El repte
No tots els territoris tenen els mateixos recursos davall del sòl. Uns països naden en petroli, altres concentren les terres rares que necessita qualsevol mòbil o cotxe elèctric, i altres s’enfronten a l’escassetat d’una cosa tan bàsica com l’aigua. Eixa loteria geogràfica no és un detall menor: decidix qui ven, qui depén, qui fixa preus i, moltes vegades, qui mana.
En este projecte triareu un recurs estratègic i vos convertireu en analistes geopolítics. La vostra missió és entendre com la geografia d’eixe recurs —on està, qui el controla, per on circula— es traduïx en economia i en poder. Al final respondreu al repte: per què tindre o no tindre un recurs decidix tant sobre l’economia d’un país?
Què aporta cada matèria
-
Economia posa els conceptes: què és l’escassetat i per què convertix un recurs en valuós, com l’oferta i la demanda fixen el preu d’una matèria primera, què significa dependre de l’exterior per a proveir-se d’energia o minerals, i com es repartix el valor entre qui extrau, qui transforma i qui consumix. També aporta la mirada sobre les externalitats: el cost ambiental que l’extracció no sempre paga.
-
Geografia aporta la localització: on estan les reserves, quins països produïxen i quins importen, per quines rutes viatgen el cru, el gas o els minerals, i quins punts crítics —estrets, oleoductes, ports— concentren el control d’eixos fluxos. També aporta les ferramentes per a representar reserves i fluxos sobre el mapa i per a llegir un conflicte territorial en clau espacial.
Com es desenvolupa
- Triar el recurs1 sessió
Cada equip tria un recurs estratègic (petroli, gas natural, liti, terres rares, aigua dolça, coure, cobalt…) i justifica per què és estratègic hui. Es repartixen per a evitar duplicats i cobrir distints tipus: energètic, mineral, hídric.
- Mapar reserves i producció1 sessió
Localitzen sobre un mapa les principals reserves i zones de producció, i identifiquen els grans països exportadors i importadors. Documenten les fonts (organismes oficials, agències d'energia, informes geològics).
- Analitzar el mercat del recurs1 sessió
Estudien com es forma el seu preu, com ha evolucionat en els últims anys i quins factors el mouen (demanda creixent, esgotament de reserves, decisions de productors). Construïxen una fitxa econòmica amb dades contrastades.
- Investigar una tensió geopolítica1 sessió + treball a casa
Trien un conflicte, aliança o tensió real lligat al recurs (una crisi energètica, una disputa per l'aigua d'un riu compartit, el control d'una ruta de subministrament) i reconstruïxen qui depén de qui i què està en joc.
- Muntar el dossier1 sessió
Integren mapa de reserves i fluxos, fitxa econòmica i anàlisi geopolítica en un dossier coherent. Afigen una valoració sobre la sostenibilitat de l'explotació del recurs.
- Presentació i debat1 sessió
Cada equip exposa el seu recurs (5-7 minuts). En comparar dossiers, la classe busca patrons: quins recursos generen més dependència? La geografia del poder coincidix amb la del recurs?
El producte final
Un dossier geopolític —en paper o format digital— que integre:
- Un mapa de reserves, zones de producció i fluxos comercials del recurs, amb els principals països exportadors i importadors i una llegenda coherent.
- Una fitxa econòmica del recurs: com es forma el seu preu, la seua evolució recent, el grau de dependència dels països importadors i quins factors el fan estratègic.
- Una anàlisi d’una tensió o conflicte real lligat al recurs, amb les relacions de dependència i poder ben documentades.
- Una valoració de sostenibilitat: si el recurs és renovable o no, quines externalitats ambientals genera la seua extracció i quines alternatives existixen.
La presentació inclou una defensa oral i la resposta al repte inicial: per què la geografia d’un recurs acaba dibuixant el mapa del poder econòmic mundial?