El mite de l'homo economicus: som tan racionals com diu l'economia?

El repte

L’economia clàssica va construir un personatge molt còmode per als seus models: l’homo economicus, un ésser que coneix les seues preferències, calcula sense error i tria sempre el que més li convé. El problema és que eixe personatge no existix. Durant les últimes dècades, l’economia del comportament ha demostrat, experiment rere experiment, que decidim malament de manera sistemàtica: ens fa més por perdre cent euros que la il·lusió de guanyar-los, comprem segons com ens presenten les opcions, continuem tirant diners en una cosa només perquè ja n’hi hem gastat.

I ací apareix la pregunta filosòfica, molt més antiga: si tantes de les nostres decisions les pren un pilot automàtic que ni controlem, en quin sentit som racionals? I, sobretot, en quin sentit som lliures? En este projecte posareu a prova el mite de l’agent racional, primer amb dades econòmiques i després amb les eines de la filosofia de la ment i de la llibertat, fins a prendre partit en un debat que afecta com ens veiem a nosaltres mateixos.

Què aporta cada matèria

• L’economia aporta l’evidència i el model que trontolla. El supòsit de racionalitat de l’homo economicus és la base de bona part de la teoria econòmica, i per això és tan revelador que falle. L’economia del comportament —Kahneman, Tversky, Thaler— ha catalogat els biaixos cognitius: aversió a la pèrdua, efecte ancoratge, biaix de statu quo, fal·làcia del cost enfonsat, excés de confiança. Aporta també el marc dels dos sistemes de pensament (un de ràpid i intuïtiu, un altre de lent i deliberatiu), la idea de racionalitat acotada de Herbert Simon —decidim prou bé, no l’òptim— i el debat sobre els nudges: si decidim malament, pot l’Estat «empényer-nos» cap a millors decisions sense obligar-nos? Això protegix la llibertat o la manipula?

• La filosofia aporta el marc per a interpretar tot això. La tradició racionalista —de Plató a Kant— va concebre la raó com la facultat que ha de governar els impulsos: ser persona és, precisament, decidir amb la raó i no amb la passió. Enfront d’ella, Hume va sostindre que «la raó és i ha de ser esclava de les passions». I per davall batega el gran problema del lliure albir: si les nostres eleccions estan condicionades per mecanismes mentals que no triem, som realment autors del que fem, o només ho creiem? La filosofia no reduïx l’ésser humà als seus biaixos, però tampoc pot ignorar-los: obliga a preguntar-se què queda de la llibertat i de la responsabilitat quan es coneix com decidix de veritat la ment.

Com es desenvolupa

1. Caure en la trampa: experiments de decisió1 sessió

   La classe respon, en directe i sense previ avís, a diversos problemes de decisió dissenyats per a activar biaixos (un dilema de guany/pèrdua amb marcs distints, un cas d'ancoratge, una situació de cost enfonsat). Es recullen les respostes i es revela com quasi tots van caure en el mateix patró. El biaix deixa de ser teoria: l'han experimentat.

2. Catalogar els biaixos1 sessió

   Amb la matèria d'economia, cada equip estudia i explica diversos biaixos cognitius amb exemples econòmics reals, i treballa la distinció entre racionalitat clàssica i racionalitat acotada de Simon, a més del model dels dos sistemes de pensament.

3. Pujar a la filosofia: raó i llibertat1-2 sessions

   Cada equip llig textos breus sobre la raó com a facultat rectora (Plató, Kant), l'objecció de Hume i el problema del lliure albir. La pregunta guia: si decidim amb un sistema automàtic ple de biaixos, en quin sentit la nostra raó ens governa i en quin sentit som lliures i responsables?

4. Preparar les postures del debat1 sessió

   S'assigna a cada equip una postura a defendre (per exemple: «continuem sent agents racionals i lliures, els biaixos són corregibles» enfront de «la racionalitat i la llibertat plenes són una il·lusió útil»). Cada equip prepara els seus arguments integrant dades econòmiques i raons filosòfiques, i anticipa les objeccions del contrari.

5. El debat1 sessió

   Debat estructurat per torns: exposició, rèplica i tancament. Una part de la classe actua com a jurat que valora la qualitat dels arguments, no qui crida més. El docent modera perquè es distingisquen els fets (què mostren els experiments) de les valoracions (què signifiquen per a la llibertat).

6. Redactar el dictamentreball a casa o sessió curta

   Després del debat, cada equip redacta el seu dictamen raonat: la seua posició final sobre en quina mesura som racionals i lliures, integrant el que ha aprés en economia i filosofia, i reconeixent de manera explícita el millor argument del bàndol contrari.

El producte final

Un debat estructurat a l’aula i un dictamen raonat per equip. El debat enfronta postures sobre la racionalitat i la llibertat del decisor humà; el dictamen arreplega per escrit, ja amb el cap fred, la posició final de l’equip: en quina mesura l’ésser humà és un agent racional, quin paper juguen els biaixos, i què queda de la llibertat i la responsabilitat quan es coneix com decidix de veritat la ment.

No es demana una resposta única —el debat entre raó i passió, entre llibertat i determinació, porta segles obert—. Es demana que el grup maneje amb rigor els biaixos i la racionalitat acotada, connecte amb honestedat l’evidència econòmica amb els conceptes filosòfics de raó, voluntat i lliure albir, i construïsca una posició matisada que siga capaç de reconéixer la força de l’argument contrari en compte d’esquivar-lo.