Història

La fàbrica que va canviar el món: la Revolució Industrial

Economia × Història: l'alumnat investiga com la Revolució Industrial va transformar el treball, els mercats i la vida quotidiana, i construïx un relat amb dades i testimonis de l'època.

Connecta amb
Història
Nivell
ESO · Batxillerat
Durada
5-6 sessions
Agrupació
Equips de 3-4

El repte

Com va convertir la fàbrica els camperols en obrers, els artesans en assalariats i un món agrari en una economia de mercat?

Producte final: Un dossier o periòdic d'època que conte la transformació industrial des de dues mirades —la del mercat i la de qui ho va viure—, amb dades, fonts i una anàlisi del nou mercat de treball.

Objectius

  • Entendre com la Revolució Industrial va crear un mercat de treball massiu i assalariat, amb la seua oferta, la seua demanda i un salari fixat en condicions molt desiguals.
  • Analitzar el pas d'una producció artesanal i agrària a una producció fabril, en sèrie i orientada al mercat, i els seus efectes sobre els preus i el consum.
  • Contextualitzar la transformació amb fonts històriques: testimonis obrers, dades demogràfiques, legislació laboral primerenca i imatges de l'època.
  • Relacionar els conflictes del segle XIX —jornades, salaris, treball infantil, sindicats— amb els conceptes econòmics del mercat de treball i comunicar-ho amb rigor.

Conceptes: divisió del treball · mercat de treball · oferta i demanda de treball · salari · productivitat · èxode rural · producció en sèrie · treball assalariat · condicions laborals · mercat

El repte

En a penes dues generacions, bona part d’Europa va passar de viure del camp a viure de la fàbrica. La màquina de vapor, el teler mecànic i la producció en sèrie no sols van canviar com es fabricaven les coses: van canviar qui treballava, on vivia, quant cobrava i de què depenia per a menjar. Per primera vegada milions de persones es van convertir en assalariades que venien el seu temps en un mercat de treball massiu i quasi sense regles.

En este projecte cada equip investiga una peça d’eixa transformació —la fàbrica, l’èxode rural, les condicions laborals, el naixement dels sindicats, el nou consum de masses— i la conta des de dues mirades: la de l’economista, que veu nàixer un mercat de treball, i la de qui ho va viure. El resultat és un dossier o periòdic d’època que explique com la fàbrica va canviar el món.

Què aporta cada matèria

  • Economia posa els conceptes: com es forma un mercat de treball (oferta i demanda de treball, salari d’equilibri), per què el salari era tan baix quan hi havia molta gent buscant faena i poca capacitat de negociació, què és la divisió del treball i la productivitat, i com el pas a produir per al mercat va transformar preus, consum i creixement.
  • Història posa el context: la cronologia de la industrialització, els testimonis obrers, les dades de l’èxode rural i del creixement de les ciutats, les primeres lleis laborals i la lluita per la jornada i contra el treball infantil, i les fonts —premsa, gravats, informes— que permeten reconstruir com es vivia aquell canvi.

La clau és que les dues mirades es necessiten: sense l’economia, la Revolució Industrial és només una successió d’invents; sense la història, el mercat de treball és un gràfic de pissarra que oblida que darrere de l’oferta de treball hi havia persones de carn i os.

Com es desenvolupa

  1. Abans i després de la fàbrica1 sessió

    Arrancada comuna: es compara com es produïa i es treballava abans i després de la industrialització. S'introduïx la idea de mercat de treball i es reparteixen els temes entre els equips: la fàbrica, l'èxode rural, les condicions laborals, els sindicats, el nou consum.

  2. Investigar el tema assignat1-2 sessions + treball autònom

    Cada equip investiga el seu tema combinant dades econòmiques (salaris, jornades, productivitat, població) i fonts històriques (testimonis, lleis, imatges, premsa de l'època), distingint sempre les fonts primàries de les secundàries.

  3. Llegir el mercat de treball1 sessió

    Amb el suport del professorat, cada equip traduïx la seua investigació al llenguatge econòmic: per què els salaris eren tan baixos? Què passava amb l'oferta i la demanda de treball quan el camp es buidava cap a la ciutat? Com va canviar això amb els sindicats i les primeres lleis?

  4. Donar veu a qui ho va viure1 sessió

    Cada equip incorpora la dimensió humana: testimonis reals o reconstruïts a partir de fonts, casos concrets de famílies obreres, dades de mortalitat o de treball infantil. Es busca l'equilibri entre les llums i les ombres de la industrialització.

  5. Redactar el dossier o periòdic d'època1 sessió + treball autònom

    Els equips trien el format —dossier per seccions o periòdic de l'època amb notícies, entrevistes i dades— i el redacten integrant anàlisi econòmica, fonts històriques i relat humà. Cada secció ha d'encaixar en una història comuna.

  6. Presentació i debat1 sessió

    Cada equip presenta la seua part i entre tots es munta el relat complet. Debat final: va ser la Revolució Industrial un progrés, una catàstrofe o les dues coses? Què d'aquell mercat de treball es continua reconeixent hui i què hem canviat?

El producte final

Un dossier o periòdic d’època que conte la Revolució Industrial com el que va ser: una transformació econòmica i humana alhora. El producte reunix les diferents seccions investigades —la fàbrica, l’èxode rural, les condicions laborals, els sindicats, el nou consum— i en cada una combina l’anàlisi del mercat de treball amb dades reals i testimonis de l’època, citant sempre les fonts.

Cada equip presenta la seua part i, en ajuntar-les, la classe obté un relat complet que acaba amb un debat sobre el balanç de la industrialització i els seus ecos en el món laboral actual. Les conclusions es recullen per escrit com a recurs col·lectiu de l’aula.

Materials per a l’alumnat

El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.

Fitxa de l’equip

Repartiu els rols el primer dia. Si sou tres, qui coordina assumix també la redacció final.

  • Coordinació: repartix les tasques, controla el temps i vetla perquè la vostra secció encaixe en el relat comú.
  • Dades econòmiques: reunix salaris, jornades, productivitat i població, sempre amb la seua font.
  • Fonts i testimonis: busca testimonis, lleis, imatges i premsa, i distingix les fonts primàries de les secundàries.
  • Redacció i maquetació: escriu les notícies o les seccions i dona forma al dossier o al periòdic.

Tasques i entregues per sessió

  1. Abans i després de la fàbrica (1 sessió). Compareu com es treballava abans i després de la fàbrica i arreplegueu el tema que vos toca. Què entregueu: una taula «abans / després» amb tres files: on, com i a canvi de què es treballava.
  2. Investigar el tema assignat (1-2 sessions + treball autònom). Combineu dades (salaris, jornades, població) i fonts (testimonis, lleis, imatges), i marqueu quines són primàries. Què entregueu: la llista de fonts classificades.
  3. Llegir el mercat de treball (1 sessió). Expliqueu amb l’oferta i la demanda de treball per què els salaris eren baixos i què va canviar amb els sindicats i les lleis. Què entregueu: un esquema del mercat de treball del vostre tema.
  4. Donar veu a qui ho va viure (1 sessió). Incorporeu almenys un testimoni o un cas concret i busqueu l’equilibri entre llums i ombres. Què entregueu: el testimoni amb la seua font i una frase que el situe.
  5. Redactar el dossier o periòdic d’època (1 sessió + treball autònom). Redacteu la vostra secció amb notícies, dades i testimonis citats. Què entregueu: la secció del dossier o del periòdic acabada.
  6. Presentació i debat (1 sessió). Presenteu la vostra part i prepareu un argument per al debat final. Què entregueu: la presentació i la vostra conclusió per escrit.

Fonts de dades

Textos i lectures de referència

  • Smith, A. (1776). An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations. Trad. cast.: La riqueza de las naciones, ed. i trad. Carlos Rodríguez Braun, Alianza, 1994. Llibre I, capítol 1: la divisió del treball i l’exemple de la fàbrica d’agulles.
  • Engels, F. (1845). Die Lage der arbeitenden Klasse in England. Trad. cast.: La situación de la clase obrera en Inglaterra, Akal, 2020. Una font primària sobre les condicions de vida obreres en l’Anglaterra industrial, escrita des de la denúncia.
  • Llei de 24 de juliol de 1873, coneguda com a Llei Benot: la primera llei espanyola que va protegir els menors que treballaven en fàbriques, tallers, foneries i mines; va prohibir admetre menors de deu anys.

Nivells d’assoliment de la rúbrica

Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.

  • Comprensió del nou mercat de treball
    • Inicial: descriu la fàbrica sense parlar de salaris ni d’oferta i demanda de treball.
    • En desenvolupament: usa l’oferta i la demanda, però no explica per què els salaris eren tan baixos.
    • Adequat: explica com va nàixer el treball assalariat i com es fixaven els salaris i les condicions amb l’oferta i la demanda.
    • Avançat: a més, explica el poder de negociació de cada part i com el van canviar els sindicats i les primeres lleis.
  • Rigor històric i ús de fonts
    • Inicial: sense fonts, o amb dades i dates inventades.
    • En desenvolupament: cita fonts, però no distingix les primàries de les secundàries o hi ha algun anacronisme.
    • Adequat: recolza el relat en fonts reals, ben citades i contextualitzades.
    • Avançat: a més, contrasta una font de l’època amb una interpretació actual i assenyala en què diferixen.
  • Mirada social i crítica
    • Inicial: només llums o només ombres, sense matisos.
    • En desenvolupament: menciona llums i ombres, però sense veus concretes.
    • Adequat: dona veu als qui ho van viure i valora amb equilibri les llums i les ombres.
    • Avançat: a més, connecta el que conta amb un dret laboral actual i explica com es va conquistar.
  • Qualitat del dossier o periòdic d’època
    • Inicial: seccions soltes, sense estructura comuna.
    • En desenvolupament: estructura reconeixible, però l’anàlisi econòmica i el relat van per separat.
    • Adequat: ben estructurat, clar, i unix l’anàlisi econòmica amb el relat històric.
    • Avançat: a més, el format (titulars, entrevistes, dades) servix al contingut i tot porta la seua font.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Comprensió del nou mercat de treballExplica amb correcció com la industrialització va crear un mercat de treball assalariat i com es fixaven els salaris i les condicions, usant els conceptes d'oferta i demanda.STEM
Rigor històric i ús de fontsRecolza el relat en fonts reals —testimonis, dades, lleis, imatges— ben citades i contextualitzades, sense anacronismes ni dades inventades.CCEC
Mirada social i críticaDona veu a qui va viure la transformació i valora amb equilibri les seues llums i les seues ombres, sense caure en la idealització ni en el catastrofisme.CC
Qualitat del dossier o periòdic d'èpocaEl producte final està ben estructurat, escrit amb claredat i articula l'anàlisi econòmica amb el relat històric de manera coherent.CCL

Què es treballa d'Història

Competències específiques i sabers bàsics del currículum estatal (Reial Decret 217/2022 per a l'ESO i Reial Decret 243/2022 per al Batxillerat). Cada comunitat autònoma els concreta en el seu currículum propi.

Geografia i Història · 3r i 4t d'ESO

Competències específiques:

  • CE1. Buscar, seleccionar, tractar i organitzar informació sobre temes rellevants del present i del passat, usant críticament fonts històriques i geogràfiques
  • CE3. Conéixer els principals desafiaments a què s'han enfrontat distintes societats al llarg del temps, identificant les causes i conseqüències dels canvis produïts
  • CE8. Prendre consciència del paper dels cicles demogràfics, el cicle vital, les formes de vida i les relacions intergeneracionals i de dependència en la societat actual i la seua evolució al llarg del temps

Sabers bàsics:

  • B. Societats i territoris: interpretació del sistema capitalista des dels seus orígens fins a l'actualitat
  • B. Societats i territoris: la distribució desigual dels recursos i del treball; la lluita pels drets laborals i socials: l'estat del benestar
  • B. Societats i territoris: interpretació del territori i del paisatge; de l'èxode rural a la concentració urbana
  • B. Societats i territoris: les fonts històriques com a base per a la construcció del coneixement sobre el passat contemporani; contrast entre interpretacions d'historiadors

Història del Món Contemporani · 1r de Batxillerat

Competències específiques:

  • CE3. Identificar la desigualtat com un dels principals problemes de les societats contemporànies, reconeixent les experiències històriques de determinats col·lectius
  • CE6. Valorar el significat històric de la idea de progrés i les seues repercussions socials, ambientals i territorials en el món contemporani, a través de l'ús de mètodes quantitatius i de l'anàlisi multifactorial del desenvolupament econòmic
  • CE8. Descriure i analitzar els canvis i les permanències que s'han produït en la societat contemporània, els comportaments demogràfics, les maneres de viure i el cicle vital

Sabers bàsics:

  • A. Societats en el temps: factors del desenvolupament econòmic i les seues implicacions socials, polítiques i ambientals: de la industrialització a l'era postindustrial
  • A. Societats en el temps: l'evolució històrica de la classe treballadora i de les organitzacions obreres: experiències i conflictes en defensa dels drets laborals
  • A. Societats en el temps: nivells, condicions i maneres de viure en les societats contemporànies: grups, classes socials i desigualtat social

Competències que es treballen

Clau: CCL · STEM · CC · CCEC