Geografia

Recursos estratègics: el mapa del poder econòmic

Economia × Geografia: l'alumnat investiga un recurs natural estratègic (petroli, aigua, liti, terres rares…), localitza les seues reserves i esbrina com la seua geografia condiciona els preus, el comerç i les tensions geopolítiques.

Connecta amb
Geografia
Nivell
ESO · Batxillerat
Durada
5-6 sessions
Agrupació
Equips de 3-4

El repte

Per què tindre —o no tindre— un recurs davall del teu territori decidix tant sobre la teua economia i el teu poder al món?

Producte final: Un dossier geopolític d'un recurs estratègic: mapa de reserves i fluxos, fitxa econòmica (mercat, preu, dependència) i anàlisi d'un conflicte o tensió real lligat a eixe recurs.

Objectius

  • Localitzar geogràficament les reserves i la producció d'un recurs natural estratègic i identificar els principals països exportadors i importadors.
  • Comprendre per què l'escassetat i la distribució desigual d'un recurs determinen el seu preu i el seu caràcter estratègic.
  • Analitzar com la dependència d'un recurs genera relacions de poder, aliances i conflictes entre països.
  • Distingir entre recursos renovables i no renovables i valorar els efectes ambientals i de sostenibilitat de la seua explotació.
  • Comunicar l'anàlisi mitjançant un dossier amb cartografia rigorosa i argumentació econòmica documentada.

Conceptes: recurs estratègic · escassetat · oferta i demanda · dependència energètica · geopolítica · reserves · país exportador i importador · sostenibilitat

El repte

No tots els territoris tenen els mateixos recursos davall del sòl. Uns països naden en petroli, altres concentren les terres rares que necessita qualsevol mòbil o cotxe elèctric, i altres s’enfronten a l’escassetat d’una cosa tan bàsica com l’aigua. Eixa loteria geogràfica no és un detall menor: decidix qui ven, qui depén, qui fixa preus i, moltes vegades, qui mana.

En este projecte triareu un recurs estratègic i vos convertireu en analistes geopolítics. La vostra missió és entendre com la geografia d’eixe recurs —on està, qui el controla, per on circula— es traduïx en economia i en poder. Al final respondreu al repte: per què tindre o no tindre un recurs decidix tant sobre l’economia d’un país?

Què aporta cada matèria

  • Economia posa els conceptes: què és l’escassetat i per què convertix un recurs en valuós, com l’oferta i la demanda fixen el preu d’una matèria primera, què significa dependre de l’exterior per a proveir-se d’energia o minerals, i com es repartix el valor entre qui extrau, qui transforma i qui consumix. També aporta la mirada sobre les externalitats: el cost ambiental que l’extracció no sempre paga.

  • Geografia aporta la localització: on estan les reserves, quins països produïxen i quins importen, per quines rutes viatgen el cru, el gas o els minerals, i quins punts crítics —estrets, oleoductes, ports— concentren el control d’eixos fluxos. També aporta les ferramentes per a representar reserves i fluxos sobre el mapa i per a llegir un conflicte territorial en clau espacial.

Com es desenvolupa

  1. Triar el recurs1 sessió

    Cada equip tria un recurs estratègic (petroli, gas natural, liti, terres rares, aigua dolça, coure, cobalt…) i justifica per què és estratègic hui. Es repartixen per a evitar duplicats i cobrir distints tipus: energètic, mineral, hídric.

  2. Mapar reserves i producció1 sessió

    Localitzen sobre un mapa les principals reserves i zones de producció, i identifiquen els grans països exportadors i importadors. Documenten les fonts (organismes oficials, agències d'energia, informes geològics).

  3. Analitzar el mercat del recurs1 sessió

    Estudien com es forma el seu preu, com ha evolucionat en els últims anys i quins factors el mouen (demanda creixent, esgotament de reserves, decisions de productors). Construïxen una fitxa econòmica amb dades contrastades.

  4. Investigar una tensió geopolítica1 sessió + treball a casa

    Trien un conflicte, aliança o tensió real lligat al recurs (una crisi energètica, una disputa per l'aigua d'un riu compartit, el control d'una ruta de subministrament) i reconstruïxen qui depén de qui i què està en joc.

  5. Muntar el dossier1 sessió

    Integren mapa de reserves i fluxos, fitxa econòmica i anàlisi geopolítica en un dossier coherent. Afigen una valoració sobre la sostenibilitat de l'explotació del recurs.

  6. Presentació i debat1 sessió

    Cada equip exposa el seu recurs (5-7 minuts). En comparar dossiers, la classe busca patrons: quins recursos generen més dependència? La geografia del poder coincidix amb la del recurs?

El producte final

Un dossier geopolític —en paper o format digital— que integre:

  • Un mapa de reserves, zones de producció i fluxos comercials del recurs, amb els principals països exportadors i importadors i una llegenda coherent.
  • Una fitxa econòmica del recurs: com es forma el seu preu, la seua evolució recent, el grau de dependència dels països importadors i quins factors el fan estratègic.
  • Una anàlisi d’una tensió o conflicte real lligat al recurs, amb les relacions de dependència i poder ben documentades.
  • Una valoració de sostenibilitat: si el recurs és renovable o no, quines externalitats ambientals genera la seua extracció i quines alternatives existixen.

La presentació inclou una defensa oral i la resposta al repte inicial: per què la geografia d’un recurs acaba dibuixant el mapa del poder econòmic mundial?

Materials per a l’alumnat

El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.

Fitxa de l’equip

Repartiu els rols el primer dia. Si sou tres, qui coordina assumix també la valoració de sostenibilitat.

  • Coordinació i portaveu: repartix les tasques, redacta la valoració de sostenibilitat i dirigix la presentació.
  • Cartografia: situa reserves, producció i fluxos, i cuida la llegenda.
  • Mercat: construïx la fitxa econòmica amb el preu, la seua evolució, els factors que el mouen i la dependència.
  • Geopolítica: investiga la tensió o el conflicte i reconstruïx qui depén de qui.

Tasques i entregues per sessió

  1. Triar el recurs (1 sessió). Trieu el recurs i justifiqueu per què és estratègic hui. Què entregueu: la fitxa del recurs: tipus (energètic, mineral o hídric) i usos principals.
  2. Mapar reserves i producció (1 sessió). Localitzeu reserves, producció i grans països exportadors i importadors. Què entregueu: el mapa en esborrany, amb les seues fonts.
  3. Analitzar el mercat del recurs (1 sessió). Busqueu com ha evolucionat el preu en els últims anys i què ho explica. Què entregueu: la fitxa econòmica: preu, tendència, factors i grau de dependència.
  4. Investigar una tensió geopolítica (1 sessió + treball a casa). Trieu una tensió o un conflicte real i reconstruïu qui depén de qui. Què entregueu: l’anàlisi de la tensió, amb dates i fonts.
  5. Muntar el dossier (1 sessió). Uniu mapa, fitxa i anàlisi, i afegiu la valoració de sostenibilitat. Què entregueu: el dossier complet.
  6. Presentació i debat (1 sessió). Exposeu en 5-7 minuts i busqueu patrons amb els altres recursos. Què entregueu: la presentació i la resposta de l’equip al repte.

Fonts de dades

Textos i lectures de referència

  • Reglament (UE) 2024/1252, d’11 d’abril de 2024, de matèries primeres fonamentals (EUR-Lex). Els seus annexos arrepleguen les llistes europees de matèries primeres estratègiques (annex I) i fonamentals (annex II).
  • Agència Internacional de l’Energia (2025). Global Critical Minerals Outlook 2025. L’informe de referència sobre la concentració de l’oferta de minerals per a la transició energètica.
  • Eco 4ESO, unitat 2: «Els límits dels recursos i la petjada ecològica»; unitat 9: «Importacions: energia i tecnologia». Eco 1BACH, unitat 6: «Externalitats» i «Béns públics i béns comuns».

Nivells d’assoliment de la rúbrica

Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.

  • Rigor de la localització geogràfica
    • Inicial: reserves o fluxos mal situats, sense font.
    • En desenvolupament: localització correcta, però confon reserves amb producció o la llegenda està incompleta.
    • Adequat: situa bé reserves, producció i fluxos, amb fonts verificables i llegenda coherent.
    • Avançat: a més, assenyala en el mapa els punts de pas crítics (estrets, oleoductes, ports) i explica per què importen.
  • Anàlisi econòmica del recurs
    • Inicial: afirma que el recurs és car o estratègic sense explicar per què.
    • En desenvolupament: relaciona escassetat i preu, però no parla de dependència.
    • Adequat: explica com l’escassetat i el repartiment desigual condicionen el preu, la dependència i el caràcter estratègic.
    • Avançat: a més, distingix reserves, producció i capacitat de refinament, i explica quina concentra més poder.
  • Qualitat de la investigació geopolítica
    • Inicial: conflicte sense dades o amb afirmacions sense suport.
    • En desenvolupament: conflicte real documentat, però sense explicar qui depén de qui.
    • Adequat: documenta una tensió o un conflicte real amb dades contrastades i relacions de dependència clares.
    • Avançat: a més, contrasta dues fonts amb interessos distints i separa els fets de les interpretacions.
  • Comunicació del dossier
    • Inicial: dossier desordenat, sense conclusió.
    • En desenvolupament: ordenat, però el mapa, la fitxa i l’anàlisi no es relacionen entre ells.
    • Adequat: mapes, fitxa i conclusions ordenats, amb vocabulari de les dues matèries i respostes argumentades.
    • Avançat: a més, la valoració de sostenibilitat proposa alternatives concretes i diu què costarien.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Rigor de la localització geogràficaSitua correctament reserves, producció i fluxos del recurs sobre el mapa, amb fonts verificables i llegenda coherent.CD
Anàlisi econòmica del recursExplica amb precisió com l'escassetat i la distribució desigual condicionen preu, dependència i caràcter estratègic, usant els conceptes econòmics correctes.CC
Qualitat de la investigació geopolíticaDocumenta un conflicte o tensió real lligat al recurs amb dades contrastades i evita afirmacions sense suport.STEM
Comunicació del dossierPresenta mapes, fitxa i conclusions amb ordre, vocabulari específic de les dues matèries i respostes argumentades.CCL

Què es treballa de Geografia

Competències específiques i sabers bàsics del currículum estatal (Reial Decret 217/2022 per a l'ESO i Reial Decret 243/2022 per al Batxillerat). Cada comunitat autònoma els concreta en el seu currículum propi.

Geografia i Història · 3r i 4t d'ESO

Competències específiques:

  • CE2. Indagar, argumentar i elaborar productes propis sobre problemes geogràfics, històrics i socials que resulten rellevants en l'actualitat, des del que és local fins al que és global
  • CE4. Identificar i analitzar els elements del paisatge i la seua articulació en sistemes complexos naturals, rurals i urbans, així com la seua evolució en el temps

Sabers bàsics:

  • A. Reptes del món actual: Objectius de Desenvolupament Sostenible; emergència climàtica i sostenibilitat; relació entre factors naturals i antròpics a la Terra
  • A. Reptes del món actual: geopolítica i principals conflictes en el present
  • A. Reptes del món actual: estructures econòmiques en el món actual, canvis en els sectors productius i funcionament dels mercats

Geografia · 2n de Batxillerat

Competències específiques:

  • CE1. Reconéixer els reptes ecosocials actuals i futurs d'Espanya, debatent des de la perspectiva geogràfica sobre els missatges rebuts
  • CE4. Aplicar les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG), mètodes i tècniques propis o de ciències afins, localitzant fenòmens naturals i humans
  • CE5. Assumir la globalització com a context que emmarca l'evolució dels sistemes econòmics i els comportaments socials recents

Sabers bàsics:

  • C. L'ordenació del territori en l'enfocament ecosocial: els espais industrials; matèries primeres i fonts d'energia; dependència i transició energètiques
  • A. Espanya, Europa i la globalització: context geopolític mundial i participació en organismes internacionals
  • B. La sostenibilitat del medi físic d'Espanya: biodiversitat, sòls i xarxa hídrica; impacte de les activitats humanes i gestió de l'aigua

Competències que es treballen

Clau: CC · STEM · CD · CCL