| Escala i comparació | Situa els quatre episodis i aplica el criteri d’hiperinflació | 25 % |
| Argumentació final | Respon a la pregunta 7 amb raons, no amb etiquetes | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: treballar només les preguntes 1, 3 i 4, amb la taula comparativa ja ordenada.
- Per a qui va sobrat: buscar quants mesos seguits d’inflació superior al 50 % mensual va acumular Veneçuela i comparar-ho amb la duració de l’episodi alemany de 1923.
- Extensió creativa (30 min en una altra sessió): dissenyar el cartell de preus d’una cafeteria en un país amb hiperinflació. Què s’hi escriu, cada quant es canvia i en quina moneda acaben posades les xifres.
- Connexió amb la Unitat 9: si un país acaba pagant en dòlars, què perd? La resposta (sobirania monetària, tipus d’interés propis) enllaça amb l’euro i la Unió Europea.