profedeeconomia
Recurs interactiu · Unitat 2

Matriu de decisió ponderada

Escriu les opcions, els criteris i el pes de cadascun, i comprova quina decisió ix. És la versió ideal del comportament del qual els biaixos ens desvien.

Tornar a la Unitat 2: Decisions econòmiques: racionalitat i comportament

Escriu les opcions que estàs valorant, els criteris que de veritat t'importen i quant pesa cadascun. Puntua de l'1 al 5. La matriu no decidix per tu: servix per a veure en què es diferencien de veritat.

Els teus criteris i quant pesen

Puntua cada opció en cada criteri (1 a 5)

Les teues opcionsM'agrada el que estudiariaEixides laborals a la meua zonaEl tinc prop de casaResultatLlevar
4,20
4,40
La millor puntuadaGrau Mitjà de Sanitat4,40 / 5
Avantatge sobre la segona0,20
El criteri que més la separa de la segonaM'agrada el que estudiaria

Empat tècnic. La diferència entre les dues primeres és tan xicoteta que la matriu no ha decidit res: o et falten criteris importants, o de veritat t'és igual i pots triar per una altra raó.

Com es calcula

Puntuació = suma de (pes del criteri ÷ pes total) × nota d'eixa opció en eixe criteri.

Els pesos es reparteixen sols, així que no cal que sumen 10 ni 100: pots posar 5, 3 i 2, o 1, 1 i 8. La puntuació final queda en la mateixa escala d'1 a 5 que les notes.

Una matriu de decisió ordena les teues raons, no les substituïx. Si el resultat et senta malament, això també és informació: potser hi havia un criteri que no havies escrit.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • A la Unitat 2, com a contrast amb l’homo economicus: la matriu és el que faria algú perfectament racional, i tot el tema va de per què no ho som.
  • Abans d’entrar en biaixos i heurístiques, per a tindre una referència contra la qual comparar-los.
  • En qualsevol decisió real de classe o de centre que s’estiga discutint en cercles.

Què cal tindre en compte

  • Els pesos es fixen abans de puntuar. Ajustar-los en vore el resultat és exactament el biaix de confirmació en directe, i val la pena assenyalar-ho quan algú ho intente: és més didàctic que explicar-ho en abstracte.
  • La matriu fa explícita la subjectivitat, no l’elimina. Eixe és el seu valor: quan dues persones discrepen, es pot assenyalar la cel·la concreta on és el desacord en compte de discutir conclusions.
  • Connecta amb la racionalitat acotada de Simon: decidir bé costa temps i informació, i per això a la vida real fem servir dreceres. La matriu mostra quanta faena és decidir «bé» una sola vegada.
  • Els costos enfonsats no són un criteri. El que ja s’ha invertit no hauria d’aparéixer en cap fila. És la trampa que més apareix i la que millor il·lustra el tema.
  • Un resultat molt ajustat no és una fallada de la ferramenta: vol dir que les opcions són semblants i que convé decidir per una altra via.

Per a portar-la a classe

Planteja una decisió i demana primer que cadascú anote en un paper, sense ensenyar-lo, quina creu que guanyarà. Després munteu la matriu entre tots. Quan el resultat no coincidisca amb el que algú havia anotat, pregunta-li si canviaria un pes o canviaria d’opinió. Ahí està la unitat sencera.