Plantejament
«Emporta-te’l hui i paga en còmodes terminis de 30 € al mes.» Sona bé fins que sumes els terminis. La unitat ha explicat l’interés i el cost del diner; este exercici ho convertix en números que espanten un poc, que és justament el que ha de passar.
Comprareu un mateix producte —un portàtil de 800 €— de tres formes distintes: amb un préstec personal del banc, amb una targeta revolving i amb el «pagament a terminis sense interessos» del comerç. A primera vista les tres pareixen raonables. Quan calculeu el que es paga de veritat en cadascuna, descobrireu que la diferència pot ser de centenars d’euros, i que l’opció que més s’anuncia —la targeta revolving— sol ser la més cara amb diferència. Saber fer este compte és una de les defenses més útils contra l’endeutament.
Objectius didàctics
- Calcular el cost total d’un crèdit (quota × mesos) i el sobrecost enfront del preu al comptat.
- Distingir TIN de TAE i entendre per què la TAE reflectix millor el cost real.
- Comprendre per què la targeta revolving allarga el deute i dispara el cost.
- Prendre decisions de finançament amb la calculadora davant, no amb l’eslògan.
El cas
Vols comprar un portàtil que costa 800 € al comptat. T’oferixen tres formes de finançar-lo:
- Opció A — Préstec personal: 800 € a tornar en 12 mesos amb una quota d’uns 71 € al mes.
- Opció B — Targeta revolving: pagues una quota fixa baixa de 35 € al mes; amb els interessos, tardes uns 30 mesos a saldar-lo.
- Opció C — Pagament a terminis del comerç: 12 quotes de 70 € «sense interessos», però amb una comissió d’obertura de 40 €.
Passos
- Repàs de conceptes (8 min). El professor recorda interés, TIN, TAE i cost total del crèdit. Idea clau: el que importa per a comparar no és la quota, és el total pagat.
- Càlcul de les tres opcions (22 min). En parelles, emplenen la plantilla per a cada opció:
- Total pagat = quota × nombre de mesos (+ comissions).
- Cost del crèdit = total pagat − 800 € (preu al comptat).
- Ordenen les tres opcions de més barata a més cara.
- El truc del revolving (10 min). Calculen quant paguen de més en l’opció B respecte a l’A i discutixen per què: la quota baixa pareix còmoda, però allarga el deute i multiplica els interessos. Ací apareix la diferència brutal entre quota baixa i cost baix.
- Posada en comú i rànquing (10 min). S’ordenen les tres opcions en la pissarra per cost real. Quasi sempre guanya el comptat (si es pot), després el préstec o el pagament a terminis amb comissió, i el revolving queda últim amb diferència. El professor tanca amb la regla: abans de finançar, calcula sempre el total, no la quota.
Plantilla de càlcul
| Opció | Quota (€) | Mesos | Comissions (€) | Total pagat (€) | Cost del crèdit (€) |
|---|---|---|---|---|---|
| A — Préstec | 71 | 12 | 0 | ||
| B — Revolving | 35 | 30 | 0 | ||
| C — Terminis comerç | 70 | 12 | 40 | ||
| Comptat | — | — | — | 800 | 0 |
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Càlcul del total pagat | Quota × mesos (+ comissions) correcte en les tres | 35 % |
| Cost del crèdit | Resta bé el preu al comptat en cada cas | 20 % |
| Rànquing raonat | Ordena de més barata a més cara amb explicació | 25 % |
| Lectura del revolving | Explica per què la quota baixa ix cara | 20 % |
Variants i extensions
- Variant TAE: els qui acaben prompte calculen la TAE aproximada de cada opció i comproven que ordena igual que el cost total.
- Connexió amb l’activitat de finançament (Unitat 7) i el pressupost (Unitat 7): el cost del crèdit s’incorpora com una despesa fixa que reduïx l’estalvi mensual.
- Extensió real: buscar un anunci real de finançament d’una botiga o d’una targeta revolving i calcular el seu cost verdader amb la mateixa plantilla.