Plantejament
El dilema entre eficiència i equitat recorre tota l’economia i, sobretot, tota la política econòmica. L’eficiència s’ocupa de la grandària del pastís (que no es malgasten recursos); l’equitat, de com es repartix (que siga just). La unitat ha mostrat que una situació pot ser perfectament eficient i, alhora, profundament injusta: l’eficiència és necessària, però no suficient per a jutjar una societat. Decidir quanta eficiència sacrificar per a guanyar equitat —o a l’inrevés— no és un càlcul tècnic, sinó una decisió ètica i política.
Este debat posa a prova eixe dilema amb un cas concret, obligant l’alumnat a defendre una postura amb arguments, no amb consignes.
El cas (a entregar en fitxa)
Un ajuntament (o, en variant, una empresa que repartix el seu excedent) disposa d’un pressupost extraordinari i ha de triar entre dos opcions:
| Opció A — eficiència | Opció B — equitat | |
|---|---|---|
| Idea | Invertir tot on més rendiment econòmic genera (un polígon que atraurà empreses i ocupació qualificada). | Repartir la inversió en els barris més vulnerables (servicis socials, beques, transport). |
| Efecte sobre el «pastís» | Fa créixer més la riquesa total del municipi. | Fa créixer menys la riquesa total. |
| Efecte sobre el repartiment | Beneficia sobretot qui ja té formació i recursos; augmenta la desigualtat. | Reduïx la desigualtat i millora la qualitat de vida de qui menys té. |
(El docent concreta xifres orientatives i un context local versemblant. La taula mostra el patró a discutir: A maximitza el total, B millora el repartiment.)
Objectius didàctics
- Distingir amb precisió eficiència (aprofitament dels recursos) d’equitat (justícia del repartiment).
- Reconéixer que l’eficiència de Pareto no garantix la justícia i que l’equilibri entre ambdós és una decisió normativa.
- Argumentar des de, almenys, dos marcs ètics: l’utilitarista (major benestar agregat) i el de la justícia distributiva.
- Connectar el repartiment amb la qualitat de vida i el benestar més enllà del PIB.
Passos
- Repartiment de rols (5 min). Dos equips: «Equip Eficiència» (defén l’opció A) i «Equip Equitat» (defén l’opció B). S’assignen els rols, no es trien, per a obligar a argumentar una postura encara que no siga la pròpia.
- Preparació en equip (15 min). Cada equip prepara tres arguments. Eficiència pot recolzar-se en l’utilitarisme («un pastís més gran permet repartir més després») i en els incentius; Equitat, en la justícia distributiva, en la qualitat de vida i en que la desigualtat excessiva també pot ser ineficient a llarg termini.
- Exposició (8 min, 4 min per equip).
- Rèplica creuada (10 min). Cada equip respon als arguments de l’altre.
- Torn obert moderat (7 min): preguntes centrades a no confondre eficiència amb equitat i en si el dilema és sempre un conflicte real.
- Tancament individual (10 min). Cada alumne escriu, en cinc línies, quina opció triaria i per què, indicant explícitament quant pes dóna a l’eficiència i quant a l’equitat.
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Ús correcte dels conceptes | No confon eficiència, equitat, benestar social ni qualitat de vida | 30 % |
| Argumentació ètica | Defén la seua postura des d’un marc moral explícit (utilitarista o de justícia) | 25 % |
| Capacitat de rèplica | Respon sense reduir el debat a consignes | 20 % |
| Tancament individual | Justifica la seua elecció reconeixent el trade-off | 25 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): exposició i tancament individual, sense rèplica ni torn obert.
- Variant «no sempre hi ha conflicte»: afegir un tercer escenari on invertir en educació de qui menys té augmenta alhora equitat i eficiència futura, per a discutir que el trade-off no és inevitable.
- Connexió amb la Unitat 3: enllaçar amb la sostenibilitat i els ODS (és just i eficient alhora un repartiment que ignora l’impacte ambiental?).
- Variant d’investigació: els equips busquen dades reals del coeficient de Gini d’Espanya abans i després d’impostos i prestacions (Eurostat, AIReF) i les usen en els seus arguments.