El mite de l'homo economicus: som tan racionals com diu l'economia?

El repte

L’economia clàssica va construir un personatge molt còmode per als seus models: l’homo economicus, un ésser que coneix les seues preferències, calcula sense error i tria sempre el que més li convé. El problema és que eixe personatge no existix. Durant les últimes dècades, l’economia del comportament ha demostrat, experiment rere experiment, que decidim malament de manera sistemàtica: ens fa més por perdre cent euros que la il·lusió de guanyar-los, comprem segons com ens presenten les opcions, continuem tirant diners en una cosa només perquè ja n’hi hem gastat.

I ací apareix la pregunta filosòfica, molt més antiga: si tantes de les nostres decisions les pren un pilot automàtic que ni controlem, en quin sentit som racionals? I, sobretot, en quin sentit som lliures? En este projecte posareu a prova el mite de l’agent racional, primer amb dades econòmiques i després amb les eines de la filosofia de la ment i de la llibertat, fins a prendre partit en un debat que afecta com ens veiem a nosaltres mateixos.

Què aporta cada matèria

• L’economia aporta l’evidència i el model que trontolla. El supòsit de racionalitat de l’homo economicus és la base de bona part de la teoria econòmica, i per això és tan revelador que falle. L’economia del comportament —Kahneman, Tversky, Thaler— ha catalogat els biaixos cognitius: aversió a la pèrdua, efecte ancoratge, biaix de statu quo, fal·làcia del cost enfonsat, excés de confiança. Aporta també el marc dels dos sistemes de pensament (un de ràpid i intuïtiu, un altre de lent i deliberatiu), la idea de racionalitat acotada de Herbert Simon —decidim prou bé, no l’òptim— i el debat sobre els nudges: si decidim malament, pot l’Estat «empényer-nos» cap a millors decisions sense obligar-nos? Això protegix la llibertat o la manipula?

• La filosofia aporta el marc per a interpretar tot això. La tradició racionalista —de Plató a Kant— va concebre la raó com la facultat que ha de governar els impulsos: ser persona és, precisament, decidir amb la raó i no amb la passió. Enfront d’ella, Hume va sostindre que «la raó és i ha de ser esclava de les passions». I per davall batega el gran problema del lliure albir: si les nostres eleccions estan condicionades per mecanismes mentals que no triem, som realment autors del que fem, o només ho creiem? La filosofia no reduïx l’ésser humà als seus biaixos, però tampoc pot ignorar-los: obliga a preguntar-se què queda de la llibertat i de la responsabilitat quan es coneix com decidix de veritat la ment.

Com es desenvolupa

1. Caure en la trampa: experiments de decisió1 sessió

   La classe respon, en directe i sense previ avís, a diversos problemes de decisió dissenyats per a activar biaixos (un dilema de guany/pèrdua amb marcs distints, un cas d'ancoratge, una situació de cost enfonsat). Es recullen les respostes i es revela com quasi tots van caure en el mateix patró. El biaix deixa de ser teoria: l'han experimentat.

2. Catalogar els biaixos1 sessió

   Amb la matèria d'economia, cada equip estudia i explica diversos biaixos cognitius amb exemples econòmics reals, i treballa la distinció entre racionalitat clàssica i racionalitat acotada de Simon, a més del model dels dos sistemes de pensament.

3. Pujar a la filosofia: raó i llibertat1-2 sessions

   Cada equip llig textos breus sobre la raó com a facultat rectora (Plató, Kant), l'objecció de Hume i el problema del lliure albir. La pregunta guia: si decidim amb un sistema automàtic ple de biaixos, en quin sentit la nostra raó ens governa i en quin sentit som lliures i responsables?

4. Preparar les postures del debat1 sessió

   S'assigna a cada equip una postura a defendre (per exemple: «continuem sent agents racionals i lliures, els biaixos són corregibles» enfront de «la racionalitat i la llibertat plenes són una il·lusió útil»). Cada equip prepara els seus arguments integrant dades econòmiques i raons filosòfiques, i anticipa les objeccions del contrari.

5. El debat1 sessió

   Debat estructurat per torns: exposició, rèplica i tancament. Una part de la classe actua com a jurat que valora la qualitat dels arguments, no qui crida més. El docent modera perquè es distingisquen els fets (què mostren els experiments) de les valoracions (què signifiquen per a la llibertat).

6. Redactar el dictamentreball a casa o sessió curta

   Després del debat, cada equip redacta el seu dictamen raonat: la seua posició final sobre en quina mesura som racionals i lliures, integrant el que ha aprés en economia i filosofia, i reconeixent de manera explícita el millor argument del bàndol contrari.

El producte final

Un debat estructurat a l’aula i un dictamen raonat per equip. El debat enfronta postures sobre la racionalitat i la llibertat del decisor humà; el dictamen arreplega per escrit, ja amb el cap fred, la posició final de l’equip: en quina mesura l’ésser humà és un agent racional, quin paper juguen els biaixos, i què queda de la llibertat i la responsabilitat quan es coneix com decidix de veritat la ment.

No es demana una resposta única —el debat entre raó i passió, entre llibertat i determinació, porta segles obert—. Es demana que el grup maneje amb rigor els biaixos i la racionalitat acotada, connecte amb honestedat l’evidència econòmica amb els conceptes filosòfics de raó, voluntat i lliure albir, i construïsca una posició matisada que siga capaç de reconéixer la força de l’argument contrari en compte d’esquivar-lo.

Materials per a l’alumnat

El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.

Fitxa de l’equip

Repartiu els rols el primer dia. Si sou tres, qui coordina assumix també la redacció del dictamen.

• Coordinació: repartix les tasques, controla el temps i guarda la versió bona del dictamen.
• Biaixos: explica els biaixos i la racionalitat acotada amb exemples econòmics reals.
• Filosofia: prepara els textos de Plató, Kant i Hume i la pregunta pel lliure albir.
• Debat i redacció: prepara l’argumentari, intervé en el debat i redacta el dictamen.

Tasques i entregues per sessió

1. Caure en la trampa: experiments de decisió (1 sessió). Responeu als problemes de decisió i anoteu en quin patró va caure la classe. Què entregueu: la taula de resultats de la classe.
2. Catalogar els biaixos (1 sessió). Expliqueu tres biaixos amb un exemple econòmic real i la diferència entre la racionalitat clàssica i l’acotada. Què entregueu: les fitxes de biaixos.
3. Pujar a la filosofia: raó i llibertat (1-2 sessions). Llegiu els textos i responeu a la pregunta guia. Què entregueu: un resum de tres línies de cada autor i la vostra resposta a la pregunta.
4. Preparar les postures del debat (1 sessió). Prepareu la postura que vos ha tocat: arguments, dades i objeccions previstes. Què entregueu: l’argumentari.
5. El debat (1 sessió). Debateu per torns; el jurat valora els arguments, no el volum. Què entregueu: la vostra intervenció i les notes del jurat.
6. Redactar el dictamen (treball a casa o sessió curta). Redacteu el dictamen amb la vostra posició final i el millor argument contrari. Què entregueu: el dictamen.

Fonts de dades

• The Nobel Prize · Daniel Kahneman, premi de Ciències Econòmiques 2002: per què es va premiar integrar la psicologia en l’economia, en especial en el judici i la decisió en condicions d’incertesa.
• The Nobel Prize · Premi de Ciències Econòmiques 2017, informació divulgativa: les aportacions de Richard Thaler a l’economia del comportament, explicades per al gran públic.

Textos i lectures de referència

• Kahneman, D. (2011). Thinking, Fast and Slow. Farrar, Straus and Giroux. Trad. cast.: Pensar rápido, pensar despacio, trad. Joaquín Chamorro Mielke. Debate, 2012.
• Tversky, A. i Kahneman, D. (1974). «Judgment under Uncertainty: Heuristics and Biases». Science, 185(4157), 1124-1131 (l’ancoratge). I (1981): «The Framing of Decisions and the Psychology of Choice». Science, 211(4481), 453-458 (els marcs de guany i pèrdua).
• Simon, H. A. (1955). «A Behavioral Model of Rational Choice». Quarterly Journal of Economics, 69(1), 99-118. L’origen de la racionalitat acotada.
• Thaler, R. H. i Sunstein, C. R. (2008). Nudge. Yale University Press. Trad. cast.: Un pequeño empujón, trad. Belén Urrutia. Taurus, 2009.
• Plató. Fedre, 246a-254e (el mite del carro alat). En Diálogos III, trad. Emilio Lledó. Gredos, 1986.
• Hume, D. (1739-1740). Tractat de la naturalesa humana, llibre II, part III, secció III. Trad. cast.: Tratado de la naturaleza humana, ed. i trad. Félix Duque. Tecnos. «La raó és, i només ha de ser, esclava de les passions» (traducció nostra).
• Kant, I. (1785). Fonamentació de la metafísica dels costums. Trad. cast.: Fundamentación para una metafísica de las costumbres, trad. Roberto R. Aramayo. Alianza, 2002. Secció tercera: la llibertat com a clau de l’autonomia de la voluntat.

Nivells d’assoliment de la rúbrica

Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.

• Domini dels biaixos i de la racionalitat acotada
  • Inicial: nomena biaixos sense explicar-los, o amb exemples inventats.
  • En desenvolupament: explica bé un o dos biaixos, però confon la racionalitat acotada amb la irracionalitat.
  • Adequat: explica diversos biaixos i la diferència entre la racionalitat clàssica i l’acotada, amb exemples econòmics reals.
  • Avançat: a més, explica per què els biaixos són sistemàtics (i per això predictibles) i què implica això per al model de l’homo economicus.
• Connexió rigorosa amb la filosofia
  • Inicial: salta dels biaixos a la llibertat sense connexió, o força les equivalències.
  • En desenvolupament: connecta amb un autor, però de manera superficial.
  • Adequat: relaciona amb precisió l’evidència conductual amb la raó, la voluntat i el lliure albir.
  • Avançat: a més, separa el que afirma l’evidència del que és interpretació filosòfica, i ho il·lustra amb Hume enfront de Kant.
• Qualitat del debat
  • Inicial: desqualifica o repetix sense argumentar.
  • En desenvolupament: argumenta, però no respon a les objeccions de l’altre equip.
  • Adequat: defén amb arguments, escolta, distingix les dades de les valoracions i respon a les objeccions.
  • Avançat: a més, reformula l’argument contrari abans de respondre’l, i l’altre equip el reconeix com a just.
• Raonament del dictamen
  • Inicial: sense una posició clara.
  • En desenvolupament: pren posició, però ignora l’argument contrari.
  • Adequat: posició clara i matisada, que integra economia i filosofia i reconeix l’argument contrari.
  • Avançat: a més, diu quina dada o quin experiment li faria canviar de posició.