Plantejament
La família Bellver vol canviar el bany. Demanen tres pressupostos i el que més els convenç arriba amb una pregunta al final, feta en veu baixa i com de passada: «Amb factura o sense factura?». La resposta pareix només una qüestió de preu. No ho és.
El vostre grup farà el compte complet d’eixa pregunta: quant s’estalvia la família, quant guanya de veritat qui fa l’obra, quant deixa d’ingressar Hisenda i què passa si alguna cosa ix malament. Al final descobrireu una igualtat que sol sorprendre: el que guanyen els dos junts és exactament el que perd el conjunt, ni un euro més.
El cas està inventat, però els números, els tipus i les lleis són reals. No es tracta de donar lliçons de moral, sinó que, quan us facen eixa pregunta a la vostra casa, sapieu què esteu decidint.
El cas (inventat però versemblant)
L’habitatge té 30 anys. L’obra consistix a substituir la banyera per un plat de dutxa, alicatar i canviar els sanitaris; l’instal·lador hi posa la mà d’obra i una part dels materials que no arriba al 40 % del total, així que l’obra tributa al tipus reduït del 10 % que la Llei 37/1992 reserva a la renovació d’habitatges particulars amb més de dos anys.
| Pressupost A: amb factura | Pressupost B: sense factura | |
|---|---|---|
| Base (mà d’obra i materials) | 3.800,00 € | — |
| IVA (10 %) | 380,00 € | — |
| Total que paga la família | 4.180,00 € | 3.500,00 €, en efectiu |
| Justificant | Factura amb NIF i garantia per escrit | Cap |
Dades addicionals: l’instal·lador és autònom i el seu tipus marginal en l’IRPF és del 30 %. La família paga l’obra d’una sola vegada.
Objectius didàctics
- Calcular l’efecte d’una operació sense factura sobre les tres parts implicades.
- Comprovar que l’estalvi privat equival exactament a la pèrdua de recaptació.
- Distingir frau fiscal, elusió i planificació fiscal legal.
- Identificar els riscos jurídics i pràctics de contractar sense factura.
- Estimar l’efecte agregat del frau en un municipi.
Passos (sessió de 50 min)
- Lectura i repartiment de papers (5 min). Cada grup es repartix tres mirades: la de la família, la de l’instal·lador i la del conjunt de la societat. Cada una defensarà el seu compte al pas 4.
- Els dos comptes (12 min). Calculeu el que s’estalvia la família i el que guanya de veritat l’instal·lador. Compte amb l’IVA: els 380 € no han sigut mai seus.
- La resta que quadra (8 min). Calculeu el que deixa d’ingressar Hisenda i comproveu que coincidix amb la suma dels dos estalvis. Escriviu la igualtat en una línia.
- Riscos (10 min). Amb la llista de baix, cada grup ordena els cinc riscos de major a menor segons com de probable és que passen, no segons com de greus sonen.
- Escala (8 min). Multipliqueu el cas: en un municipi de 50.000 habitants es fan unes 2.000 reformes a l’any i s’estima que un 30 % es paguen sense factura. Quant es deixa de recaptar? Traduïu-ho a places d’institut.
- Tancament (7 min). Cada grup escriu en tres línies què respondria i per què. Se’n lligen dos o tres en veu alta sense comentar-los.
Els cinc riscos de qui paga sense factura
| Risc | Norma o fet | |
|---|---|---|
| 1 | Sense garantia ni prova. Si la dutxa degota als sis mesos, no hi ha contracte, ni data, ni a qui reclamar | Reial Decret Legislatiu 1/2007 i Reial Decret llei 7/2021 |
| 2 | L’assegurança de la llar pot negar-se a cobrir els danys d’una obra que no es pot acreditar | Condicionat habitual de les pòlisses de llar |
| 3 | Sanció per pagament en efectiu: el 25 % del que s’ha pagat, i en responen les dues parts | Llei 11/2021, límit de 1.000 € |
| 4 | Més IRPF en vendre l’habitatge, perquè la reforma no es pot sumar al valor d’adquisició | Llei 35/2006 |
| 5 | Fora d’ajudes i deduccions de rehabilitació, que exigixen factura i pagament bancari | Convocatòries dels plans de rehabilitació |
Preguntes d’anàlisi
- Per què l’instal·lador pot rebaixar 680 € i tot i així eixir-hi guanyant? Expliqueu-ho amb els dos impostos que no paga.
- Això és frau fiscal, elusió o planificació fiscal? Justifiqueu la resposta amb la definició de la unitat.
- La família diu: «nosaltres no defraudem, defrauda ell». És cert? Mireu el risc 3 abans de contestar.
- Quina mesura creieu que funcionaria millor perquè estes obres es facturen: més inspectors, la loteria de factures de Portugal, una deducció en l’IRPF per reformes amb factura, o el sistema Verifactu? Trieu-ne una i defenseu-la en quatre línies.
- Amb el resultat del pas 5, us pareix un problema xicotet o gran? Compareu-lo amb el 15-25 % del PIB que estimen Gestha i FUNCAS.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Càlcul dels tres comptes | Família, instal·lador i Hisenda, amb l’IVA ben tractat | 35 % |
| La igualtat | Comprova i explica que els dos estalvis sumen la pèrdua pública | 15 % |
| Riscos | Ordena i justifica, citant la norma corresponent | 25 % |
| Escala i postura | Calcula l’efecte agregat i argumenta una resposta raonada | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: donar els dos comptes del pas 2 ja muntats i treballar només els riscos i l’escala.
- Per a qui va sobrat: refer el compte suposant que l’instal·lador té un tipus marginal del 45 % i que l’obra tributa al 21 % perquè els materials superen el 40 % de la base. Creix o es reduïx la temptació quan els tipus pugen? Eixa és, en una línia, la discussió de fons sobre pressió fiscal i frau.
- Versió curta (25 min): passos 1 a 3 i les preguntes 1 i 3.
- Connexió amb la Unitat 5: si l’instal·lador tinguera un ajudant cobrant en negre, afegiu el que deixa de cotitzar. Recupereu els percentatges de la nòmina i calculeu què perd eixe ajudant en dret a atur i en pensió futura.