Temps de lectura: ~20 min · Sabers LOMLOE: B.1, B.2, B.3 · Abans de començar: la Unitat 1 (què és emprendre). Les Unitats 2 i 3 ajuden, però no són imprescindibles ací.

En acabar esta unitat sabràs:

  • Mirar l’entorn de qualsevol idea amb una graella de sis finestres (PESTEL): Política, Econòmica, Social, Tecnològica, Ecològica i Legal.
  • Distingir tres coses que es confonen: una necessitat, un problema i una oportunitat.
  • Anomenar cinc tendències actuals a Espanya amb potencial per a emprendre.
  • Usar el “diari de molèsties” per a detectar oportunitats reals al teu dia a dia.
  • Construir un mapa d’empatia senzill per a entendre a qui vols ajudar.

Les tres primeres unitats han mirat cap a dins: qui ets, quines habilitats tens, quins valors defenses en emprendre. A partir d’esta unitat mirem cap a fora. Una idea de negoci mai naix al buit del cap: naix de creuar el que tu saps i pots fer amb el que està passant ahí fora. Les persones que emprenen amb èxit no són les que van tindre la “idea genial” un diumenge de vesprada, sinó les que van observar durant mesos una molèstia repetida, una necessitat no coberta o un canvi de tendència, i van entendre abans que ningú quina solució calia.

En esta unitat aprendràs un mètode de tres passos: mirar l’entorn amb una graella ordenada (PESTEL), distingir una oportunitat real d’un simple desig, i construir l’hàbit de detectar oportunitats cada setmana a la teua vida quotidiana. Al final, sabràs aplicar estes ferramentes al teu barri, al teu institut i al teu propi dia a dia.

L’entorn: el context que envolta qualsevol projecte

L’entorn general —també anomenat macroentorn— és el conjunt de forces àmplies que afecten totes les persones i empreses d’un territori: la política, l’economia, els valors socials, la tecnologia disponible, el clima i les lleis. Cap d’estes forces es pot canviar individualment, però totes condicionen quins projectes tenen sentit emprendre hui i quins no.

Posem un exemple pròxim. Imagina que vols obrir una botiga de lloguer de DVD el 2026. Per molt talent que tingues, l’entorn et diu clarament que és mal moment: la tecnologia (streaming) i el comportament social (consum digital) han matat el sector. En canvi, obrir un servei de reparació de bicicletes elèctriques en una capital de província té vent a favor: hi ha més bicis elèctriques cada any (tendència social), poques botigues saben reparar-les (oportunitat) i existixen ajudes públiques a la mobilitat sostenible (factor polític-legal).

Aprendre a llegir l’entorn abans d’invertir temps o diners en una idea és probablement l’habilitat més rendible de l’emprenedor.

PESTEL simplificat: sis finestres per a mirar l’entorn

Per a no oblidar cap dimensió important, els analistes usen una graella amb sis lletres: PESTEL. Cada lletra és una finestra distinta des de la qual mirar el context. La versió que anem a usar en 4t d’ESO està simplificada i adaptada a la teua realitat pròxima.

MACRO entorno P POLÍTICO Gobiernos · aranceles · subvenciones E ECONÓMICO Ciclo · inflación · tipos · paro S SOCIAL Demografía · valores · hábitos T TECNOLÓGICO IA · automatización · digitalización E ECOLÓGICO Clima · sostenibilidad · recursos L LEGAL Normativa · fiscalidad · protección
PESTEL: sis finestres per a mirar l'entorn de qualsevol idea —Política, Econòmica, Social, Tecnològica, Ecològica i Legal.

P — Polític

Decisions de governs (nacional, autonòmic, municipal) que canvien les regles del joc. Exemples pròxims:

  • Subvencions a persones jóvens emprenedores (quota zero d’autònoms durant 12 mesos per a menors de 30).
  • Pla municipal de vianantització del centre de la teua ciutat: oportunitat per a terrasses, problema per a aparcaments privats.
  • Programa Kit Digital o ajudes NextGenerationEU per a la digitalització de xicotets negocis.

E — Econòmic

Com està l’economia en general i com afecta la butxaca de la gent:

  • L’Euríbor (tipus d’interés de referència de les hipoteques) marca quant paga al mes una família amb hipoteca: quan puja, hi ha menys diners disponibles per a consum.
  • Inflació: el 2022 els preus van pujar un 8,4 % a Espanya. Si els sous no pugen igual, la gent compra menys.
  • Salari mínim (SMI): 1.221 € al mes en 14 pagues des de l’1 de gener de 2026 (RD 126/2026, BOE 19-2-2026), un +3,1 % respecte a 2025. Determina el sòl del cost laboral en hostaleria, comerç i serveis.

S — Social

Com canvia la societat: edat de la població, valors, costums, hàbits de consum:

  • Envelliment del barri: si a la teua zona l’edat mitjana supera els 50 anys, hi ha demanda de farmàcia, residència i acompanyament; cau la demanda d’acadèmia infantil o botiga de joguets.
  • Augment de llars unipersonals: explica l’auge d’envasos xicotets i de menjar preparat per a una persona.
  • Major preocupació per la salut mental, especialment entre adolescents i jóvens.

T — Tecnològic

Quines ferramentes i tecnologies estan a l’abast de qualsevol:

  • Intel·ligència artificial generativa (ChatGPT, Claude, Midjourney). Permet que una persona sola faça el que abans requeria un equip de cinc.
  • Plataformes de comerç electrònic (Shopify, Etsy, Wallapop Pro) que reduïxen a zero la barrera d’entrada per a vendre en línia.
  • Pagaments instantanis (Bizum) i fintech (Revolut, N26) que han canviat els hàbits de pagament de tota una generació.

E — Ecològic

Clima, recursos naturals, sostenibilitat:

  • Sequera a Andalusia i el Llevant: oportunitat per a sistemes de reg eficient, arreplega d’aigua de pluja, jardineria xeròfila (amb plantes resistents a la sequera).
  • Augment de temperatures a l’estiu: demanda creixent de tendals, aire condicionat eficient, refugis climàtics urbans.
  • Reciclatge i economia circular: nous negocis al voltant del segon ús (Wallapop, Vinted, tallers de reparació).

Lleis i normes que convé conéixer abans de començar:

  • Edat mínima per a ser autònom a Espanya: 16 anys amb autorització de pare/mare/tutor; 18 anys sense autorització (Llei 20/2007 de l’Estatut del Treball Autònom).
  • Reglament europeu de protecció de dades (RGPD) per a qualsevol negoci que arreplegue correus o dades personals.
  • Normativa local (ordenances municipals) sobre terrasses, soroll, horaris comercials o llicències d’activitat.

PESTEL aplicat: obrir un bar al meu barri

Un PESTEL no és un examen de memòria: és una seqüència de preguntes. Vegem com s’aplica a una idea concreta —obrir un bar de tapes al teu barri— seguint els passos en ordre.

Com aplicar PESTEL pas a pas

Exemple: obrir un bar de tapes al meu barri

  1. P (Polític): consulta si l’ajuntament té llicència oberta per a nova hostaleria al teu carrer o si està restringida per saturació. Revisa si existix alguna subvenció municipal a nous comerços.
  2. E (Econòmic): mira el poder adquisitiu del barri. Predominen rendes altes, mitjanes o baixes? Això marca la franja de preus. Revisa també el cost actual del lloguer de local comercial a la zona (idealista comercial).
  3. S (Social): passeja el barri tres vesprades distintes. Quanta gent jove hi ha? Hi ha famílies amb xiquets? Hi ha turistes? Cada perfil demana una proposta distinta (tapes tradicionals vs. brunch vs. menú econòmic).
  4. T (Tecnològic): decidix si t’apoyaràs en plataformes (Glovo, JustEat, El Tenedor) o en clientela presencial. Cada decisió té cost i comissions que afecten el marge.
  5. E (Ecològic): revisa si el teu barri té pla d’arreplega de residus orgànics per a hostaleria, si l’ajuntament exigix usar envasos compostables per a take away, i si hi ha restriccions d’ús de gas.
  6. L (Legal): informa’t de la normativa de terrasses (metres, horaris, taules), l’horari de tancament, la llicència d’activitat classificada (és una de les més cares) i l’obligació de tindre Pla d’Autocontrol Sanitari (APPCC).

Si en qualsevol dels sis passos detectes una llum roja —per exemple, l’ajuntament ha tancat llicències noves en eixe carrer—, millor saber-ho a la primera setmana d’anàlisi que després de signar el contracte de lloguer.

Necessitat, problema i oportunitat: tres coses distintes

L’error més comú en començar a emprendre és confondre tres conceptes que s’assemblen però no són el mateix. Convé distingir-los amb cura.

Una necessitat és alguna cosa que les persones requereixen per a viure o funcionar: menjar, desplaçar-se, comunicar-se, descansar. Les necessitats són universals i no canvien quasi amb el temps.

Un problema és una dificultat concreta que apareix en intentar cobrir eixa necessitat en un context determinat. Els problemes sí que canvien amb el temps, la geografia i la tecnologia.

Una oportunitat és una manera nova, millor o més barata de resoldre eixe problema. No tota necessitat genera problema (si està ben coberta no hi ha queixa), i no tot problema genera oportunitat (si no hi ha forma viable de solucionar-lo). L’oportunitat apareix només quan convergeixen una necessitat real, un problema mal resolt i una solució tècnicament possible.

De la necesidad a la oportunidad Embudo de tres etapas que se estrecha: la necesidad es universal y amplia, el problema es la dificultad concreta al cubrirla y la oportunidad, mucho más estrecha, solo aparece cuando coinciden una necesidad real, un problema mal resuelto y una solución viable. Ejemplo: desplazarse por la ciudad, atascos y contaminación, y BlaBlaCar o el patinete eléctrico de alquiler. EL EMBUDO QUE SEPARA UNA INTUICIÓN DE UN NEGOCIO Es la banda más ancha porque las necesidades son muchas y comunes a casi todos. Por sí sola no es negocio: todo el mundo las tiene, pero nadie paga por la necesidad en abstracto. Necesidad Algo que las personas requieren para vivir. Es universal y casi no cambia. Ejemplo: desplazarse por la ciudad para ir al trabajo o al instituto. Aquí se estrecha el embudo: no toda necesidad genera un problema sin resolver. Como los problemas cambian con la tecnología y la sociedad, surgen oportunidades nuevas constantemente. Problema La dificultad concreta al cubrir esa necesidad. Sí cambia con el tiempo. Ejemplo: atascos, contaminación, aparcamiento imposible, taxi caro. La banda más estrecha: solo unos pocos problemas se pueden resolver de forma viable y rentable. Aquí es donde de verdad nace una idea de negocio. Oportunidad Forma nueva, mejor o más barata de resolver el problema. Ejemplo: BlaBlaCar, Valenbisi, patinete eléctrico de alquiler. La oportunidad solo existe donde coinciden necesidad real + problema mal resuelto + solución viable. Si no sabes describir la necesidad y el problema con frases enteras, tienes una intuición, no una oportunidad.
L'embut necessitat → problema → oportunitat: cada etapa s'estreny i només unes poques necessitats acaben sent una oportunitat real.

Vegem-ho amb un cas únic:

  • Necessitat universal: desplaçar-se per la ciutat per a anar a la faena, a l’institut o al supermercat.
  • Problema actual en moltes ciutats espanyoles: embussos en hora punta, contaminació, aparcament impossible, preu alt del taxi i del transport privat.
  • Oportunitats que han aparegut: BlaBlaCar (compartir cotxe entre ciutats), Cabify i Uber (alternativa al taxi), Bicimad/Valenbisi (bicicleta pública), patinet elèctric de lloguer, carsharing per minuts. Cadascuna resol una part distinta del problema i totes conviuen.

La regla pràctica per a no equivocar-se: abans de parlar d’oportunitat, descriu la necessitat i el problema amb frases completes. Si no ets capaç de fer-ho, no tens una oportunitat, tens una intuïció.

Cinc tendències contemporànies amb potencial emprenedor (2024-2026)

Les tendències són canvis de fons —no modes passatgeres— que afecten milions de persones alhora i obrin finestres d’oportunitat durant diversos anys. A continuació, cinc tendències que estan definint el mapa emprenedor a Espanya.

1. Digitalització i intel·ligència artificial

La irrupció de la IA generativa des de finals de 2022 (ChatGPT) ha canviat la productivitat de qualsevol ofici creatiu o administratiu. Fintech com Revolut, N26 o Bizum han redefinit el pagament. Oportunitats concretes: consultoria d’IA per a pimes locals, automatització de tasques per a autònoms, formació per a perfils no tècnics.

2. Transició ecològica

La instal·lació d’energia solar fotovoltaica a les llars ha crescut un 300 % a Espanya entre 2020 i 2024. L’alimentació plant-based (hamburgueses vegetals, llets de civada) guanya quota als supermercats. La regulació europea empeny empreses i particulars cap a menors emissions. Oportunitats: instal·lació i manteniment solar, restauració vegetal/vegana, assessoria energètica.

Parc eòlic en un paisatge espanyol a la posta de sol, amb diversos aerogeneradors retallats contra el cel i la llum baixa del sol.
Parc eòlic a Espanya a la posta de sol. La transició ecològica és una de les tendències de fons que més oportunitats obri: instal·lació, manteniment, assessoria energètica, segona vida de components. Foto: Iker Adalid Cía, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons (Wiki Loves Earth 2016)

3. Envelliment demogràfic: silver economy

Espanya té una de les piràmides demogràfiques més envellides d’Europa. El 2025 hi ha més de 9,5 milions de persones majors de 65 anys (INE, Padró Continu). Això obri un sector sencer, la silver economy: residències, teleassistència, oci sènior, productes adaptats, formació digital per a majors, acompanyament a domicili.

Home major assegut al carrer, mirant amb expressió perplexa la pantalla d'un telèfon mòbil que sosté a les mans.
Salamanca, 2014. La bretxa digital entre majors i tecnologia és alhora un problema social i una oportunitat emprenedora: apps amb interfícies simples, formació digital per a majors, acompanyament a domicili. Foto: Pedro Soler Bueno, “Maldito Invento”, CC BY 3.0 via Wikimedia Commons

4. Salut mental i benestar

La pandèmia va disparar la consciència col·lectiva sobre salut mental, especialment entre adolescents i jóvens. El sector ha crescut amb apps de meditació (Calm, Petit BamBou), teràpia psicològica en línia (TherapyChat, Mind), programes de mindfulness en empreses i formació emocional per a col·legis.

5. Treball flexible: remot i freelance

El teletreball a Espanya va passar del 4,8 % al 13,5 % entre 2019 i 2023 (EPA, INE). Han aparegut coworkings en pobles xicotets, plataformes per a freelancers (Malt, Fiverr, Upwork) i serveis pensats per a nòmades digitals. Oportunitats: lloguer vacacional per a teletreball, mobiliari ergonòmic, gestió administrativa per a autònoms digitals.

Usuària utilitzant l'aplicació mòbil de Wallapop a la pantalla d'un smartphone.
L'aplicació de Wallapop en un mòbil. El projecte va nàixer a Barcelona el 2013 en creuar una necessitat antiga (vendre l'usat) amb una tecnologia nova (smartphone amb GPS i càmera) que resolia el problema molt millor que les plataformes anteriors. Foto: Magn 1234, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons

Detectar oportunitats a la teua vida: el diari de molèsties

Les oportunitats d’emprendre s’aprenen a veure amb la pràctica. La tècnica més simple i eficaç per a entrenar la mirada s’anomena diari de molèsties i consistix en el següent: durant una setmana, anota cada vegada que alguna cosa et molesta —a tu o a algú que veges— en qualsevol activitat quotidiana. Cada molèstia és una possible oportunitat esperant algú que la resolga.

La tècnica ve de l’observació etnogràfica, un mètode d’antropologia que s’usa també en design thinking: en lloc de preguntar a la gent què vol (responen malament perquè idealitzen), se l’observa en el seu comportament real (revela el que de veritat necessita).

Plantilla del diari de molèsties

DiaSituacióQuè va molestarQui es va molestarPossible solució
DillunsEsperant el bus línia 4 a les 8:00Arribava amb 15 min de retard, sense avís a l’appJo i 8 persones més a la paradaNotificació push automàtica si el bus es retarda > 5 min
DimartsComprant al supermercatCua de 7 persones en caixa única; caixers autoservei bloquejatsPersones amb pressaLimitar el nombre d’autoserveis tancats en hores punta
DimecresEstudiant a casaEl meu iaio no trobava el botó per a pujar el volum del mòbilEl meu iaio, frustratApp amb botons grans i veu per a majors
Dijous
Divendres

Al final de la setmana revisa el llistat. No totes les molèsties són oportunitats de negoci —algunes són responsabilitat pública, altres tècnicament irresolubles—, però el 10-20 % solen tindre potencial real. Si repetixes este exercici durant un mes, tindràs entre 5 i 10 idees amb base real, molt millor que qualsevol brainstorming improvisat a classe.

Plantilla descarregable: tens una versió imprimible d’este diari —amb instruccions, exemple i guia de tancament— a /downloads/diario-molestias-eco-4eso.md.

El mapa d’empatia: posar-se a la pell de l’usuari

Una vegada detectada una oportunitat, cal entendre bé a qui anem a ajudar. La ferramenta clàssica per a fer-ho s’anomena mapa d’empatia: quatre caselles que obliguen a descriure la persona usuària des del seu punt de vista, no des del teu.

Les quatre caselles bàsiques (versió simplificada) són:

  • Què veu? L’entorn visual de la persona: què l’envolta, quins mitjans consumix, quins referents veu.
  • Què sent (escolta)? El que escolta de la seua família, amistats, xarxes socials, caps, metges.
  • Què diu i fa? El seu comportament observable: quines actituds pren, què diu en públic, com actua.
  • Què pensa i sent? El més difícil de captar: les seues pors, frustracions, desitjos no expressats, il·lusions.

Exemple: mapa d’empatia de “iaio de 75 anys que vol usar el mòbil”

  • Veu: un mòbil amb icones xicotetes, una pantalla brillant difícil de llegir al sol, anuncis que apareixen sense que ell faça res, missatges de WhatsApp de fills i néts demanant-li àudios i fotos.
  • Escolta: “iaio, t’ho explique una altra vegada”, “és que és molt fàcil, mira”, “papa, no pitges ahí”, notícies a la TV sobre estafes a majors per telèfon, anuncis de bancs que tanquen oficines i “tot va per l’app”.
  • Diu i fa: sol demanar ajuda a la seua filla per a tasques bàsiques, evita la banca en línia per por, telefona en lloc de WhatsApp encara que sap que ix més car, deixa que el mòbil es quede sense bateria perquè no entén els avisos.
  • Pensa i sent: vergonya per no saber, por que l’estafen, frustració per no poder parlar amb el seu metge que ara “només atén per l’app”, desig profund de comunicar-se amb els néts sense dependre de ningú.

A partir d’este mapa, una oportunitat concreta es veu de seguida: una app de comunicació familiar pensada per a majors, amb botons gegants, àudio en lloc de teclat, sense anuncis, amb configuració feta de fàbrica pel familiar jove i sense opcions secundàries que confonguen. N’existixen ja algunes (Oscar Senior, GrandPad), però el mercat a Espanya està lluny de cobrir-se.

Fer un mapa d’empatia bé costa entre 20 i 40 minuts per perfil. Val la pena fer-ne dos o tres abans d’invertir temps a construir res.

Glossari

  • Entorn general (macroentorn): el conjunt de forces àmplies —política, economia, societat, tecnologia, clima, lleis— que afecten tots els projectes d’un territori.
  • PESTEL: graella de sis finestres (Política, Econòmica, Social, Tecnològica, Ecològica, Legal) per a analitzar l’entorn general abans de llançar-se amb una idea.
  • Necessitat: alguna cosa que les persones requereixen per a viure o funcionar (menjar, desplaçar-se, comunicar-se). És universal i quasi no canvia amb el temps.
  • Problema: la dificultat concreta que apareix en intentar cobrir una necessitat en un lloc i moment determinats. Sí que canvia amb el temps i la tecnologia.
  • Oportunitat: una forma nova, millor o més barata de resoldre un problema. Només existix quan hi ha necessitat real + problema mal resolt + solució possible.
  • Tendència: canvi de fons que afecta milions de persones durant anys (no una moda passatgera). Obri finestres d’oportunitat mentre dura.
  • Silver economy: conjunt de negocis que donen servei a la població major de 65 anys (teleassistència, oci sènior, productes adaptats…).
  • Observació etnogràfica: mètode que consistix a mirar la gent en el seu comportament real en compte de preguntar-li què vol (perquè en preguntar sol idealitzar).
  • Diari de molèsties: tècnica que consistix a anotar durant una setmana tot el que et molesta, perquè cada molèstia és una possible oportunitat.
  • Mapa d’empatia: ferramenta de quatre caselles (què veu, què escolta, què diu/fa, què pensa/sent) per a entendre una persona usuària des del seu punt de vista.

Per a aprofundir

Recursos accessibles per a entrenar la teua mirada sobre l’entorn:

  • ¿De dónde vienen las buenas ideas?xarrada TED / vídeo animat de Steven Johnson (subtítols en castellà). Per què encaixa: explica que les idees quasi mai són un “eureka!” repentí, sinó la suma d’observacions al llarg del temps, just el missatge d’esta unitat.
  • Documentals i reportatges sobre l’origen de Wallapop o Airbnb (busca “cómo nació Wallapop” o “Airbnb story” amb subtítols). Per què encaixa: veus com una molèstia o una necessitat pròpia es va convertir en una empresa enorme.
  • Secció de tendències de mitjans com Xataka o El País Tecnología. Per què encaixa: articles curts i divulgatius sobre els canvis tecnològics i socials que estan obrint oportunitats ara mateix.
  • Generación de modelos de negocio (versión visual)Osterwalder i Pigneur. Per què encaixa: encara que ho veurem a fons més avant, les seues primeres pàgines sobre detectar necessitats del client són molt visuals i fàcils de fullejar.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Serveixen per a debatre a classe o pensar a soles:

  1. Pensa en l’última vegada que vas dir “quina ràbia que no existisca alguna cosa per a això”. Era una necessitat, un problema o una oportunitat? Algú podria resoldre-ho?
  2. De les cinc tendències de la unitat, quina creus que afectarà més la teua vida o la de la teua família en els pròxims deu anys? Per què?
  3. Si feres un diari de molèsties esta setmana, què creus que apareixeria més vegades: coses de l’institut, del transport, de les apps que uses o del teu barri?

Bibliografía

  1. Porter, M. E. (1980). Competitive Strategy: Techniques for Analyzing Industries and Competitors. Free Press. (Antecedente del análisis del entorno competitivo del que se deriva la lectura simplificada del macroentorno.)
  2. Aguilar, F. J. (1967). Scanning the Business Environment. Macmillan. (Formulación original del marco PEST, posteriormente ampliado a PESTEL.)
  3. INE (2025). Padrón Continuo de Población a 1 de enero. Instituto Nacional de Estadística. Disponible en https://www.ine.es
  4. Naciones Unidas (2024). World Population Ageing Report. Department of Economic and Social Affairs.
  5. Naciones Unidas (2015). Agenda 2030 y Objetivos de Desarrollo Sostenible. Resolución A/RES/70/1.
  6. Wallapop (2026). Historia corporativa y datos de uso (23 millones de usuarios; adquisición por Naver, enero 2026). Disponible en https://es.wallapop.com/about
  7. Gallagher, L. (2017). The Airbnb Story: How Three Ordinary Guys Disrupted an Industry. Houghton Mifflin Harcourt.
  8. Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del trabajo autónomo. BOE-A-2007-13409.
  9. Real Decreto 126/2026, de 18 de febrero, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2026. BOE-A-2026-3815.
Mirar fora · U4
Libro

Fifty Things that Made the Modern Economy

Tim Harford · Riverhead Books, 2017

Cinquanta invents (el codi de barres, l'aire condicionat, l'iPhone…) i com cadascun va obrir oportunitats noves que ningú havia vist. La millor escola per a entrenar l'ull del «què ve després?».

Lectura solta · 4-5 capítols a la teua elecció

Cuenta · Podcast · Web

marketingexamples.com

Web

Casos curts de màrqueting i oportunitats de nínxol esmicolats. Cada cas és una miniclasse sobre com algú va trobar un buit i el va convertir en negoci.

Actividad · 30 min

Tres canvis, tres oportunitats

Identifica tres canvis recents al teu entorn: un de tecnològic (alguna cosa que abans no existia), un de social (un hàbit que ha canviat), un de legal o de regulació (alguna cosa que s’ha permés o prohibit). Per a cada canvi, proposa una oportunitat d’emprenedoria associada: quin buit s’obri i qui podria voler omplir-lo?

Els teus apunts

Notes d'esta unitat

Apunta el que vulgues recordar de «L'entorn: detectar oportunitats». Es guarda només en este dispositiu.

Guardat

Para el aula

Proyectos interdisciplinares

Proyecto de emprendimiento

Repaso en clase Repasa esta unidad con Cajút El profe elige Eco 4ESO · Unidad 4 y los alumnos responden desde el móvil.