Plantejament
Hi ha una idea molt estesa i bastant falsa: que la creativitat necessita llibertat total. A la pràctica, un full en blanc paralitza i una restricció concreta dispara. Els dissenyadors ho saben, els guionistes ho saben i en el disseny de models de negoci passa exactament igual.
Hui ho comprovareu amb un cronòmetre davant. Tots els grups partixen del mateix negoci i cada ronda afig una restricció que cal respectar sí o sí.
El negoci de partida
Una acadèmia de reforç escolar en una ciutat mitjana. Lloga un local de 80 m², fa classes en grups de sis alumnes, cobra 120 € al mes per alumne i té tres professors a temps parcial. Va justa de marge i s’ompli només de cinc a huit de la vesprada.
Tots els grups treballen sobre este mateix cas. Al final es compara què va eixir de cada restricció.
Les targetes de restricció
Retalleu-les, doblegueu-les i fiqueu-les en un sobre. Se’n sorteja una per ronda, la mateixa per a tota la classe:
- Sense local. El negoci ha de funcionar sense llogar cap espai.
- Sense cobrar a les famílies. Els ingressos han de vindre d’un altre lloc.
- Només pel matí. No es pot usar la franja de 17 a 20 h.
- Amb la meitat del personal. Només queda un professor i mig.
- Deu vegades més alumnes. El mateix servici, però per a sis-cents.
- Sense fer classe. Es manté el propòsit educatiu però no hi ha classes.
Objectius didàctics
- Generar models de negoci alternatius sota restricció, en temps limitat.
- Comprovar empíricament l’efecte d’una restricció sobre la producció d’idees.
- Identificar quins blocs del canvas es veuen obligats a canviar en cada cas.
- Avaluar idees amb un criteri explícit en compte de per preferència personal.
Passos (sessió de 50 min)
- El cas (5 min). Es llig el negoci de partida i cada grup dibuixa ràpidament el seu canvas actual en quatre traços.
- Ronda 1 (7 min). Es trau una targeta. Set minuts per a escriure totes les solucions possibles. Quantitat, no qualitat: ací no es jutja res.
- Recompte (3 min). Cada grup diu quantes idees distintes ha produït. S’apunta a la pissarra.
- Rondes 2 i 3 (14 min). Altres dues targetes, mateix procediment i mateix recompte.
- La ronda control (7 min). Última ronda sense cap restricció: «milloreu el negoci com vulgueu». Es compta igual. El resultat sol ser el moment més comentat de la sessió.
- Garbell i elecció (10 min). De tot el generat, cada grup tria una sola idea i la defén amb dos criteris explícits: quant canvia el marge i quant costa provar-la.
- Tancament (4 min). Es comparen els recomptes de les quatre rondes a la pissarra.
Taula de recompte (pissarra)
Idees produïdes per grup
Ronda G1 G2 G3 G4 G5 TOTAL
1 (restricció: ___) ___ ___ ___ ___ ___ ___
2 (restricció: ___) ___ ___ ___ ___ ___ ___
3 (restricció: ___) ___ ___ ___ ___ ___ ___
4 (sense restricció) ___ ___ ___ ___ ___ ___
Preguntes d’anàlisi
- Compareu el total de la ronda sense restricció amb el de les altres tres. Què ha passat? Per què creeu que ocorre?
- Quina restricció va generar més idees? I quina va generar les més interessants? No sol ser la mateixa.
- Per a la vostra idea triada, quins blocs del canvas canvien respecte al negoci original? Marqueu-los.
- «Sense cobrar a les famílies» obliga a buscar un altre pagador. Qui podria ser i què voldria a canvi?
- Algunes restriccions pareixen absurdes, com «sense fer classe». En va eixir alguna cosa aprofitable? Què diu això sobre les idees que descartem per rares?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Productivitat | Participa en les quatre rondes i genera idees sense autocensura | 20 % |
| Qualitat de les alternatives | Les propostes respecten la restricció i són viables | 30 % |
| Lectura del canvas | Identifica correctament quins blocs es mouen | 25 % |
| Garbell raonat | Tria amb criteris explícits, no per gust | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: dues rondes amb restricció i la de control, sense recompte comparatiu.
- Amb negoci propi: aplicar les mateixes targetes al negoci real que cada grup va analitzar a l’activitat de redisseny. Encadenades, les dues sessions funcionen molt bé.
- Per a qui va sobrat: inventar tres targetes de restricció noves i justificar per què són bones: una restricció útil és la que tanca el camí fàcil sense tancar-los tots.
- De cara a la prova: la part d’innovació del temari pregunta per tècniques de generació d’idees. Poder contar què va produir cada restricció concreta val molt més que enumerar noms de tècniques.