Geografia

El viatge d'un producte: seguix la cadena global

Economia × Geografia: l'alumnat traça la cadena de valor global d'un producte real i analitza on es produïx cada fase, qui captura el valor i quin paper tenen els fluxos comercials.

Connecta amb
Geografia
Nivell
ESO · Batxillerat
Durada
5-6 sessions
Agrupació
Equips de 3-4

El repte

D'on ve de veritat el que compres, i qui guanya què al llarg del camí?

Producte final: Un mapa o pòster de la cadena de valor global d'un producte (mòbil, samarreta, xocolate…), amb el seu recorregut geogràfic i el repartiment de costos i valor entre les distintes baules.

Objectius

  • Identificar les distintes fases de la cadena de valor d'un producte de consum habitual i localitzar-les geogràficament.
  • Comprendre què és la deslocalització productiva, per què es produïx i quins efectes té sobre els països implicats.
  • Analitzar com es repartix el valor afegit entre les diferents baules —extracció, fabricació, logística, marca, venda— i traure conclusions sobre qui captura el major benefici.
  • Relacionar els fluxos de comerç internacional amb els factors geogràfics (localització de recursos, cost del treball, infraestructures) que expliquen la geografia de la producció global.
  • Comunicar les troballes mitjançant una representació cartogràfica o visual rigorosa i ben documentada.

Conceptes: cadena de valor global · deslocalització · comerç internacional · avantatge comparatiu · valor afegit · cost de producció · fluxos de mercaderies · països productors i consumidors

El repte

Quan compres un mòbil, una samarreta o una tauleta de xocolate, quasi tot el que pagues no cobrix materials ni mà d’obra: cobrix disseny, logística, marca i distribució. Però on estan les mines de coltan, les fàbriques d’assemblatge, els magatzems logístics? Quant rep cada país dels 700 € que pagues per un telèfon?

En este projecte aneu a seguir el rastre d’un producte des de les seues matèries primeres fins al lineal del supermercat o la pantalla de la botiga en línia. L’objectiu és doble: entendre la geografia real del que consumiu i entendre l’economia que hi ha darrere d’eixa geografia.

Què aporta cada matèria

  • Economia posa els conceptes: què és la cadena de valor, què significa valor afegit, per què les empreses deslocalitzen fases productives, com funciona el comerç internacional i què explica l’avantatge comparatiu. També aporta la mirada sobre el repartiment: qui captura el valor i per què les baules de disseny i distribució solen generar més marge que les de fabricació o extracció.

  • Geografia aporta la localització: on estan els recursos naturals, on es concentra la manufactura de baix cost, quines infraestructures connecten els nodes productius, quines distàncies i fronteres travessa la mercaderia. També aporta les ferramentes cartogràfiques: com representar fluxos sobre un mapa, com llegir i construir una llegenda, com mostrar relacions espacials de manera rigorosa.

Com es desenvolupa

  1. Triar el producte1 sessió

    Cada equip tria un producte de consum habitual (telèfon mòbil, samarreta de cotó, tauleta de xocolate, café soluble…) i justifica l'elecció. Es repartixen els productes per a evitar duplicats i maximitzar la diversitat.

  2. Investigar d'on ix cada part1 sessió + treball a casa

    Rastregen les matèries primeres principals i el seu origen geogràfic (país o regió), els països on es fabriquen els components o es transforma la matèria, i el país d'assemblatge o elaboració final. Es documenten les fonts utilitzades.

  3. Mapejar la cadena1 sessió

    Tracen sobre un mapamundi els nodes de la cadena i els fluxos que els unixen, aplicant una llegenda clara: tipus d'activitat, volum aproximat de moviment, mitjà de transport principal. La representació pot ser analògica (pòster) o digital.

  4. Analitzar costos i repartiment de valor1 sessió

    Amb dades o estimacions documentades (p. ex. estudis de desglossament de costos publicats per ONG, universitats o mitjans especialitzats), construïxen un esquema del repartiment aproximat del preu final entre les distintes baules. Discutixen quins factors econòmics expliquen eixe repartiment.

  5. Muntar el mapa o pòster definitiu1 sessió

    Integren la informació geogràfica i econòmica en la representació final: el recorregut físic del producte, la seua geografia de producció i el desglossament de valor afegit per fase o país.

  6. Presentació i debat1 sessió

    Cada equip exposa la seua cadena davant de la classe (5-7 minuts). Al final es comparen cadenes: què tenen en comú? Quins patrons geogràfics i econòmics es repetixen?

El producte final

Un mapa o pòster —en paper o format digital— que mostre de manera integrada:

  • El recorregut geogràfic del producte: països d’extracció de matèries primeres, de fabricació de components, d’assemblatge o elaboració i de consum final.
  • Els fluxos entre eixos nodes (fletxes diferenciades per tipus d’activitat o mitjà de transport), amb una llegenda coherent.
  • El repartiment aproximat del valor entre les distintes baules, representat com a diagrama de barres, gràfic de sectors o banda proporcional, amb la seua font documentada.
  • Una breu fitxa econòmica del producte: quin factor explica que cada fase estiga on està (recursos naturals, cost laboral, capital tecnològic, proximitat al consumidor…).

La presentació inclou una defensa oral de les conclusions i la resposta al repte inicial: qui guanya què al llarg del viatge del producte, i què diu això sobre com funciona l’economia global?

Materials per a l’alumnat

El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.

Fitxa de l’equip

Repartiu els rols el primer dia. Si sou tres, qui coordina assumix també el repartiment del valor.

  • Coordinació: repartix les tasques, controla el temps i guarda la versió bona del pòster.
  • Investigació: rastreja matèries primeres, components i acoblament, i anota la font de cada dada.
  • Cartografia: traça nodes i fluxos sobre el mapamundi i cuida la llegenda.
  • Valor i portaveu: construïx el repartiment del preu entre baules, redacta la fitxa econòmica i dirigix la presentació.

Tasques i entregues per sessió

  1. Triar el producte (1 sessió). Trieu el producte i escriviu per què vos interessa. Què entregueu: el producte i la llista de les seues matèries primeres i components principals.
  2. Investigar d’on ix cada part (1 sessió + treball a casa). Localitzeu on s’extrauen les matèries primeres, on es fabriquen els components i on s’acobla o s’elabora. Què entregueu: una taula amb tres columnes: fase, país i font.
  3. Mapejar la cadena (1 sessió). Traceu nodes i fluxos en un mapamundi, amb una llegenda per tipus d’activitat i mitjà de transport. Què entregueu: el mapa en esborrany.
  4. Analitzar costos i repartiment de valor (1 sessió). Busqueu un desglossament de costos publicat i repartiu el preu final entre les baules. Què entregueu: el gràfic del repartiment amb la seua font o, si no hi ha dades, l’estimació explicada.
  5. Muntar el mapa o pòster definitiu (1 sessió). Integreu recorregut, fluxos, repartiment del valor i fitxa econòmica. Què entregueu: el mapa o pòster final.
  6. Presentació i debat (1 sessió). Exposeu en 5-7 minuts i compareu la vostra cadena amb les altres. Què entregueu: la presentació i dos patrons que es repetisquen en diverses cadenes.

Fonts de dades

Textos i lectures de referència

  • Kraemer, K. L., Linden, G. i Dedrick, J. (2011). Capturing Value in Global Networks: Apple’s iPad and iPhone. Document de treball del Personal Computing Industry Center (Universitat de Califòrnia, Irvine). L’estudi clàssic sobre qui es queda el valor d’un mòbil fabricat a la Xina.
  • Rivoli, P. (2005; 2a ed., 2009). The Travels of a T-Shirt in the Global Economy. Wiley. Una economista seguix la cadena global d’una samarreta.
  • Eco 4ESO, unitat 9: «El viatge d’un mòbil i d’unes sabatilles» i «Deslocalització i relocalització». EDMN 2BACH, unitat 7: «La cadena de valor» i «Localització productiva».

Nivells d’assoliment de la rúbrica

Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.

  • Rigor de la investigació de la cadena
    • Inicial: fases sense font o països posats «a ull».
    • En desenvolupament: la major part de les fases tenen font, però hi ha generalitzacions sense suport.
    • Adequat: cada fase està identificada i documentada amb fonts verificables, sense xifres inventades.
    • Avançat: a més, assenyala quines fases no ha pogut documentar i com ha resolt la falta de dades.
  • Comprensió de la cadena de valor
    • Inicial: confon el preu amb el valor afegit o no diu on es concentra.
    • En desenvolupament: sap on es concentra el valor, però no explica per què.
    • Adequat: explica què és el valor afegit, on es concentra i per què, amb un argument econòmic.
    • Avançat: a més, relaciona el repartiment del valor amb l’avantatge comparatiu i amb el pes de la marca, i discutix què canviaria si es relocalitzara una fase.
  • Qualitat del mapa o representació visual
    • Inicial: mapa imprecís, sense llegenda o amb països mal situats.
    • En desenvolupament: països ben situats, però fluxos confusos o llegenda incompleta.
    • Adequat: localitza bé els països, mostra els fluxos amb claredat i usa una llegenda coherent.
    • Avançat: a més, integra el repartiment del valor en el mateix mapa (grossària de les fletxes, colors o barres) sense perdre llegibilitat.
  • Comunicació i presentació
    • Inicial: llig el pòster sense ordre ni vocabulari específic.
    • En desenvolupament: exposa amb ordre, però amb vocabulari d’una sola matèria o amb respostes d’opinió.
    • Adequat: exposa amb ordre, usa vocabulari de les dues matèries i respon amb arguments.
    • Avançat: a més, compara la seua cadena amb la d’un altre equip i trau un patró comú.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Rigor de la investigació de la cadenaIdentifica i documenta correctament cada fase de la cadena amb fonts verificables; no inventa xifres ni fa generalitzacions sense suport.STEM
Comprensió de la cadena de valorExplica amb precisió què és el valor afegit, on es concentra en la cadena i per què (amb argument econòmic: avantatge comparatiu, cost laboral, capital intangible de marca, etc.).CC
Qualitat del mapa o representació visualEl mapa localitza correctament els països implicats, mostra els fluxos amb claredat i usa una llegenda coherent; la representació és llegible i geogràficament precisa.CD
Comunicació i presentacióL'equip exposa amb ordre, usa vocabulari específic de les dues matèries i respon preguntes amb arguments, no amb opinions.CCL

Què es treballa de Geografia

Competències específiques i sabers bàsics del currículum estatal (Reial Decret 217/2022 per a l'ESO i Reial Decret 243/2022 per al Batxillerat). Cada comunitat autònoma els concreta en el seu currículum propi.

Geografia i Història · 3r i 4t d'ESO

Competències específiques:

  • CE1. Buscar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present i del passat, usant críticament fonts històriques i geogràfiques
  • CE2. Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics, històrics i socials que resulten rellevants en l'actualitat, des del que és local fins al que és global

Sabers bàsics:

  • A. Reptes del món actual: estructures econòmiques en el món actual, canvis en els sectors productius i funcionament dels mercats
  • A. Reptes del món actual: el que és global i el que és local; conceptes espacials: localització, escala, connexió i proximitat espacial
  • A. Reptes del món actual: interpretació i elaboració de mapes, esquemes i síntesis; tecnologies de la informació geogràfica

Geografia · 2n de Batxillerat

Competències específiques:

  • CE5. Assumir la globalització com a context que emmarca l'evolució dels sistemes econòmics i els comportaments socials recents
  • CE4. Aplicar les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG), mètodes i tècniques propis o de ciències afins, localitzant fenòmens naturals i humans

Sabers bàsics:

  • A. Espanya, Europa i la globalització: Espanya en el món; Espanya davant de la globalització: amenaces i oportunitats
  • C. L'ordenació del territori en l'enfocament ecosocial: els espais industrials; impacte de la deslocalització sobre sectors de la indústria espanyola
  • C. L'ordenació del territori en l'enfocament ecosocial: els espais terciaritzats; relacions entre producció, distribució i venda

Competències que es treballen

Clau: STEM · CC · CD · CCL