Història

Anatomia d'una crisi econòmica

Economia × Història: l'alumnat dissecciona una crisi real del passat per a entendre com esclaten, com es viuen i quines lliçons deixen.

Connecta amb
Història
Nivell
Batxillerat
Durada
5-6 sessions
Agrupació
Equips de 3-4

El repte

Per què esclata una crisi econòmica, com es viu i què se n'aprén?

Producte final: Un reportatge o una línia del temps comentada sobre una crisi econòmica del passat, amb les seues causes, conseqüències i lliçons.

Objectius

  • Identificar els mecanismes econòmics que desencadenen i agreugen una crisi: bombolles d'actius, excés de deute, shocks d'oferta o demanda.
  • Contextualitzar la crisi triada en el seu moment històric, relacionant el cicle econòmic amb els processos polítics i socials de l'època.
  • Comparar distintes crisis del passat i extraure patrons comuns i diferències rellevants.
  • Construir un relat rigorós —reportatge o línia del temps comentada— que combine l'anàlisi econòmica amb les fonts històriques i els testimonis.

Conceptes: cicle econòmic · recessió · bombolla especulativa · shock de demanda · shock d'oferta · atur cíclic · sistema financer · deute · inflació · política econòmica d'estabilització · fonts històriques primàries i secundàries

El repte

Les crisis econòmiques no cauen del cel: s’incuben, esclaten, es propaguen i deixen empremta. Però per a entendre-les de veritat cal combinar dues mirades que normalment van per separat: la de l’economista, que pregunta quins mecanismes van fallar, i la de l’historiador, que pregunta què estava passant, qui la va viure i quines decisions es van prendre.

En este projecte cada equip tria una crisi real —el crac del 29, la crisi del petroli de 1973, el col·lapse asiàtic de 1997, la Gran Recessió de 2008 o qualsevol altra que justifique la seua elecció— i la dissecciona de dins cap a fora: les seues causes profundes, el moment de l’esclat, com es va propagar, qui la va patir més i quines lliçons va deixar per a la política econòmica.

Què aporta cada matèria

  • Economia aporta els mecanismes: com es forma una bombolla especulativa, què és un shock d’oferta o de demanda, com el cicle econòmic passa d’expansió a recessió, per què l’atur puja quan cau la producció, quin paper juguen el crèdit i el sistema financer a amplificar o frenar la crisi.
  • Història aporta el context: les fonts i els testimonis d’època, la cronologia precisa dels fets, les decisions polítiques que es van prendre (o que no es van prendre), la comparació entre distintes crisis i la perspectiva de què ha canviat —i què no— des d’aleshores.

La clau del projecte és que cap de les dues mirades és suficient a soles: sense els mecanismes econòmics, la història d’una crisi és només un relat de desgràcies; sense el context històric, el model econòmic flota en el buit.

Com es desenvolupa

  1. Triar la crisi i repartir rols1 sessió

    Cada equip tria una crisi econòmica del passat, justifica la seua elecció i distribuïx rols: qui investiga les causes econòmiques, qui busca fonts històriques, qui elabora la cronologia i qui coordina el producte final.

  2. Investigar les causes i el context1-2 sessions + treball autònom

    La part d'economia identifica els mecanismes que expliquen l'origen de la crisi (bombolla, shock extern, restricció de crèdit…). La part d'història localitza fonts primàries i secundàries: premsa de l'època, memòries, dades estadístiques històriques, documentals.

  3. Reconstruir la cronologia1 sessió

    L'equip creua les dues investigacions i construïx una línia del temps: dates clau, decisions de política econòmica, fets socials i polítics. Es debaten les interpretacions quan les fonts no coincidixen.

  4. Analitzar les conseqüències i els testimonis1 sessió

    Quins efectes va tindre la crisi sobre l'ocupació, els preus, la desigualtat i la vida quotidiana? S'incorporen testimonis o dades qualitatives que donen rostre humà a les xifres i als models.

  5. Redactar el reportatge o la línia del temps comentada1 sessió + treball autònom

    Cada equip decidix el format final i l'elabora: un reportatge escrit amb seccions (causes, desenvolupament, conseqüències, lliçons) o una línia del temps visual amb entrades comentades que integren anàlisi econòmica i fonts històriques.

  6. Presentació i debat1 sessió

    Cada equip exposa la seua crisi davant de la classe. Es comparen les distintes crisis analitzades: què tenen en comú? Quines diferències hi ha? Quines lliçons es van aplicar després i quines es van ignorar?

El producte final

Un reportatge (escrit o multimèdia) o una línia del temps comentada que recórrega una crisi econòmica real des de les seues arrels fins a les seues conseqüències. El producte ha d’incloure: la crisi triada i la seua justificació, les causes econòmiques explicades amb els conceptes del model AD-AS i del cicle econòmic, la cronologia dels fets amb fonts identificades, l’anàlisi de les conseqüències socials i econòmiques, i una secció final de lliçons: què va aprendre la política econòmica d’aquella experiència i què s’hauria pogut fer d’una altra manera.

Cada equip el presenta a la classe; al final, entre tots es construïx una taula comparativa de les crisis analitzades que queda com a recurs col·lectiu de l’aula.

Materials per a l’alumnat

El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.

Fitxa de l’equip

Són els quatre rols que es repartixen en la primera sessió. Si sou tres, qui coordina assumix també la cronologia.

  • Causes econòmiques: identifica el mecanisme de la crisi (bombolla, xoc, restricció del crèdit) i l’explica amb els conceptes de la unitat.
  • Fonts històriques: localitza premsa de l’època, memòries, dades i testimonis, i anota de cada font autor, data i tipus.
  • Cronologia: construïx la línia del temps i comprova cada data amb una font.
  • Coordinació del producte final: repartix les tasques, ajunta les parts i dirigix la presentació.

Tasques i entregues per sessió

  1. Triar la crisi i repartir rols (1 sessió). Trieu la crisi, justifiqueu-la en tres línies i repartiu els rols. Què entregueu: la fitxa de la crisi (nom, dates i països) i el repartiment de rols.
  2. Investigar les causes i el context (1-2 sessions + treball autònom). Economia identifica el mecanisme; Història reunix almenys dues fonts primàries i dues de secundàries. Què entregueu: la llista de fonts amb autor, data i tipus (primària o secundària).
  3. Reconstruir la cronologia (1 sessió). Ordeneu dates, decisions polítiques i fets socials, i marqueu on discrepen les fonts. Què entregueu: la línia del temps en esborrany, amb cada data recolzada per una font.
  4. Analitzar les conseqüències i els testimonis (1 sessió). Busqueu dades d’ocupació, preus o desigualtat i un o dos testimonis de l’època. Què entregueu: una taula de conseqüències, cada una amb la seua font.
  5. Redactar el reportatge o la línia del temps comentada (1 sessió + treball autònom). Trieu el format i redacteu les quatre parts: causes, desenvolupament, conseqüències i lliçons. Què entregueu: el reportatge o la línia del temps comentada.
  6. Presentació i debat (1 sessió). Exposeu en cinc minuts i ompliu entre tots la taula comparativa de crisis. Què entregueu: la presentació i la vostra fila de la taula comparativa.

Fonts de dades

Textos i lectures de referència

  • Galbraith, J. K. (1955). The Great Crash, 1929. Houghton Mifflin. Trad. cast.: El crac del 29, trad. Ángel Abad, Ariel (1a ed., 1975). El relat clàssic de la bombolla borsària i de l’enfonsament de 1929.
  • Reinhart, C. M. i Rogoff, K. S. (2009). This Time Is Different: Eight Centuries of Financial Folly. Princeton University Press. Trad. cast.: Esta vez es distinto. Ocho siglos de necedad financiera, trad. Óscar Figueroa, Fondo de Cultura Económica, 2011. Per a comparar crisis i veure quins patrons es repetixen.
  • Banco de España (2017). Informe sobre la crisis financiera y bancaria en España, 2008-2014. La crisi de 2008 contada pel supervisor bancari, etapa per etapa.

Nivells d’assoliment de la rúbrica

Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.

  • Rigor històric de les fonts
    • Inicial: sense fonts identificades, o només una web genèrica.
    • En desenvolupament: cita fonts, però no distingix les primàries de les secundàries o hi ha errors de data.
    • Adequat: cita i contrasta fonts primàries i secundàries i situa la crisi en el seu context polític i social amb dates precises.
    • Avançat: a més, assenyala on discrepen les fonts i explica per què (qui escriu, quan i amb quin interés).
  • Comprensió dels mecanismes econòmics
    • Inicial: atribuïx la crisi a una sola causa vaga («l’avarícia», «els bancs») o dona xifres sense font.
    • En desenvolupament: identifica el mecanisme principal, però no explica com es va propagar.
    • Adequat: explica les causes i els mecanismes (bombolla, xoc, restricció del crèdit) amb correcció i sense xifres inventades.
    • Avançat: a més, ho relaciona amb el model AD-AS (quin tipus de xoc va ser i què va fer amb la producció i els preus) i amb l’atur cíclic.
  • Qualitat del relat o la cronologia
    • Inicial: successió de dades sense ordre causal.
    • En desenvolupament: ordre correcte, però causes, desenvolupament i conseqüències es mesclen.
    • Adequat: articula causes, desenvolupament i conseqüències amb claredat i amb un fil argumental propi.
    • Avançat: a més, tanca amb lliçons concretes i diu quines es van aplicar després i quines es van oblidar.
  • Comunicació i defensa oral
    • Inicial: llig sense mirar el públic i no respon a les preguntes.
    • En desenvolupament: exposa amb claredat, però li costa respondre o no connecta la crisi amb el present.
    • Adequat: exposa amb claredat, respon a les preguntes i connecta la crisi amb el present.
    • Avançat: a més, compara la seua crisi amb les d’altres equips i usa eixa comparació en respondre.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Rigor històric de les fontsCita i contrasta fonts primàries i secundàries; contextualitza la crisi en el seu marc polític i social amb precisió cronològica.CCEC
Comprensió dels mecanismes econòmicsIdentifica i explica amb correcció les causes i els mecanismes (bombolla, shock, restricció de crèdit…) sense afirmacions gratuïtes ni xifres inventades.CC
Qualitat del relat o la cronologiaEl reportatge o la línia del temps articula causes, desenvolupament i conseqüències de forma clara, ordenada i amb fil argumental propi.CCL
Comunicació i defensa oralExposa les conclusions amb claredat, respon preguntes i connecta la crisi analitzada amb el present.CPSAA

Què es treballa d'Història

Competències específiques i sabers bàsics del currículum estatal (Reial Decret 217/2022 per a l'ESO i Reial Decret 243/2022 per al Batxillerat). Cada comunitat autònoma els concreta en el seu currículum propi.

Història del Món Contemporani · 1r de Batxillerat

Competències específiques:

  • CE5. Identificar i reconéixer els principals reptes del segle XXI a través de processos avançats de cerca, selecció i tractament de la informació, el contrast i la lectura crítica de fonts
  • CE6. Valorar el significat històric de la idea de progrés i les seues repercussions socials, ambientals i territorials en el món contemporani, a través de l'ús de mètodes quantitatius i de l'anàlisi multifactorial del desenvolupament econòmic
  • CE3. Identificar la desigualtat com un dels principals problemes de les societats contemporànies, reconeixent les experiències històriques de determinats col·lectius

Sabers bàsics:

  • A. Societats en el temps: ritmes i models de creixement econòmic en el món; cicles i crisis dels sistemes econòmics contemporanis
  • A. Societats en el temps: el treball de l'historiador: fonts històriques, historiografia i narratives del passat
  • A. Societats en el temps: nivells, condicions i maneres de viure en les societats contemporànies: grups, classes socials i desigualtat social

Competències que es treballen

Clau: CCL · CC · CPSAA · CCEC