Plantejament
Hi ha un gràfic que apareix cada any als periòdics i que quasi ningú no sap llegir: el del que Espanya ven i compra a la resta del món. Es publica sempre amb la mateixa frase, «Espanya torna a comprar més del que ven», i amb la mateixa cara de preocupació.
Construireu eixe gràfic amb la sèrie real dels darrers anys i calculareu les dues xifres que el resumixen: el saldo i la taxa de cobertura. I aleshores apareixerà una cosa rara. El millor any de tota la sèrie, el del dèficit més xicotet, va ser el 2020: l’any en què l’economia espanyola es va enfonsar com no ho havia fet des de la Guerra Civil.
Explicar eixa contradicció aparent és l’objectiu de la sessió. Qui l’entén ja no torna a llegir una xifra de balança comercial sense preguntar-se què hi ha darrere.
La sèrie
Comerç exterior espanyol de béns, en milers de milions d’euros. Xifres arredonides de la Secretaría de Estado de Comercio i Datacomex.
| Any | Exportacions | Importacions |
|---|---|---|
| 2019 | 290,1 | 322,1 |
| 2020 | 261,2 | 274,3 |
| 2021 | 316,6 | 345,4 |
| 2022 | 389,2 | 458,2 |
| 2023 | 383,7 | 424,0 |
| 2024 | 383,6 | 424,3 |
Els socis en 2024 (percentatge aproximat sobre el total, Datacomex):
| Principals clients | % de les exportacions | Principals proveïdors | % de les importacions |
|---|---|---|---|
| França | 15 | Xina | 11 |
| Alemanya | 10 | Alemanya | 10 |
| Portugal | 9 | França | 9 |
| Itàlia | 8 | Itàlia | 6 |
| Regne Unit | 6 | Països Baixos | 5 |
| Estats Units | 5 | Estats Units | 5 |
Objectius didàctics
- Construir un gràfic de línies a partir d’una sèrie oficial, amb eixos retolats i unitats.
- Calcular el saldo de la balança comercial i la taxa de cobertura de cada any.
- Interpretar una dada en el seu context en compte de llegir-la aïllada.
- Distingir balança comercial de balança per compte corrent en valorar un titular.
Passos (sessió de 50 min)
- El gràfic (12 min). Dibuixeu en el mateix full dues línies, exportacions i importacions, amb els anys a l’eix horitzontal i els milers de milions al vertical. Retoleu els eixos i poseu-hi llegenda. La distància vertical entre les dues línies és el dèficit.
- Saldos (6 min). Calculeu el saldo de cada any i anoteu-lo davall del gràfic. Ombregeu la franja entre les dues línies.
- Taxa de cobertura (8 min). Calculeu-la per als sis anys: exportacions dividides entre importacions, per cent. Diu quin percentatge del que comprem podem pagar amb el que venem.
- L’any rar (8 min). Marqueu l’any amb millor cobertura. Busqueu què va passar eixe any i escriviu en dues línies per què la millor dada coincidix amb el pitjor any.
- L’any dolent (5 min). Marqueu l’any amb pitjor cobertura i expliqueu-lo amb una sola paraula de la unitat.
- Creixement (5 min). Calculeu quant han crescut exportacions i importacions entre 2019 i 2024, en percentatge. Quina ha crescut més?
- Socis (6 min). Sumeu el pes dels quatre primers clients. Quants són de la UE? I el primer proveïdor? Escriviu una frase que resumisca el patró.
Preguntes d’interpretació
- Pot un dèficit comercial ser un bon senyal? Poseu-ne un exemple amb la sèrie davant.
- Un titular diu: «Espanya torna a comprar més del que ven». És exacte? Què li falta per a ser-ho del tot?
- Per què Espanya ven als veïns i compra a Àsia? Relacioneu-ho amb el mercat únic i amb els costos de fabricació.
- Si l’euro es depreciara un 10 %, quina línia del gràfic es mouria primer i en quina direcció?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Gràfic | Dues línies correctes, eixos retolats, unitats i llegenda | 25 % |
| Càlculs | Saldos, taxes de cobertura i creixements ben calculats | 30 % |
| Interpretació de l’any 2020 | Explica per què la millor dada ix del pitjor any | 25 % |
| Lectura del titular | Distingix béns de compte corrent i matisa el titular | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: donar el gràfic ja dibuixat i treballar només els passos 2, 3 i 4.
- Amb la dada de hui: buscar a Datacomex o a l’ICEX les xifres del darrer any tancat i afegir la columna. Comproveu si el patró de socis ha canviat.
- Per a qui va sobrat: repetir el pas 3 amb la balança de servicis, que el Banc d’Espanya publica a banda, i comprovar quants milers de milions de superàvit calen per a tapar el dèficit de béns. Ahí apareix el turisme.
- Connexió amb la Unitat 2: el capítol que enfonsa la balança en 2022 és l’energia. Recupereu el que vau estudiar sobre renovables i calculeu quant d’eixe dèficit desapareixeria si Espanya produïra a casa la mitat de l’energia que importa.