El primer contracte: Dret laboral i Seguretat Social

Temps estimat de lectura: ~23 min · Sabers (Decret 108/2022): B5.1–B5.5 · Prerequisits: unitat 1 (jerarquia de fonts) i unitat 4 (contractes i responsabilitat civil).

En acabar esta unitat sabràs:

• Per què el Dret laboral no tracta igual les dues parts, i per què això no és un error.
• Què convertix algú en treballador, encara que el seu contracte diga una altra cosa.
• Què mirar en una nòmina i què significa cada línia.
• Quant costa un acomiadament i en què es diferencia de la quitança.
• Què cotitzes cada mes i què reps a canvi.

Guarda la pregunta. La resposta és un dels principis més potents de tota esta branca, i arriba a la primera secció.

Per què existix un Dret només per al treball

Un contracte civil parteix de dues parts lliures que pacten el que volen. Si el pacte és dolent per a una, se suposa que no l’hauria firmat. Eixe raonament s’esfondra quan una de les parts necessita el contracte per pagar el lloguer i l’altra té cinquanta candidats esperant.

El Dret del treball va aparéixer al segle XIX com a resposta a eixe desequilibri, i continua construït damunt d’ell. Els seus tres trets característics s’entenen tots des d’ací:

• És Dret de mínims. La llei i el conveni fixen un terra. Es pot millorar, mai empitjorar.
• Els seus drets són irrenunciables. Pots firmar que renuncies a les teues vacances: la firma no val res. Això és exactament el contrari del que passa en Dret civil.
• És Dret col·lectiu a més d’individual. Un treballador sol negocia poc; milers negociant alhora, molt.

Les seues fonts formen una escala particular, que ja saps llegir des de la unitat 1:

Les quatre notes de laboralitat

Per saber si una relació és laboral, el Dret no pregunta pel nom del contracte. Comprova quatre trets, i calen els quatre:

1. Voluntarietat. Ningú no està obligat a treballar; el treball forçós està prohibit.
2. Retribució. Es treballa a canvi d’un salari. Un voluntariat no és una relació laboral.
3. Alienitat. Els fruits del treball són d’un altre des del principi, i també els riscos: si el negoci va malament, el treballador cobra igual.
4. Dependència. Es treballa dins de l’àmbit d’organització i direcció d’un altre: horaris, instruccions, mitjans, control.

Les dues últimes són les decisives i les que es discutixen als tribunals. En el cas d’esta unitat, el Suprem va trobar dependència en l’algorisme —que assignava, puntuava i penalitzava— i alienitat en el fet que els clients i la marca eren de la plataforma, no del repartidor.

Davant del treball per compte d’altri hi ha el treball per compte propi: l’autònom assumix els seus riscos, organitza la seua activitat, tria els seus clients i factura. No cobra salari, factura; no cotitza al Règim General, sinó al RETA; i no el protegix l’Estatut dels Treballadors, sinó el seu propi estatut i el Codi Civil. A més existix una figura intermèdia, el treballador autònom econòmicament dependent, per a qui obté d’un sol client la major part dels seus ingressos.

El contracte de treball

El contracte de treball és l’acord pel qual una persona presta serveis voluntàriament per compte d’altri, dins de l’àmbit d’organització d’una altra, a canvi de salari. Ha de constar per escrit en quasi totes les modalitats, i sempre cal entregar còpia bàsica a la representació dels treballadors.

La reforma laboral de 2021 va canviar el punt de partida de tot el sistema: el contracte indefinit va passar a ser la regla, i el temporal l’excepció que cal justificar. Només hi caben dues causes de temporalitat —circumstàncies de la producció i substitució de persona treballadora— i totes dues han de constar al contracte amb precisió. Un contracte temporal sense causa vàlida no és «un contracte temporal irregular»: es convertix en indefinit.

A més es va recuperar el fix discontinu per al treball estacional o intermitent, que és un contracte indefinit amb períodes d’activitat i inactivitat, molt rellevant en un territori amb tant de turisme i tanta campanya agrícola com el valencià.

El període de prova mereix un advertiment: mentre dura, qualsevol de les dues parts pot desistir sense preavís, sense causa i sense indemnització. La seua durada màxima la fixa el conveni i, si no, l’Estatut. És l’únic tram de la relació laboral en què l’acomiadament no necessita explicació, i per això convé saber exactament quan acaba.

El salari i la nòmina

El salari és la totalitat de les percepcions econòmiques que rep el treballador pels seus serveis, en diners o en espècie. Hi ha tres regles que convé tindre clares abans de mirar una nòmina:

• El salari mínim interprofessional el fixa el Govern cada any, amb consulta prèvia a sindicats i empresaris, i és inembargable en la seua quantia.
• El salari en espècie —menjar, habitatge, vehicle— no pot superar el trenta per cent del total.
• Es té dret a dues pagues extraordinàries l’any com a mínim, que es poden prorratejar mes a mes si el conveni ho permet.

La confusió més habitual és entre brut i líquid. El brut és el que guanyes; el líquid, el que cobres. La diferència són les deduccions, i ací convé distingir dues coses que la gent fica al mateix sac:

• La cotització a la Seguretat Social és la teua aportació a una assegurança col·lectiva: sanitat, incapacitat, desocupació, jubilació. La quota es repartix entre treballador i empresa, i la part de l’empresa —molt major que la teua— no apareix a la teua nòmina encara que forme part del cost del teu lloc.
• La retenció d’IRPF és una bestreta de l’impost sobre la renda que estudiaràs a la unitat següent. No és una despesa addicional: és el teu impost pagat per avançat, i en fer la declaració s’ajusta.

Els percentatges exactes de cotització i els trams de retenció canvien cada any, així que en un examen o a la vida real el correcte és consultar la taula vigent i no memoritzar xifres. El que no canvia és l’estructura: meritacions − deduccions = líquid.

Quan la relació canvia o acaba

Una relació laboral pot durar dècades, i la llei preveu que les condicions canvien pel camí. L’empresa pot modificar funcions dins del mateix grup professional, i amb causa justificada pot canviar horaris, torns, sistema de treball o fins i tot el centre. Quan eixes modificacions són substancials, exigixen causa, procediment i preavís, i donen dret al treballador a impugnar-les o, en certs casos, a extingir el contracte amb indemnització.

L’extinció pot vindre de quatre llocs distints:

L’acomiadament és la figura que més s’estudia i la que pitjor s’entén, perquè circulen dues confusions molt esteses.

La primera és confondre quitança i indemnització. La quitança és el que l’empresa et deu passe el que passe: els dies treballats de l’últim mes, les vacances generades i no gaudides i la part proporcional de les pagues extra. Es cobra també si te’n vas voluntàriament. La indemnització és una altra cosa: una quantitat addicional que només correspon en certs supòsits.

La segona confusió és creure que un acomiadament improcedent és il·legal i cal tornar al lloc. No: improcedent significa que l’empresa no ha provat la causa i per tant ha de pagar més, però és ella qui tria entre readmetre o indemnitzar. Només l’acomiadament nul obliga a readmetre, i per això la nul·litat és la qualificació que realment protegix.

La Seguretat Social: què cotitzes i què reps

Cada mes, de la teua nòmina i de la butxaca de la teua empresa ix diners cap a un sistema del qual probablement encara no has usat res. Convé veure què hi compres.

La Seguretat Social és un sistema públic d’assegurament col·lectiu basat en el repartiment: el que cotitzen els qui treballen hui paga les prestacions dels qui les necessiten hui. No és una guardiola individual, i eixa és la clau per entendre els debats sobre pensions que sentiràs tota la vida.

S’organitza en règims; els dos grans són el Règim General, per al treball per compte d’altri, i el RETA, per a autònoms. I funciona en tres passos: afiliació —una sola vegada a la vida, amb un número que ja no canvia—, alta —cada vegada que comences una faena— i cotització mensual.

A canvi, cobrix situacions que quasi tothom travessa alguna vegada:

• Incapacitat temporal: la baixa per malaltia o accident.
• Naixement i cura de menor: el permís per naixement, hui igual per als dos progenitors.
• Incapacitat permanent, en els seus distints graus.
• Jubilació, la prestació que més despesa concentra.
• Mort i supervivència: viduïtat i orfandat.
• Desocupació, que mereix explicació a banda.

La desocupació no és només un problema individual. Espanya arrossega des de fa dècades taxes d’atur més altes que la mitjana europea, amb dos trets propis: molt atur juvenil i molta temporalitat, encara que esta última ha baixat de manera notable des de la reforma de 2021. Al darrere hi ha causes estructurals —model productiu, estacionalitat, desajust entre formació i demanda— que s’estudien a Economia i que ací interessen pel seu costat jurídic: cada reforma laboral és un intent de moure eixes xifres canviant les regles del contracte.

Quan alguna cosa va malament: per on es reclama

Saber que tens un dret no servix de res si no saps per on exigir-lo. I en Dret laboral l’ordre importa, perquè saltar-se un escaló pot costar el plet.

Dos avisos que valen per tota la unitat. El primer: els terminis laborals són curtíssims comparats amb els civils. Vint dies hàbils per impugnar un acomiadament, un any per reclamar quantitats. El segon: la Inspecció de Treball actua d’ofici i se li pot denunciar de manera anònima; no resol el teu cas individual, però pot sancionar l’empresa i forçar la regularització d’una plantilla sencera.

Glossari

• Dret del treball: branca de l’ordenament que regula la relació entre qui treballa per compte d’altri i qui l’empra.
• Estatut dels Treballadors: norma legal bàsica que fixa els drets i deures mínims de la relació laboral.
• Conveni col·lectiu: acord entre representants de treballadors i empresaris que regula les condicions d’un sector o empresa i millora el mínim legal.
• Irrenunciabilitat de drets: regla per la qual el treballador no pot renunciar vàlidament als drets que la llei o el conveni li reconeixen.
• Primacia de la realitat: principi pel qual la qualificació d’una relació depén de com s’executa i no del nom que li donen les parts.
• Notes de laboralitat: voluntarietat, retribució, alienitat i dependència; els quatre trets que identifiquen una relació laboral.
• Alienitat: tret pel qual els fruits i els riscos del treball corresponen a l’ocupador, no a qui el realitza.
• Dependència: tret pel qual el treball es presta dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona.
• Fals autònom: persona donada d’alta com a treballador per compte propi que en realitat presta serveis en règim laboral.
• RETA: Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social.
• Contracte fix discontinu: contracte indefinit per a treballs de temporada o intermitents, amb períodes d’activitat i inactivitat.
• Període de prova: tram inicial del contracte durant el qual qualsevol de les parts pot desistir sense causa ni indemnització.
• Salari: totalitat de les percepcions econòmiques que rep el treballador pels seus serveis, en diners o en espècie.
• Salari mínim interprofessional: quantia mínima fixada anualment pel Govern per davall de la qual no es pot retribuir una faena.
• Meritacions: conjunt de quantitats que l’empresa reconeix al treballador abans d’aplicar descomptes.
• Base de cotització: quantitat sobre la qual es calculen les quotes a la Seguretat Social i de la qual depenen les prestacions futures.
• Retenció d’IRPF: bestreta de l’impost sobre la renda que l’empresa descompta de la nòmina i ingressa a Hisenda.
• Modificació substancial de condicions: canvi rellevant de jornada, horari, torns, funcions o retribució, que exigix causa i procediment.
• Quitança: liquidació del que l’empresa deu en acabar la relació, siga quina siga la causa.
• Indemnització per acomiadament: quantitat addicional a la quitança que correspon en determinats supòsits d’extinció.
• Acomiadament procedent: aquell en què l’empresa acredita la causa al·legada; no genera indemnització addicional.
• Acomiadament improcedent: aquell en què la causa no queda acreditada; l’empresa tria entre readmetre o indemnitzar.
• Acomiadament nul: aquell que vulnera drets fonamentals o afecta situacions especialment protegides; obliga a readmetre.
• Papereta de conciliació: sol·licitud prèvia i obligatòria de mediació administrativa abans de demandar en l’ordre social.
• Seguretat Social: sistema públic de protecció davant de situacions de necessitat, finançat per cotitzacions i basat en el repartiment.
• Prestació contributiva per desocupació: subsidi econòmic per a qui perd involuntàriament la seua faena havent cotitzat el mínim exigit.
• Vida laboral: informe oficial de la Seguretat Social amb tots els períodes cotitzats a nom d’una persona.
• Inspecció de Treball: òrgan administratiu que vigila el compliment de la normativa laboral i pot sancionar d’ofici.

Per aprofundir

• L’Estatut dels Treballadors al BOE. Per què encaixa: els articles 4, 26, 49 i 56 caben en poques pàgines i contenen literalment tot el que decidix un conflicte laboral real.
• La Seu Electrònica de la Seguretat Social, apartat d’informes. Per què encaixa: en tres clics s’obté la vida laboral. Molts alumnes que han treballat estius hi descobrixen períodes que no sabien que tenien cotitzats, o que hi falten.
• El cercador de convenis col·lectius del Ministeri de Treball. Per què encaixa: permet localitzar el conveni del sector on treballarà la majoria —hostaleria, comerç, agrari— i llegir què diu sobre hores, plusos i vacances.
• La sentència del Tribunal Suprem 805/2020, sobre els repartidors. Per què encaixa: és llarga, però el seu fonament sobre la dependència algorítmica es llig sol i explica el treball de plataforma millor que qualsevol reportatge.

Preguntes per reflexionar

1. Els drets laborals són irrenunciables fins i tot si el treballador hi vol renunciar. És això paternalista o protector? Defensa les dues posicions abans de triar.
2. La llei rider obliga a informar sobre els algorismes que assignen faena. Hauria d’estendre’s eixa obligació a qualsevol empresa que use algorismes amb la seua plantilla?
3. En l’acomiadament improcedent, l’empresa tria entre readmetre o pagar. Què passaria si triara sempre el treballador? Pensa en les conseqüències per a totes dues parts.
4. La Seguretat Social funciona per repartiment: els qui treballen paguen els qui cobren. Quins problemes planteja això en un país que envellix, i quines alternatives s’han proposat?
5. Busca una oferta de faena real per a menors de vint-i-cinc anys i analitza-la: modalitat, jornada, salari, conveni aplicable. Detectes alguna cosa que no encaixe amb el que has estudiat?