Plantejament
La unitat ensenya a detectar necessitats no cobertes i convertir-les en oportunitats. És una habilitat, i com totes les habilitats no ve amb un manual de per a què usar-la.
Hi ha negocis que detecten una necessitat real i la cobrixen. N’hi ha altres que detecten una debilitat real —la pressa, la impulsivitat, l’esperança de recuperar el perdut— i l’exploten. La frontera no sempre està clara, i eixe és exactament el debat.
Els tres casos de la fitxa no estan triats a l’atzar: els tres estan a un clic al mòbil de l’alumnat, els tres són legals, i els tres han sigut objecte de regulació recent a Espanya. Discutir-los no és un exercici abstracte.
Els tres casos de la fitxa
| Cas | Quina necessitat diu cobrir | Quina debilitat se li retrau explotar | On està la llei |
|---|---|---|---|
| Préstecs ràpids (microcrèdits, targetes revolving) | Diners immediats sense paperassa | La pressa i la falta de comprensió de la TAE | El Suprem ha anul·lat contractes per interessos usuraris; la TAE s’ha de publicitar |
| Caixes de recompenses (loot boxes) en videojocs | Diversió i personalització | El mecanisme de recompensa aleatòria, semblant al del joc d’atzar | Regulació específica en tramitació; diversos països europeus les han restringides |
| Apostes esportives en línia | Oci per a adults | La il·lusió de control i la persecució de pèrdues | Prohibida la publicitat fora de franges restringides des de 2020 |
Objectius didàctics
- Distingir una necessitat no coberta d’una debilitat explotable, i reconéixer que la distinció no sempre és nítida.
- Argumentar amb el marc legal a la mà i no només amb la intuïció moral.
- Considerar la responsabilitat de l’emprenedor més enllà de la legalitat del que fa.
- Proposar una regulació concreta i anticipar el seu efecte no desitjat.
Passos
- Repartiment de rols (5 min). Tres equips. Llibertat d’emprendre: si és legal i ningú enganya, la decisió és del client adult; prohibir empeny l’activitat a la clandestinitat. Límits necessaris: hi ha dissenys pensats perquè decidisques malament, i anomenar-los «llibertat d’elecció» és fer trampa. Comissió reguladora: no debat; escolta i al final proposa una norma concreta per a cada cas.
- Preparació (13 min). Cada equip prepara un argument per cas i anticipa l’objecció més forta. Obligatori usar el marc legal de la fitxa almenys una vegada.
- Ronda per casos (18 min, 6 min per cas). Es debat cas per cas, no en bloc, perquè no s’acabe parlant només d’apostes.
- Proposta de la comissió (10 min). La comissió proposa una mesura per cas: prohibir, limitar la publicitat, exigir advertiments, posar límits de despesa, no fer res. Ha de justificar cadascuna.
- L’objecció incòmoda (5 min). El docent planteja a la comissió: quin efecte no desitjat pot tindre la vostra norma? (Mercat negre, avantatge per a plataformes estrangeres, pèrdua d’ocupació.)
- Tancament individual (4 min). Cinc línies: on posaries tu la frontera i amb quin criteri? Val dir que no hi ha frontera, però cal justificar-ho.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Ús del marc legal | Cita la fitxa i no argumenta només des de la intuïció | 25 % |
| Necessitat vs debilitat | Aplica la distinció als casos amb precisió | 30 % |
| Rèplica | Respon a l’objecció del cas que es debat | 20 % |
| Tancament individual | Formula un criteri propi i el justifica | 25 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): debatre només dos casos i suprimir la fase d’objecció incòmoda.
- Variant amb casos del propi entorn: substituir un dels tres per alguna cosa del barri (una casa d’apostes prop de l’institut, una botiga de vapejadors). El debat puja de temperatura i de qualitat.
- Extensió cap al projecte emprenedor de la Unitat 12 (10 min). Cada grup revisa la seua pròpia idea de projecte i respon: quina necessitat cobrix i quina debilitat podria estar explotant sense voler? És incòmode i per això val la pena.
- Connexió amb la Unitat 7: els dark patterns del comerç electrònic són la mateixa discussió aplicada al disseny d’una web. Reprendre este debat allí.