Plantejament
Hi ha una frase que es repetix a tots els plans d’empresa d’aula i que és mitja veritat: «el primer any ja donem benefici». Mitja veritat perquè el benefici es calcula a 31 de desembre, i els proveïdors, el lloguer i les nòmines es paguen tots els mesos.
Entre eixes dues coses hi ha un desfasament, i eixe desfasament és el que mata empreses rendibles. Per això el pla d’empresa inclou un pressupost de tresoreria mes a mes: no per a saber si es guanyen diners —això ja ho diu el compte de resultats— sinó per a saber si hi haurà diners al compte el dia que toque pagar.
El cas
Una empresa de material de platja i activitats nàutiques a la costa. Ven quasi tot entre juny i setembre, però compra el gènere a la primavera i paga els seus proveïdors molt abans de cobrar dels seus clients, que són en bona part hotels i ajuntaments a seixanta dies.
Saldo al banc l’1 de gener: 10.000 €.
La taula (milers d’euros)
| Mes | G | F | M | A | M | J | J | A | S | O | N | D |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cobraments | 25 | 25 | 20 | 20 | 25 | 30 | 40 | 55 | 70 | 75 | 45 | 30 |
| Pagaments | 22 | 22 | 26 | 29 | 36 | 47 | 57 | 61 | 40 | 29 | 26 | 26 |
Dades construïdes per a esta fitxa amb el perfil habitual d’un negoci estacional que cobra a seixanta dies.
Objectius didàctics
- Construir un pressupost de tresoreria mensual a partir de cobraments i pagaments previstos.
- Distingir benefici de tresoreria i explicar per què no coincidixen.
- Localitzar el mes crític i dimensionar la necessitat de finançament a curt termini.
- Proposar mesures que desplacen cobraments i pagaments per a suavitzar la corba.
Passos (sessió de 55 min)
- Flux net (8 min). Calculeu per a cada mes la diferència entre cobraments i pagaments. Marqueu els mesos en negatiu.
- Saldo acumulat (12 min). Partint dels 10.000 € de gener, encadeneu el saldo mes a mes. Este és el número que importa.
- El gràfic (15 min). Representeu el saldo acumulat al llarg de l’any, amb una línia horitzontal marcada al zero. La forma de la corba és la història del negoci.
- Diagnòstic (8 min). Anoteu el mes crític, el saldo mínim, quants mesos seguits està en negatiu i el resultat de l’any complet.
- La pòlissa (7 min). De quant hauria de ser la línia de crèdit? Justifiqueu la xifra i el marge de seguretat.
- Tres mesures (5 min). Proposeu tres formes de suavitzar la corba sense vendre més.
Preguntes d’anàlisi
- L’any tanca amb 39.000 € de benefici i a l’agost el saldo és de −50.000 €. Expliqueu eixa aparent contradicció en dues frases.
- Quants mesos seguits està l’empresa en números rojos? Què li passa a un negoci que no té línia de crèdit en eixa situació?
- Si els clients pagaren a trenta dies en compte de a seixanta, què li ocorreria a la corba? No cal refer tota la taula: raoneu-ho.
- Negociar amb els proveïdors pagar a noranta dies en compte de al comptat, resol el problema o el desplaça? És el mateix?
- Què li passaria a esta empresa si al juliol un client gran retardara un cobrament de 20.000 €? Calculeu-ho i digueu si la pòlissa que heu proposat aguanta.
- Un banc mira este gràfic abans de concedir la pòlissa. Què el tranquil·litza i què el preocupa?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Càlcul | Fluxos nets i saldo acumulat correctes als dotze mesos | 30 % |
| Gràfic | Corba llegible, amb la línia del zero i el mes crític marcat | 20 % |
| Diagnòstic | Separa amb claredat benefici de tresoreria | 30 % |
| Mesures | Tres propostes realistes que actuen sobre terminis, no sobre vendes | 20 % |
Variants i extensions
- Amb suport: donar els fluxos nets calculats i treballar el saldo acumulat i el gràfic.
- Amb full de càlcul: muntar la taula amb fórmules i afegir un control per al termini de cobrament. Vore la corba alçar-se en passar de 60 a 30 dies és la millor explicació possible del període mitjà de maduració.
- Per a qui va sobrat: calcular quant costaria la pòlissa a un 7 % anual, aplicada només als mesos i a l’import realment disposats, i restar-ho del benefici de l’any.
- De cara a la prova: el pressupost de tresoreria apareix al bloc de pla d’empresa i també al de funció financera. La pregunta que més es falla no és el càlcul, sinó la interpretació: per què una empresa amb benefici necessita finançament.