Plantejament
Jugareu una partida en què ningú no comença igual. Cada persona rep una carta de partida que diu quants daus tira: no és només sort, és d’on véns. Després la classe es convertix en un país amb impostos i prestacions, i comprovareu amb números quanta desigualtat corregix l’Estat.
El joc cap en una sessió perquè cada persona calcula només la seua pròpia fila: el grup suma, compara i dibuixa. Si algú s’equivoca, el total no quadra.
Un avís: en este joc ningú no «mereix» la seua carta, i això és justament el que es discutix al final. La pregunta no és qui ha guanyat, sinó si el repartiment final us pareix millor o pitjor que l’inicial.
Objectius didàctics
- Aplicar una escala d’IRPF per trams i un tipus d’IVA sobre la despesa a un cas propi.
- Mesurar la desigualtat d’un repartiment amb una raó entre extrems i amb una corba de Lorenz.
- Comparar la distribució abans i després d’impostos i transferències.
- Valorar l’efecte d’un canvi en el disseny d’una prestació sobre els incentius.
Les cartes de partida (retallables)
| Carta | Qui és | Renda de mercat |
|---|---|---|
| A (×2 per grup) | Llar amb ocupació temporal i sense estudis acabats | 1 dau × 3.000 € |
| B (×2 per grup) | Llar assalariada amb una FP de grau mitjà | 2 daus × 3.000 € |
| C (×1 per grup) | Llar amb dues titulacions superiors | 2 daus × 3.000 € + 12.000 € |
| D (×1 per grup) | Llar que a més viu d’un patrimoni heretat | 3 daus × 3.000 € + 30.000 € |
Les regles del país
IRPF per trams (versió simplificada): 0 % fins a 12.000 € · 20 % de 12.000 a 30.000 € · 35 % per damunt de 30.000 €. Com a la unitat, cada tipus s’aplica només a la franja que cau en el seu tram.
IVA: se suposa que cada llar gasta tota la seua renda fins a 20.000 € i la mitat del que passe d’ahí (la resta l’estalvia). L’IVA és el 10 % del que s’ha gastat.
Transferències: el bot recaptat es torna sencer. La mitat, en servicis universals (sanitat, educació, seguretat), a parts iguals entre les sis llars. L’altra mitat, en prestacions per a les dues llars amb menor renda de mercat, a parts iguals.
Passos (sessió de 50 min)
- Repartiment i tirades (7 min). Cada grup repartix les sis cartes cara avall. Cada persona tira els seus daus i calcula la seua renda de mercat. S’anota al full de grup, ordenada de menor a major.
- Foto del principi (8 min). El grup calcula la renda total, la raó entre la llar més rica i la més pobra, i quin percentatge s’enduen les dues de dalt i les dues de baix. Dibuixeu la primera corba de Lorenz: eix X, sisens de població acumulada (16,7 %, 33,3 %…); eix Y, percentatge acumulat de renda.
- Hisenda (12 min). Cada persona calcula el seu IRPF per trams i el seu IVA. El grup suma les dues columnes: eixe és el bot.
- El repartiment (8 min). Apliqueu les dues mitats del bot i calculeu la renda disponible de cada llar. Comproveu que la suma de les sis rendes disponibles torna a donar la renda total del pas 2. Si no quadra, hi ha un error.
- Foto del final (8 min). Recalculeu les tres mesures i dibuixeu la segona corba de Lorenz damunt de la primera, amb un altre color.
- Posada en comú (7 min). Cada grup diu la seua raó entre terços abans i després. S’escriuen a la pissarra al costat de les dades reals d’Espanya: Gini 49-50 abans, 31-32 després.
Full de grup
Llar Carta Tirada Renda mercat IRPF IVA Transferències Renda disponible
L1 ___ ______ ___________ € ______ ______ _____________ ______________
L2 ___ ______ ___________ € ______ ______ _____________ ______________
L3 ___ ______ ___________ € ______ ______ _____________ ______________
L4 ___ ______ ___________ € ______ ______ _____________ ______________
L5 ___ ______ ___________ € ______ ______ _____________ ______________
L6 ___ ______ ___________ € ______ ______ _____________ ______________
TOTAL ___________ € ______ ______ BOT __________ ______________
ABANS DESPRÉS
Més ric / més pobre ______ ______
% de les dues més riques ______ ______
% de les dues més pobres ______ ______
Raó entre terços ______ ______
Preguntes de tancament
- Qui paga més euros d’IVA i qui un percentatge major de la seua renda? Com es deia això a la unitat?
- La llar D no ha fet res per a tindre la seua carta. Canvia això el vostre juí sobre quant hauria de pagar? Separeu la part de dades de la part d’opinió.
- Quina mitat del bot reduïx més la desigualtat, la universal o la de prestacions? Comproveu-ho llevant-ne una de les dues i recalculant la raó entre terços.
- Mireu si alguna llar acaba amb més renda disponible que una altra que en guanyava més al mercat. Per què passa i com ho arreglaríeu sense deixar ningú sense ajuda?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Càlcul individual | IRPF per trams i IVA de la seua llar, ben calculats | 30 % |
| Mesures de desigualtat | Raons i percentatges correctes abans i després | 25 % |
| Corbes de Lorenz | Les dues ben construïdes, amb eixos retolats i llegenda | 20 % |
| Discussió final | Respon a les preguntes separant dades i valoracions | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: donar el full amb les rendes de l’exemple ja escrites i jugar només les fases 3, 4 i 5.
- Per a qui va sobrat: jugar una segona ronda votant un canvi de regles (tipus alt al 45 %, IVA al 5 %, o un complement fins a 12.000 € en compte de la prestació fixa) i mesurar quin reduïx més la desigualtat per euro recaptat.
- Carta de succés: a mitja partida, la llar C perd l’ocupació i la seua renda es queda en el 40 %. Calculeu la seua renda disponible amb Estat i sense Estat: eixa diferència és la funció estabilitzadora.
- Connexió amb la Unitat 5: compareu les rendes de les cartes A i B amb els salaris reals que hi vau treballar i decidiu si el repartiment del joc exagera o es queda curt.