El repte
Les crisis econòmiques no cauen del cel: s’incuben, esclaten, es propaguen i deixen empremta. Però per a entendre-les de veritat cal combinar dues mirades que normalment van per separat: la de l’economista, que pregunta quins mecanismes van fallar, i la de l’historiador, que pregunta què estava passant, qui la va viure i quines decisions es van prendre.
En este projecte cada equip tria una crisi real —el crac del 29, la crisi del petroli de 1973, el col·lapse asiàtic de 1997, la Gran Recessió de 2008 o qualsevol altra que justifique la seua elecció— i la dissecciona de dins cap a fora: les seues causes profundes, el moment de l’esclat, com es va propagar, qui la va patir més i quines lliçons va deixar per a la política econòmica.
Què aporta cada matèria
- Economia aporta els mecanismes: com es forma una bombolla especulativa, què és un shock d’oferta o de demanda, com el cicle econòmic passa d’expansió a recessió, per què l’atur puja quan cau la producció, quin paper juguen el crèdit i el sistema financer a amplificar o frenar la crisi.
- Història aporta el context: les fonts i els testimonis d’època, la cronologia precisa dels fets, les decisions polítiques que es van prendre (o que no es van prendre), la comparació entre distintes crisis i la perspectiva de què ha canviat —i què no— des d’aleshores.
La clau del projecte és que cap de les dues mirades és suficient a soles: sense els mecanismes econòmics, la història d’una crisi és només un relat de desgràcies; sense el context històric, el model econòmic flota en el buit.
Com es desenvolupa
- Triar la crisi i repartir rols1 sessió
Cada equip tria una crisi econòmica del passat, justifica la seua elecció i distribuïx rols: qui investiga les causes econòmiques, qui busca fonts històriques, qui elabora la cronologia i qui coordina el producte final.
- Investigar les causes i el context1-2 sessions + treball autònom
La part d'economia identifica els mecanismes que expliquen l'origen de la crisi (bombolla, shock extern, restricció de crèdit…). La part d'història localitza fonts primàries i secundàries: premsa de l'època, memòries, dades estadístiques històriques, documentals.
- Reconstruir la cronologia1 sessió
L'equip creua les dues investigacions i construïx una línia del temps: dates clau, decisions de política econòmica, fets socials i polítics. Es debaten les interpretacions quan les fonts no coincidixen.
- Analitzar les conseqüències i els testimonis1 sessió
Quins efectes va tindre la crisi sobre l'ocupació, els preus, la desigualtat i la vida quotidiana? S'incorporen testimonis o dades qualitatives que donen rostre humà a les xifres i als models.
- Redactar el reportatge o la línia del temps comentada1 sessió + treball autònom
Cada equip decidix el format final i l'elabora: un reportatge escrit amb seccions (causes, desenvolupament, conseqüències, lliçons) o una línia del temps visual amb entrades comentades que integren anàlisi econòmica i fonts històriques.
- Presentació i debat1 sessió
Cada equip exposa la seua crisi davant de la classe. Es comparen les distintes crisis analitzades: què tenen en comú? Quines diferències hi ha? Quines lliçons es van aplicar després i quines es van ignorar?
El producte final
Un reportatge (escrit o multimèdia) o una línia del temps comentada que recórrega una crisi econòmica real des de les seues arrels fins a les seues conseqüències. El producte ha d’incloure: la crisi triada i la seua justificació, les causes econòmiques explicades amb els conceptes del model AD-AS i del cicle econòmic, la cronologia dels fets amb fonts identificades, l’anàlisi de les conseqüències socials i econòmiques, i una secció final de lliçons: què va aprendre la política econòmica d’aquella experiència i què s’hauria pogut fer d’una altra manera.
Cada equip el presenta a la classe; al final, entre tots es construïx una taula comparativa de les crisis analitzades que queda com a recurs col·lectiu de l’aula.