Plantejament
En la unitat heu llegit que més de nou de cada deu euros no són bitllets, sinó apunts en comptes, i que els bancs creen diner en prestar. És la frase que més cara d’escepticisme provoca a classe, així que hui no l’explicarem: la muntarem damunt de les taules.
Sis taules seran sis bancs, cadascun amb la seua caixa de reserves. Una persona farà d’Anna, que ingressa 1.000 € en efectiu al Banc 1. A partir d’ahí, cada banc guarda el percentatge obligatori i presta la resta a algú que se’l gasta, i qui cobra eixos diners els ingressa al banc següent. Ningú no imprimix res. En acabar, sumarem el que hi ha en tots els comptes i ho compararem amb els 1.000 € de partida.
Després canviarem dues coses, i ahí està el bo de la sessió: pujarem el coeficient de caixa al 50 % i deixarem que algú es guarde diners davall del matalaf. La cadena reacciona de manera distinta en cada cas.
Objectius didàctics
- Reproduir la cascada de depòsits i préstecs que crea diner bancari.
- Calcular el multiplicador del diner a partir del coeficient de caixa i comparar-lo amb el resultat real de la simulació.
- Explicar per què el diner creat depén del coeficient de reserves i de l’efectiu que la gent retira.
- Distingir el diner en efectiu del diner bancari dins d’una mateixa operació.
Muntatge
- Sis bancs, de dues o tres persones: un caixer que mou les fitxes, un anotador que emplena el full i, si sobra gent, un director que revisa els comptes.
- Anna, amb 100 fitxes de 10 € (1.000 €).
- Prestataris: una persona per banc, que rep el préstec i se’l «gasta» entregant-lo a un venedor. El venedor ingressa el que ha rebut al banc següent.
- A la pissarra, la taula de rondes a la vista de tots.
Passos (sessió de 50 min)
- Explicació i repartiment de papers (8 min). Es fixa el coeficient de caixa en el 10 % i s’escriu ben gran a la pissarra. Cada banc col·loca la seua caixa de reserves davant.
- Ronda 1 (5 min). Anna ingressa els seus 1.000 € al Banc 1. El banc separa 100 € a la caixa de reserves i presta 900 € al seu prestatari, que compra alguna cosa i fa que eixos diners arriben al Banc 2. Pregunta obligatòria abans de continuar: quants diners té ara Anna al seu compte? (Mil euros: els continua veient sencers.)
- Rondes 2 a 6 (15 min). Es repetix el mecanisme banc a banc, arredonint a l’euro. Cada anotador escriu a la pissarra el depòsit rebut, la reserva i el préstec concedit.
- Recompte (7 min). Se sumen tots els depòsits anotats. Es compara amb els 1.000 € inicials i amb el màxim teòric (1 dividit entre el coeficient).
- Segona volta: coeficient del 50 % (8 min). Es repetix en ràpid, només amb números a la pissarra. Quants diners es creen ara?
- Tercera volta: davall del matalaf (4 min). Tornem al 10 %, però en la ronda 2 el prestatari es guarda 400 € en efectiu i només diposita la resta. Què li passa a la cadena?
- Tancament (3 min). Cada persona escriu una frase: d’on han eixit els diners nous i per què no és un truc?
Taula per a la pissarra
| Ronda | Banc | Depòsit rebut | Reserva (10 %) | Préstec concedit |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Banc 1 | 1.000 € | ||
| 2 | Banc 2 | |||
| 3 | Banc 3 | |||
| 4 | Banc 4 | |||
| 5 | Banc 5 | |||
| 6 | Banc 6 | |||
| Total depòsits |
Preguntes de tancament
- En quin moment exacte va aparéixer diner que abans no existia?
- Si Anna anara hui al Banc 1 a traure els seus 1.000 € en bitllets, els tindria el banc? Quina xarxa de seguretat protegix els seus diners?
- El coeficient de caixa real a la zona euro és de l’1 %. Quin seria el multiplicador teòric? Per què en la pràctica el diner creat queda molt per davall?
- Què passaria en la cadena si els bancs no trobaren ningú a qui prestar?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Execució del paper | Complix la seua funció (reservar, prestar, anotar) sense saltar-se passos | 20 % |
| Full de registre | Xifres correctes ronda a ronda | 25 % |
| Multiplicador | Calcula el teòric i el compara amb el resultat real | 30 % |
| Tancament escrit | Explica d’on ixen els diners nous amb vocabulari precís | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: treballar amb un coeficient del 50 %, que dona números redons (1.000, 500, 250, 125) i se seguix mentalment.
- Per a qui va sobrat: calcular la suma de la cadena completa amb la fórmula del multiplicador i comprovar quantes rondes caldrien per a arribar al 90 % del màxim teòric.
- Versió curta (25 min): només la primera volta i el recompte.
- Comprovació amb la ferramenta: la unitat 4 del llibre (
/eco-4eso/libro/04-dinero-bancos-inflacion/) inclou un multiplicador bancari interactiu. Introduïu les vostres dades i contrasteu el resultat de la classe amb el de la pantalla, inclosa la filtració d’efectiu.