Plantejament
La Unitat 5 descriu el perfil emprenedor en abstracte: competències, intel·ligència emocional i executiva, competències socials, gestió de grups. Esta activitat l’aterra en una persona concreta i real. Cada grup rep el dossier d’una persona emprenedora amb trajectòria documentada i ha de reconstruir el seu perfil a partir de fets, no de tòpics. L’objectiu és que l’alumnat aprenga a llegir una biografia amb la mirada de la unitat: on es veu la seua tolerància al risc?, quins fracassos va encaixar i com?, com es relacionava amb el seu equip?
El repte pedagògic clau és desmuntar la narrativa del geni nat. Les biografies d’emprenedors solen contar-se com a epopeies de talent individual; el treball de l’alumnat és anar més enllà del mite i trobar evidència de competències apreses: fracassos previs, aprenentatge de l’error, dependència d’un equip, moments de dubte. Convé triar persones reals amb fonts solvents i, si és possible, variar perfils (dones i hòmens, emprenedoria empresarial i social, distints sectors) per a no reforçar un únic estereotip. Exemples possibles, tots amb documentació pública abundant: Margarita Salas (ciència i innovació amb patent), Ferran Adrià (innovació i lideratge d’equip a elBulli), Pau Gasol i la seua faceta de projectes socials, o persones emprenedores del teixit local que el professor puga documentar.
Objectius didàctics
- Reconstruir el perfil d’una persona emprenedora real aplicant les categories de la unitat a fets concrets de la seua trajectòria.
- Identificar evidència de competències apreses (gestió de l’error, persistència, treball amb un equip) enfront de la narrativa del talent innat.
- Analitzar com la intel·ligència emocional, la intel·ligència executiva i les competències socials apareixen en decisions reals documentades.
- Valorar de manera crítica les fonts biogràfiques, distingint el relat heroic dels fets contrastables.
Passos
- Enquadrament i repartiment (5 min). El professor presenta breument la persona de cada dossier i repartix la fitxa d’anàlisi del perfil. Aclarix que l’objectiu no és admirar, sinó analitzar.
- Lectura del dossier en grup (15 min). Cada grup llig la trajectòria i subratlla fets —no opinions— que revelen trets del perfil emprenedor: una decisió arriscada, un fracàs, una col·laboració clau, un canvi de rumb.
- Mapa del perfil (15 min). El grup completa la fitxa situant els fets en les categories de la unitat: competències i hàbits, intel·ligència emocional, intel·ligència executiva, competències socials i gestió del grup. Cada casella s’ha de recolzar en almenys un fet del dossier.
- Caça del mite (10 min). El grup busca explícitament evidència que contradiga la imatge del «geni nat»: un fracàs anterior, una competència que la persona reconeix haver aprés, algú sense qui el projecte no hauria eixit. Ho anoten a banda.
- Posada en comú (10 min). Cada grup presenta la seua persona en un minut i compartix el fet que més clarament demostra que el perfil emprenedor s’entrena. El professor arreplega els patrons comuns entre totes les persones analitzades.
- Tancament individual escrit (5 min). Cada alumne respon per escrit: De la persona que ha analitzat el teu grup, quina competència t’agradaria desenvolupar i quin fet concret de la seua trajectòria t’ha fet pensar que es pot entrenar? (1 paràgraf).
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Lectura basada en fets | Distingix fets contrastables d’opinions o relat heroic | 25 % |
| Aplicació de les categories | Situa correctament els fets en les competències de la unitat | 30 % |
| Desmuntatge del mite | Aporta evidència de competències apreses i de dependència de l’equip | 25 % |
| Tancament individual escrit | Connecta una competència pròpia amb un fet concret del cas | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): entregar el dossier ja subratllat i centrar el treball només a completar el mapa del perfil i la caça del mite.
- Variant d’investigació: que cada grup trie i documente pel seu compte una persona emprenedora (amb criteris de fonts donats pel professor) abans de la sessió d’anàlisi.
- Connexió amb la Unitat 6: reprendre el cas en estudiar la gestió de l’error, analitzant quin fracàs de la persona va ser una oportunitat d’aprenentatge.
- Connexió amb la Unitat 7 i els ODS: si la persona analitzada lidera un projecte d’emprenedoria social, vincular la seua missió amb un Objectiu de Desenvolupament Sostenible concret.
Dossier
Tres trajectòries que ja apareixen en el material, amb perfils distints: una cuinera que va muntar el seu propi restaurant, un enginyer que va emprendre dins d’una gran empresa i una fundadora que es va enfrontar amb dos socis a un sector dominat per gegants. Són un punt de partida: cada grup pot ampliar-les amb les fonts que se citen, buscant fets i no elogis.
Cas A · Carme Ruscalleda: cuinar de veres als 36 anys
Carme Ruscalleda va nàixer a Sant Pol de Mar (Maresme) el 1952 i va començar a cuinar de veres als 36 anys, en la xicoteta xarcuteria familiar. No tenia formació culinària reglada: el que sabia ho havia aprés de sa mare i dels llibres que comprava. El 1988 va obrir el restaurant Sant Pau i va arribar a acumular set estreles Michelin entre els seus restaurants de Sant Pol, Tòquio i Barcelona, un cas quasi únic al món. En les seues entrevistes insistix que el seu èxit no ve d’un talent innat, sinó de llegir, provar i corregir durant dècades.
Font: entrevistes a Carme Ruscalleda (2010-2024). Cas recollit en la Unitat 5 d’este llibre.
Cas B · Ken Kutaragi: emprendre dins de Sony
A finals dels anys huitanta, Ken Kutaragi era un enginyer de Sony que, en el seu temps lliure, treballava en un xip de so que va acabar usant-se en una consola de Nintendo. Convençut que Sony havia de fabricar la seua pròpia videoconsola, va defendre la idea dins de l’empresa malgrat la resistència de bona part de la direcció, que veia els videojocs com una cosa poc seriosa. No va fundar una empresa nova: va impulsar el projecte des de dins, amb el suport final del president, Norio Ohga. La PlayStation va eixir el 1994 i es va convertir en un dels negocis més rendibles del grup.
Fonts: Sony Group Corporation, història corporativa; Asakura, R. (2000), Revolutionaries at Sony, McGraw-Hill. Cas recollit en la Unitat 5 d’este llibre.
Cas C · Carlota Pi: tres socis davant de cinc gegants
El 2010, Carlota Pi, Oriol Vila i Ferran Nogué, acabats de llicenciar, van muntar a Barcelona, des d’un pis compartit, Holaluz, una comercialitzadora que ven només electricitat d’origen renovable certificat. Quan van començar, les cinc grans elèctriques controlaven el 94 % del mercat domèstic. El 2018 Holaluz va ser la primera elèctrica espanyola amb la certificació B Corp, que exigix superar una auditoria d’impacte i canviar els estatuts per a comprometre’s a generar impacte positiu a més de benefici, i el 2019 va eixir a cotitzar a BME Growth. L’empresa ha passat per dificultats pròpies d’un sector tan volàtil com l’elèctric.
Fonts: memòria anual d’Holaluz 2023; directori de B Lab Spain; entrevista amb Carlota Pi en El Confidencial. Cas recollit en Eco 4ESO, Unitat 11, i en EDMN 2BACH, Unitat 12.