Quan usar-la
- A la Unitat 1 (escassetat i els mecanismes de mercat), en explicar com el preu coordina les decisions de qui oferix i qui demanda sense que ningú ho dirigisca.
- Per a vore d’una ullada el punt on oferta i demanda es creuen, en lloc de calcular-lo a mà cada vegada: canviar un pendent o un tall i observar com es desplaça l’equilibri.
- En introduir la intervenció de preus: fixar un preu màxim o mínim i comprovar que apareix un excés de demanda (escassetat) o un excés d’oferta (excedent).
Què cal tindre en compte
La ferramenta treballa amb funcions lineals, una simplificació útil per a aprendre però que no descriu tots els mercats reals. Convé recordar a l’alumnat que el pendent de cada corba amaga un supòsit sobre el comportament de compradors i venedors.
Un punt fàcil de confondre: un topall de preu no trasllada el mercat a un nou equilibri, sinó que trenca l’equilibri i deixa una de les dues parts insatisfeta. El preu màxim per davall del d’equilibri genera escassetat; el preu mínim per damunt genera excedent. Que el resultat isca d’un càlcul no significa que el mercat es buide.
Per a anar més enllà
Demana a cada alumne que invente un mercat concret —entrades d’un concert, lloguer de pisos, mascaretes en una pandèmia— i traduïsca a números què passa quan l’Estat fixa un preu. La calculadora dóna la xifra; la discussió interessant és qui guanya i qui perd amb eixa intervenció i per què. Passar del creuament de les corbes a la decisió política és l’objectiu.