Plantejament
El balanç no s’entén llegint-lo: s’entén muntant-lo. I es munta ràpid quan s’han col·locat dues-centes partides, no quan s’ha memoritzat la definició d’actiu corrent.
Este joc és entrenament pur. Trenta cartes, cinc muntons, cronòmetre i una comprovació final que no admet discussió: si el balanç no quadra, hi ha una carta mal posada i cal trobar-la.
Les cinc masses
Prepareu cinc cartolines retolades: Actiu no corrent, Actiu corrent, Patrimoni net, Passiu no corrent i Passiu corrent.
Les trenta cartes
Retalleu una carta per cada partida, amb el seu import:
Terrenys i béns naturals 60.000 · Construccions 180.000 · Maquinària 95.000 · Elements de transport 48.000 · Mobiliari 12.000 · Equips informàtics 9.000 · Aplicacions informàtiques 6.000 · Inversions financeres a llarg termini 20.000 · Amortització acumulada de l’immobilitzat material −70.000 · Existències de mercaderies 64.000 · Clients 52.000 · Efectes comercials a cobrar 11.000 · Deteriorament de valor de crèdits comercials −3.000 · Hisenda Pública deutora per IVA 4.000 · Inversions financeres a curt termini 8.000 · Bancs, compte corrent 26.000 · Caixa 3.000 · Capital social 150.000 · Reserva legal 30.000 · Reserves voluntàries 40.000 · Resultat de l’exercici 35.000 · Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit 90.000 · Deutes a llarg termini per arrendament financer 35.000 · Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini 15.000 · Proveïdors 58.000 · Creditors per prestació de servicis 12.000 · Deutes a curt termini amb entitats de crèdit 20.000 · Hisenda Pública creditora per IVA 9.000 · Organismes de la Seguretat Social creditors 6.000 · Remuneracions pendents de pagament 25.000.
Objectius didàctics
- Classificar partides comptables a les cinc masses patrimonials amb criteri de liquiditat i exigibilitat.
- Reconéixer els comptes correctors i el seu tractament restant dins de la seua massa.
- Comprovar la igualtat fonamental del balanç i usar-la com a test d’errors.
- Justificar la ubicació d’una partida dubtosa amb un criteri, no amb la memòria.
Passos (sessió de 50 min)
- Ronda 1 — contrarellotge (8 min). Huit minuts per a col·locar les trenta cartes. Sense consultar apunts.
- La prova del quadre (7 min). Sumeu cada muntó. L’actiu total és igual al patrimoni net més passiu? Si no quadra, la diferència vos diu quant val la carta mal col·locada, i això ajuda molt a trobar-la.
- Ronda 2 — amb apunts (10 min). Ara sí que es pot consultar. Corregiu i torneu a sumar fins que quadre.
- Les cinc difícils (15 min). Cada grup tria les cinc cartes que més li van costar i escriu per a cada una el criteri que decidix el seu lloc: és un bé o un dret?, el tindré menys d’un any?, li’l dec a algú de fora o als socis?
- Duel final (10 min). El professor diu una partida a l’atzar i el primer grup que alce la mà amb la massa correcta i el criteri s’emporta un punt. Només compta si diu també el criteri.
Preguntes d’anàlisi
- L’amortització acumulada apareix amb signe negatiu. Per què va a l’actiu i no al passiu, si resta?
- El resultat de l’exercici està al patrimoni net. Per què, si és el que l’empresa ha guanyat enguany?
- Hisenda Pública apareix dues vegades, una deutora i una altra creditora. Pot una empresa deure-li i que li deguen alhora? Expliqueu-ho amb l’IVA.
- Quin criteri separa el passiu corrent del no corrent? I l’actiu corrent del no corrent? Comproveu que és el mateix i digueu-ho amb les vostres paraules.
- Amb els totals a la mà, esta empresa es finança més amb recursos propis o aliens? Calculeu-ne el percentatge.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Ronda 1 | Nombre de cartes correctes abans de consultar | 20 % |
| Quadre | Localitza els errors usant la diferència entre sumes | 25 % |
| Criteris | Les cinc difícils justificades amb un criteri explícit | 35 % |
| Lectura final | Interpreta l’estructura financera a partir dels totals | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: vint cartes, sense correctores ni comptes amb Hisenda.
- Per a qui va sobrat: afegir tres cartes trampa que no van al balanç (una compra de mercaderies, una despesa de personal, una venda) i vore qui les detecta. Van al compte de resultats, no al balanç.
- Versió inversa: donar els cinc totals i demanar que inventen un conjunt de partides coherent. És molt més difícil i s’aprén més.
- De cara a la prova: construir el balanç a partir d’una llista desordenada de saldos és un dels exercicis pràctics més repetits. Ací s’entrena exactament eixa habilitat, i contra rellotge.