Plantejament
L’elasticitat s’entén molt millor quan la corba de demanda no la dibuixa el llibre, sinó la classe. Hui la construireu vosaltres: cada persona dirà, en secret, quant està disposada a pagar per tres coses distintes, i amb eixes xifres muntarem tres taules de demanda reals.
La moneda són fitxes. Cada estudiant rep 20 fitxes i no pot pujar per damunt d’això en cap bé.
Perquè les pujes siguen sinceres i no un joc de fanfarronejar, l’últim bé se subhasta de veres: qui puge més se l’emporta.
Els tres béns
| Bé | Descripció | Què té de particular |
|---|---|---|
| A | Una botella d’aigua freda, ara mateix, a classe | Necessitat immediata, però hi ha una font al corredor |
| B | Triar l’ordre en què el teu grup exposa el pròxim treball | No existix substitut: o el tries o no |
| C | Un bolígraf blau corrent | Substitutius per tot arreu, inclòs el del company |
No digueu les vostres pujes en veu alta i no les canvieu després d’entregar-les. Tota l’activitat en depén.
Objectius didàctics
- Construir una taula i una corba de demanda agregant disposicions individuals a pagar.
- Calcular l’elasticitat-preu en un tram concret a partir de dades pròpies.
- Relacionar l’elasticitat amb l’existència de substitutius, la necessitat i el pes en el pressupost.
- Distingir disposició a pagar individual de demanda de mercat.
Passos (sessió de 55 min)
- Repartiment i regles (5 min). Cada persona rep 20 fitxes i la papereta. S’expliquen els tres béns sense comentar res sobre quin hauria de costar més.
- Pujes en secret (8 min). Cada estudiant escriu la seua puja màxima per cada bé, de 0 a 20 fitxes. Es dobleguen i es recullen.
- Recompte (12 min). Per a cada bé i per a cada preu de la taula, es compta quantes persones van pujar eixa quantitat o més: eixa és la quantitat demandada a eixe preu. Es bolca a la pissarra.
- Tres corbes (15 min). Cada estudiant dibuixa les tres corbes en uns mateixos eixos, amb les dades de la pissarra.
- Elasticitat (10 min). Calculeu, per a cada bé, l’elasticitat entre 5 i 10 fitxes pel mètode de l’arc. Classifiqueu-ne les tres.
- Subhasta real i tancament (5 min). S’adjudica el bé B a la puja més alta i es discutixen els resultats.
Taula de recompte (pissarra)
Preu (fitxes) Bé A: nre. compradors Bé B: nre. Bé C: nre.
2 ______ ______ ______
5 ______ ______ ______
10 ______ ______ ______
15 ______ ______ ______
20 ______ ______ ______
Elasticitat entre 5 i 10 fitxes (arc):
Bé A: ______ Bé B: ______ Bé C: ______
Preguntes d’anàlisi
- Quina de les tres corbes és més rígida? Coincidix amb el que esperàveu abans de comptar les pujes?
- El bé C té substitutius per tot arreu. Com es nota això en la forma de la seua corba?
- El bé B no té substitut possible. Per què això espenta les pujes cap amunt i aplana menys la corba?
- Si cada persona haguera rebut 100 fitxes en compte de 20, com haurien canviat les tres corbes? Totes igual?
- La vostra corba l’ha construïda una classe de trenta persones. En què s’assembla i en què no s’assembla a una corba de demanda de mercat de veres?
- Va pujar algú per davall del que realment hauria pagat, per a intentar que li isquera barat? Què li fa això a la qualitat de les dades?
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Participació honesta | Puja en secret, sense canviar-la ni comentar-la | 15 % |
| Construcció de la corba | Les tres corbes ben dibuixades amb les dades de classe | 30 % |
| Càlcul | Elasticitats d’arc ben calculades i classificades | 30 % |
| Interpretació | Relaciona cada forma amb substitutius, necessitat i pressupost | 25 % |
Variants i extensions
- Amb suport: treballar només amb dos béns (B i C, els de comportament més contrastat) i una sola elasticitat.
- Amb full de càlcul: bolcar les pujes en un full compartit i generar les tres corbes automàticament. Estalvia deu minuts i permet afegir un quart bé.
- Per a qui va sobrat: repetir la papereta una setmana després amb els mateixos béns i comprovar quant es mouen les pujes de les mateixes persones. L’estabilitat de les preferències és un supòsit fort del model.
- Connexió amb la Unitat 2: compareu les pujes més altes amb el que eixes mateixes persones dirien que «val» cada bé. Els biaixos de la unitat anterior trauen el cap ací amb molta claredat.