El repte
Quan compres un mòbil, una samarreta o una tauleta de xocolate, quasi tot el que pagues no cobrix materials ni mà d’obra: cobrix disseny, logística, marca i distribució. Però on estan les mines de coltan, les fàbriques d’assemblatge, els magatzems logístics? Quant rep cada país dels 700 € que pagues per un telèfon?
En este projecte aneu a seguir el rastre d’un producte des de les seues matèries primeres fins al lineal del supermercat o la pantalla de la botiga en línia. L’objectiu és doble: entendre la geografia real del que consumiu i entendre l’economia que hi ha darrere d’eixa geografia.
Què aporta cada matèria
-
Economia posa els conceptes: què és la cadena de valor, què significa valor afegit, per què les empreses deslocalitzen fases productives, com funciona el comerç internacional i què explica l’avantatge comparatiu. També aporta la mirada sobre el repartiment: qui captura el valor i per què les baules de disseny i distribució solen generar més marge que les de fabricació o extracció.
-
Geografia aporta la localització: on estan els recursos naturals, on es concentra la manufactura de baix cost, quines infraestructures connecten els nodes productius, quines distàncies i fronteres travessa la mercaderia. També aporta les ferramentes cartogràfiques: com representar fluxos sobre un mapa, com llegir i construir una llegenda, com mostrar relacions espacials de manera rigorosa.
Com es desenvolupa
- Triar el producte1 sessió
Cada equip tria un producte de consum habitual (telèfon mòbil, samarreta de cotó, tauleta de xocolate, café soluble…) i justifica l'elecció. Es repartixen els productes per a evitar duplicats i maximitzar la diversitat.
- Investigar d'on ix cada part1 sessió + treball a casa
Rastregen les matèries primeres principals i el seu origen geogràfic (país o regió), els països on es fabriquen els components o es transforma la matèria, i el país d'assemblatge o elaboració final. Es documenten les fonts utilitzades.
- Mapejar la cadena1 sessió
Tracen sobre un mapamundi els nodes de la cadena i els fluxos que els unixen, aplicant una llegenda clara: tipus d'activitat, volum aproximat de moviment, mitjà de transport principal. La representació pot ser analògica (pòster) o digital.
- Analitzar costos i repartiment de valor1 sessió
Amb dades o estimacions documentades (p. ex. estudis de desglossament de costos publicats per ONG, universitats o mitjans especialitzats), construïxen un esquema del repartiment aproximat del preu final entre les distintes baules. Discutixen quins factors econòmics expliquen eixe repartiment.
- Muntar el mapa o pòster definitiu1 sessió
Integren la informació geogràfica i econòmica en la representació final: el recorregut físic del producte, la seua geografia de producció i el desglossament de valor afegit per fase o país.
- Presentació i debat1 sessió
Cada equip exposa la seua cadena davant de la classe (5-7 minuts). Al final es comparen cadenes: què tenen en comú? Quins patrons geogràfics i econòmics es repetixen?
El producte final
Un mapa o pòster —en paper o format digital— que mostre de manera integrada:
- El recorregut geogràfic del producte: països d’extracció de matèries primeres, de fabricació de components, d’assemblatge o elaboració i de consum final.
- Els fluxos entre eixos nodes (fletxes diferenciades per tipus d’activitat o mitjà de transport), amb una llegenda coherent.
- El repartiment aproximat del valor entre les distintes baules, representat com a diagrama de barres, gràfic de sectors o banda proporcional, amb la seua font documentada.
- Una breu fitxa econòmica del producte: quin factor explica que cada fase estiga on està (recursos naturals, cost laboral, capital tecnològic, proximitat al consumidor…).
La presentació inclou una defensa oral de les conclusions i la resposta al repte inicial: qui guanya què al llarg del viatge del producte, i què diu això sobre com funciona l’economia global?