Regidors per un dia: repartix el pressupost del poble

Plantejament

Quan un ajuntament recapta impostos, algú ha de decidir en què es gasten eixos diners: s’arregla el poliesportiu o es contracten més netejadors? es fa un parc nou o es pugen les ajudes a les famílies? No arriba per a tot, així que governar és, sobretot, triar i renunciar, igual que en el teu propi pressupost però a lo gran.

En esta dinàmica el vostre equip és el govern d’un ajuntament. Teniu un pressupost tancat i una llista de coses que el poble necessita, cadascuna amb el seu preu. Haureu de decidir què es fa i què es queda fora, posar-vos d’acord dins de l’equip (no serà fàcil) i després defendre les vostres decisions davant la resta de la classe, que farà de veïns. Eixireu entenent per què les decisions del sector públic sempre deixen algú descontent.

Objectius didàctics

• Comprendre que el sector públic finança les seues despeses amb els impostos recaptats.
• Aplicar la idea de recursos limitats a la presa de decisions públiques.
• Prioritzar partides de despesa pública justificant els criteris usats.
• Negociar dins d’un equip i retre comptes de les decisions davant els altres.

Passos

1. (5 min) Enquadrament. El professor recorda d’on ixen els diners públics (impostos) i en quins tipus de coses es gasta. Forma equips de govern i repartix la fitxa de l’ajuntament.
2. (5 min) Conéixer els comptes. Cada equip llig el seu pressupost total (per exemple, 100 fitxes) i la llista de partides possibles amb el seu cost: arreglar col·legis (25), neteja i fem (20), parcs i zones verdes (15), instal·lacions esportives (20), ajudes socials (25), seguretat (15), cultura i biblioteca (10), transport públic (20). La suma de tot supera el pressupost: no arriba.
3. (20 min) La sessió de govern. L’equip decidix en què gasta el seu pressupost, sense passar-se del total. Per a cada partida que aproven, anoten per què és prioritària; per a cadascuna que descarten, anoten a qui afecta deixar-la fora. Han d’arribar a un acord entre tots els regidors.
4. (15 min) Rendició de comptes. Cada equip presenta el seu repartiment a la classe (els “veïns”) en dos minuts i respon una pregunta crítica d’un altre equip (“per què no hi ha diners per a esport?”). Defenen les seues prioritats.
5. (10 min) Tancament. El professor compara els repartiments: quasi segur que cap equip va triar igual. Tanca amb dues idees: que governar és prioritzar amb diners limitats, i que darrere de cada decisió de despesa pública hi ha persones a qui beneficia o perjudica. Cada estudiant anota quina partida defendria ell com a prioritària i per què.

Per al professorat

El conflicte dins de l’equip és desitjable: que hagen de cedir i negociar és part de l’aprenentatge sobre com es governa. En la rendició de comptes, anima els “veïns” a fer preguntes incòmodes però respectuoses. Subratlla que cap resposta és la correcta: distints valors (igualtat, futur, seguretat) porten a repartiments distints, tots defendibles. Connecta amb el debat existent de la unitat i amb l’activitat de la nòmina (unitat 7), tancant el cercle impost-despesa.

Avaluació