Deu mil milions de despesa pública: el multiplicador, el dèficit i el que el model no veu

Plantejament

Quan un govern anuncia un pla de despesa, el debat públic es planteja quasi sempre com una pregunta de sí o no. La unitat oferix la ferramenta per a plantejar-lo com una pregunta de quant: el multiplicador diu quina renda mou cada euro, i la regla fiscal diu quant marge hi ha.

L’exercici fa els dos comptes del dèficit —l’ingenu i el que compta els ingressos que genera el mateix creixement— perquè donen resultats oposats amb els mateixos números. Ahí està la lliçó: en política fiscal, quasi mai discrepem sobre l’aritmètica, sinó sobre els supòsits que l’alimenten.

Dades de partida

Una economia amb estes magnituds:

El govern estudia dues mesures alternatives, cadascuna de 10.000 mil. €: pujar la despesa pública en eixa quantitat, o baixar els impostos en eixa mateixa quantitat.

Objectius didàctics

• Calcular el multiplicador de la despesa pública i el dels impostos a partir de la propensió marginal al consum.
• Explicar per què la despesa directa mou més renda que una rebaixa fiscal del mateix import.
• Calcular el dèficit sobre PIB abans i després de la mesura, amb i sense la recaptació induïda.
• Reconéixer els supòsits del model del multiplicador simple i nomenar almenys tres raons per les quals el multiplicador real és menor.

Preguntes de l’exercici

1. Calcula el multiplicador de la despesa pública amb esta PMC.
2. Quant augmenta la renda si el govern puja la despesa en 10.000 mil. €?
3. Calcula el multiplicador dels impostos i explica per què porta signe negatiu.
4. Quant augmenta la renda si, en lloc de gastar, el govern baixa els impostos en 10.000 mil. €? Per què el resultat no és el mateix que en la pregunta 2?
5. Calcula el dèficit sobre PIB inicial, en percentatge.
6. Calcula el dèficit sobre PIB després de la pujada de despesa, suposant que els ingressos públics no canvien.
7. Repetix el càlcul anterior comptant la recaptació addicional que genera la renda nova al tipus del 35 %. Puja o baixa el dèficit ara?
8. Les respostes 6 i 7 es contradiuen partint de les mateixes dades. Explica en cinc línies d’on ve la diferència i per què el multiplicador de 5 és un sostre teòric i no una previsió.
9. Situa la mesura en un gràfic AD-AS: quina corba es desplaça i en quina direcció? Què passa amb el nivell de preus?

Passos

1. Els dos multiplicadors (12 min). Preguntes 1 a 4. Convé que la parella escriga la cadena de rondes de la pregunta 4 (dels 10.000 rebaixats, 8.000 es consumixen, d’eixos 6.400…) fins a vore d’on ix la diferència.
2. El dèficit, compte ingenu (8 min). Preguntes 5 i 6.
3. El dèficit, compte amb ingressos induïts (10 min). Pregunta 7. Ací sol aparéixer la sorpresa: el dèficit baixa.
4. Discussió de supòsits (12 min). Pregunta 8, primer en parelles i després en gran grup. El docent pot aportar la dada que les estimacions empíriques del multiplicador per a Espanya es mouen entre 0,5 i 1,5 segons el moment del cicle, molt lluny del 5 teòric.
5. El gràfic (8 min). Pregunta 9, per a tancar connectant amb el model AD-AS de la Unitat 8.

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Variant curta (25 min): resoldre les preguntes 1 a 6 i plantejar la 8 com a debat oral sense càlcul.
• Variant amb política restrictiva: repetir l’exercici amb una retallada de despesa de 10.000 mil. € i comprovar que la contracció de renda és simètrica en el model. Discutir si ho és en la realitat, on baixar sous i acomiadar té costos que pujar-los no té.
• Extensió amb la calculadora de l’aula: la calculadora del multiplicador de la despesa mostra la cascada de rondes i permet canviar la PMC per a vore com s’aplana.
• Connexió amb el cas Espanya 2008-2014 de la mateixa unitat: allí la política va ser procíclica, és a dir, es va retallar en recessió. Tornar a este exercici amb signe negatiu explica per què això aprofundix la caiguda.