profedeeconomia
Recurs interactiu · Unitat 2

Matriu de decisió ponderada

Escriu les opcions, els criteris i el pes de cadascun, i comprova quina decisió ix. És la versió ideal del comportament del qual els biaixos ens desvien.

Tornar a la Unitat 2: Decisions econòmiques: racionalitat i comportament

Escriu les opcions que estàs valorant, els criteris que de veritat t'importen i quant pesa cadascun. Puntua de l'1 al 5. La matriu no decidix per tu: servix per a veure en què es diferencien de veritat.

Els teus criteris i quant pesen

Puntua cada opció en cada criteri (1 a 5)

Les teues opcionsM'agrada el que estudiariaEixides laborals a la meua zonaEl tinc prop de casaResultatLlevar
4,20
4,40
La millor puntuadaGrau Mitjà de Sanitat4,40 / 5
Avantatge sobre la segona0,20
El criteri que més la separa de la segonaM'agrada el que estudiaria
Com es calcula

Puntuació = suma de (pes del criteri ÷ pes total) × nota d'eixa opció en eixe criteri.

Els pesos es reparteixen sols, així que no cal que sumen 10 ni 100: pots posar 5, 3 i 2, o 1, 1 i 8. La puntuació final queda en la mateixa escala d'1 a 5 que les notes.

Una matriu de decisió ordena les teues raons, no les substituïx. Si el resultat et senta malament, això també és informació: potser hi havia un criteri que no havies escrit.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • A la Unitat 2, com a contrast amb l’homo economicus: la matriu és el que faria algú perfectament racional, i tot el tema va de per què no ho som.
  • Abans d’entrar en biaixos i heurístiques, per a tindre una referència contra la qual comparar-los.
  • En qualsevol decisió real de classe o de centre que s’estiga discutint en cercles.

Què cal tindre en compte

  • Els pesos es fixen abans de puntuar. Ajustar-los en vore el resultat és exactament el biaix de confirmació en directe, i val la pena assenyalar-ho quan algú ho intente: és més didàctic que explicar-ho en abstracte.
  • La matriu fa explícita la subjectivitat, no l’elimina. Eixe és el seu valor: quan dues persones discrepen, es pot assenyalar la cel·la concreta on és el desacord en compte de discutir conclusions.
  • Connecta amb la racionalitat acotada de Simon: decidir bé costa temps i informació, i per això a la vida real fem servir dreceres. La matriu mostra quanta faena és decidir «bé» una sola vegada.
  • Els costos enfonsats no són un criteri. El que ja s’ha invertit no hauria d’aparéixer en cap fila. És la trampa que més apareix i la que millor il·lustra el tema.
  • Un resultat molt ajustat no és una fallada de la ferramenta: vol dir que les opcions són semblants i que convé decidir per una altra via.

Per a portar-la a classe

Planteja una decisió i demana primer que cadascú anote en un paper, sense ensenyar-lo, quina creu que guanyarà. Després munteu la matriu entre tots. Quan el resultat no coincidisca amb el que algú havia anotat, pregunta-li si canviaria un pes o canviaria d’opinió. Ahí està la unitat sencera.