Plantejament
La Unitat 3 presenta l’economia circular com una idea: tancar el cercle dels materials en compte d’extraure, produir i tirar. Esta activitat la convertix en una cosa tangible analitzant una empresa real que viu de fer-ho. L’objectiu és que l’alumnat descobrisca que la sostenibilitat no és només un discurs moral, sinó també un model de negoci: algú guanya diners reparant, llogant, reciclant o redissenyant el que el model lineal tiraria a la brossa.
El professor presenta una empresa documentada d’economia circular. Pot usar el cas de MUD Jeans (texans de lloguer) vist en el llibre, o substituir-lo per un altre millor adaptat al context de l’aula: una empresa espanyola o local de reparació i reacondicionament d’electrònica, de reutilització tèxtil, de compostatge industrial, d’envasos retornables o de mobles de segona mà professionalitzada. El repte pedagògic és triple: que l’alumnat identifique amb precisió com l’empresa trenca el model lineal, que connecte la seua activitat amb ODS concrets sense caure en el «tot val» i que detecte si hi ha substància real o risc de greenwashing.
Objectius didàctics
- Identificar, en una empresa real, els tres principis de l’economia circular (dissenyar per a durar, mantindre en ús, regenerar) enfront del model lineal.
- Vincular l’activitat de l’empresa amb un o diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible, justificant la connexió amb dades i no amb etiquetes.
- Reconéixer on està el negoci: per què tancar el cercle pot ser, a més de sostenible, rendible.
- Aplicar una mirada crítica que distingisca el compromís real del possible greenwashing, demanant dades, terminis i resultats verificables.
Passos
- Enquadrament (5 min). El professor presenta l’empresa triada amb tres o quatre dades clau (què produïx o quin servici oferix, quin problema ambiental ataca, des de quan opera) i repartix la fitxa de treball i la roda dels ODS.
- Lectura del dossier en grup (10 min). Cada grup llig la informació i subratlla: quins materials usa l’empresa, què fa amb ells al final de la seua vida útil i en què es diferencia d’una empresa convencional del mateix sector.
- De lineal a circular (15 min). Cada grup completa l’esquema comparant el model lineal del sector (extraure-produir-tirar) amb el que fa esta empresa, i identifica quin o quins dels tres principis de l’economia circular aplica i com. Han d’assenyalar almenys un punt on el model circular siga clarament distint del convencional.
- Connexió amb els ODS (10 min). El grup tria els dos o tres ODS amb què l’activitat de l’empresa es relaciona més directament i escriu, per a cadascun, una frase que justifique la connexió amb una dada del cas (no val «contribuïx a l’ODS 13» a seques: cal dir com i quant).
- Posada en comú i test del greenwashing (15 min). Cada grup exposa la seua anàlisi. El professor tanca amb la pregunta crítica: esta empresa canvia de veritat o només l’aparenta? La classe decidix col·lectivament quines dades demanaria per a estar segura (percentatge real de material reciclat, vida mitjana del producte, resultats verificats per tercers).
- Tancament individual escrit (5 min). Cada alumne respon per escrit: Explica amb un exemple d’este cas per què l’economia circular pot ser, alhora, bona per al planeta i bona per al negoci. Anomena l’ODS amb què més es relaciona (1 paràgraf).
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Lineal enfront de circular | Identifica amb precisió com l’empresa trenca el model extraure-produir-tirar | 30 % |
| Connexió amb els ODS | Vincula l’activitat amb ODS concrets justificant amb dades del cas | 30 % |
| El negoci darrere | Explica per què tancar el cercle pot ser rendible, no només lloable | 20 % |
| Mirada crítica (greenwashing) | Planteja quines dades demanaria per a distingir compromís real d’aparença | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): entregar l’esquema lineal/circular ja iniciat i centrar el treball en la connexió amb els ODS i el test del greenwashing.
- Variant per sectors: repartir empreses circulars de sectors distints (tèxtil, electrònica, alimentació, construcció) a cada grup i comparar en la posada en comú quins principis aplica cada sector.
- Connexió amb el bloc d’empresa: plantejar quines oportunitats de negoci circular existixen a la comarca del centre, anticipant els blocs d’emprenedoria i activitat empresarial de la matèria.
- Connexió amb la Unitat 1: reprendre la idea que tota escassetat és també una oportunitat emprenedora, ara aplicada a l’escassetat de matèries primeres que l’economia circular ajuda a alleujar.
Dossier
Tres empreses que ja apareixen en el material, cadascuna amb una manera distinta de tancar el cercle: llogar i reparar, aprofitar residus, vendre el que s’anava a llançar. Les xifres i les afirmacions són les de la seua font; abans del test del greenwashing, convé contrastar-les en el web o en la memòria de cada empresa.
Cas A · MUD Jeans: vaquers de lloguer
La indústria tèxtil és un exemple clar del model lineal: peces barates que s’usen poc i es tiren, amb un consum altíssim d’aigua i de cotó. L’empresa neerlandesa MUD Jeans va experimentar durant anys amb un model circular: en compte de vendre els vaquers, els llogava amb una quota mensual; quan el client ja no els volia, els tornava, i l’empresa els reparava per a revendre’ls de segona mà o els esfilagarsava per a fabricar teixit nou, barrejant cotó reciclat amb fibra verge. El maig de 2026 va abandonar el lloguer, perquè va concloure que no era escalable a gran volum, i es va reorientar cap a la reparació, la revenda i el reciclatge. L’agost de 2026 es va declarar en fallida pel pes dels seus deutes; al setembre la marca va tornar a vendre amb nous propietaris.
Fonts: MUD Jeans, memòries de sostenibilitat i notes de premsa; RetailDetail (maig de 2026); NL Times (7 d’agost de 2026); Sourcing Journal (setembre de 2026); Fundació Ellen MacArthur, casos d’economia circular. Cas recollit en la Unitat 3 d’este llibre.
Cas B · Zuvamesa (Sagunt): el suc i el que sobra de la taronja
Zuvamesa elabora a Sagunt suc de taronja i mandarina espremut (no procedent de concentrat) amb cítrics de la mateixa Comunitat Valenciana. El que és interessant és el que fa amb el que sobra: aprofita més del 90 % dels seus residus en lloc d’enviar-los a l’abocador i els convertix en productes nous —pèl·lets a partir de les corfes, olis essencials premsats de la pell i biogàs en una planta pròpia—. Té instal·lacions fotovoltaiques que cobrixen part de la seua demanda d’energia i la certificació «Residuo Cero» d’AENOR. A més, compra la matèria primera a la citricultura valenciana, de manera que el valor del cultiu es queda en la zona.
Fonts: Zuvamesa, àrea de sostenibilitat; certificació «Residuo Cero» d’AENOR; Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana. Cas recollit en GPE, Unitat 7.
Cas C · Too Good To Go: vendre el que s’anava a llançar
Too Good To Go és una aplicació danesa, molt implantada a Espanya, que connecta comerços de menjar (fleques, supermercats, restaurants) amb persones disposades a comprar a preu reduït els excedents que, en tancar, acabarien a la brossa. Al comerç li evita llançar menjar i li dona ingressos extra; al client li dona menjar bo i barat. L’empresa guanya diners amb una xicoteta comissió per cada «pack sorpresa» venut, i el seu impacte, que ella mateixa xifra en milions de menjars rescatats, és la seua raó de ser.
Font: Too Good To Go, dades públiques de la companyia. Cas recollit en IPE II, Unitat 6.