Temps estimat de lectura: ~25 min · Sabers LOMLOE: B.5 · Prerequisits: Unitat 7 (funció productiva)
En acabar esta unitat sabràs:
- Distingir l’estructura econòmica (actiu) de l’estructura financera (passiu + patrimoni net) en qualsevol balanç.
- Calcular el PayBack i el VAN d’una inversió simple amb fluxos anuals.
- Interpretar la TIR com a criteri d’acceptació enfront d’una taxa mínima exigida.
- Identificar les quatre grans categories de finançament (interna/externa × pròpia/aliena) i triar la mescla adequada.
- Reconéixer les modalitats modernes (crowdfunding, business angels, capital risc) i situar-les en la cascada típica d’una startup.
La funció financera respon a dues preguntes que cap projecte empresarial pot esquivar: en què invertim? i d’on traiem els diners per invertir?. La primera definix l’actiu de l’empresa —els recursos productius en què els diners es convertixen—. La segona definix el passiu i el patrimoni net —de qui són eixos diners i sota quines condicions es tornen—. La diferència entre una empresa viable i una que mor abans de començar sol estar en la coherència entre ambdós decisions.
Estructura econòmica i estructura financera
Tota empresa es pot mirar des de dos costats:
- L’estructura econòmica (actiu) descriu en què està invertit el diner: edificis, maquinària, vehicles, mobiliari, matèries primeres, diner en caixa, deutes que els clients ens deuen.
- L’estructura financera (passiu + patrimoni net) descriu d’on ve el diner: aportacions dels socis, beneficis reinvertits, préstecs bancaris, crèdits de proveïdors.
La regla de l’equilibri financer
La regla bàsica de coherència financera és simple: les inversions a llarg termini (un edifici, una màquina que durarà deu anys) han de finançar-se amb recursos a llarg termini (capital propi, préstec a deu anys). Les inversions a curt termini (estoc, diners per a nòmines) poden finançar-se amb recursos a curt termini (crèdit de proveïdors, pòlissa de crèdit). Saltar-se esta regla —pagar la maquinària amb un préstec a un any— és la recepta clàssica de l’asfíxia financera.
El fons de maniobra
Una de les conseqüències pràctiques de la regla anterior és el concepte de fons de maniobra, que veurem a fons en la Unitat 11. La seua fórmula resumida és:
Fons de maniobra = Actiu corrent − Passiu corrent
Quan el fons de maniobra és positiu, l’empresa té un coixí de seguretat: disposa de més recursos disponibles a curt termini que d’obligacions immediates. Quan és negatiu, està finançant inversió a llarg amb deute a curt, cosa que la situa en una posició fràgil davant qualsevol retard en cobraments o augment de despeses. Només alguns sectors (gran distribució, banca) poden operar estructuralment amb fons de maniobra negatiu perquè el seu cicle de caixa els ho permet.
Benefici comptable vs. tresoreria
La regla pràctica més important de tota la funció financera és esta: l’empresa no fa fallida quan perd diners, sinó quan es queda sense liquiditat. Una empresa pot ser rendible comptablement i, simultàniament, no tindre diners al banc per pagar els seus proveïdors. Passa quan ven a terminis llargs (cobra a 90 dies) mentres paga al comptat (compra a 30 dies). El desfasament entre meritació i caixa és la causa més freqüent de tancaments de pimes que sobre el paper funcionaven.
La inversió: VAN, TIR i PayBack
Abans de posar diners en una inversió qualsevol, convé aplicar tres criteris financers estàndard que ajuden a decidir si la inversió val la pena. El currículum de 2n de Batxillerat demana reconéixer-los, no necessàriament dominar el càlcul avançat.
Termini de Recuperació (PayBack)
És el criteri més intuïtiu: quant de temps tarda la inversió a tornar el diner invertit. Si invertim 10.000 € i els fluxos nets anuals són 4.000 €, el PayBack és 2,5 anys (perquè als 2,5 anys haurem recuperat els 10.000 € inicials).
És útil per comparar projectes ràpidament i per avaluar el risc (com més curt el PayBack, menys anys incerts cal preveure), però ignora dos coses importants: el que ocorre després del període de recuperació i el valor del diner en el temps.
Valor Actual Net (VAN)
El VAN corregix el problema del valor del diner en el temps: 1.000 € hui no valen el mateix que 1.000 € d’ací a cinc anys, perquè podríem invertir-los i obtindre un rendiment. El VAN traduïx tots els fluxos futurs al seu equivalent actual aplicant una taxa de descompte (que representa el rendiment mínim exigit al projecte), suma eixos valors actualitzats i resta la inversió inicial.
La fórmula simplificada per a una inversió amb fluxos anuals constants és:
VAN = -Inversión inicial + Suma de (Flujo_t / (1 + k)^t) para t = 1 hasta n
On k és la taxa de descompte i n és el nombre d’anys.
La regla de decisió és directa:
- VAN > 0: la inversió genera més valor de l’exigit. Accepta.
- VAN = 0: just cobrix el rendiment mínim. Indiferent.
- VAN < 0: destruïx valor. Rebutja.
Prova-ho tu mateix: visualitza el descompte de fluxos de caixa any a any i comprova com canvia el valor present segons la taxa que apliques.
Detall del descompte any a any
VA(flujot) = flujot / (1 + WACC)t · Valor residual = flujon · (1 + g) / (WACC − g)
| Any | Flux | Factor (1+WACC)^t | Valor actual |
|---|---|---|---|
| 1 | 50.000,00 € | 1,1 | 45.454,55 € |
| 2 | 60.000,00 € | 1,21 | 49.586,78 € |
| 3 | 70.000,00 € | 1,331 | 52.592,04 € |
| 4 | 80.000,00 € | 1,4641 | 54.641,08 € |
| 5 | 90.000,00 € | 1,6105 | 55.882,92 € |
| Suma de fluxos descomptats | 258.157,35 € | ||
| Valor residual en l'any 5 (1.147.500,00 €), actualitzat a hui | 712.507,22 € | ||
| = Valor d'empresa | 970.664,57 € | ||
WACC = 10,0 % · g = 2,0 %. El valor residual recull tots els fluxos posteriors a l'horitzó com una renda perpètua creixent.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
La taxa de descompte (k)
L’elecció de la taxa de descompte és la decisió més subjectiva del càlcul del VAN. Quin percentatge exigir? Tres referències pràctiques:
- El cost del deute que l’empresa pagaria si finançara el projecte amb préstec. Si un banc et prestaria al 6 %, exigir menys al projecte intern seria llançar diners.
- El cost d’oportunitat: la rendibilitat que obtindries invertint el mateix capital en una altra alternativa raonable (borsa, deute públic, una altra inversió).
- El risc del projecte: com més arriscat, major la taxa exigida. Un negoci provat pot acceptar k=6-8 %; una startup tecnològica difícilment s’avalua per davall del 20 %.
Per a un projecte d’aula, una taxa raonable és 8-10 %, prou alta per ser conservadora i prou baixa per no descartar-ho tot d’entrada.
Taxa Interna de Rendibilitat (TIR)
La TIR és la taxa de descompte que fa que el VAN siga exactament zero. Si la TIR és superior a la rendibilitat mínima exigida (la taxa k del VAN), el projecte s’accepta; si és inferior, es rebutja. Té l’avantatge d’expressar-se com un percentatge de rendibilitat anual, cosa que facilita la comparació amb altres alternatives d’inversió (un depòsit al 3%, una rendibilitat immobiliària del 5%, etc.).
VAN i PayBack d'una furgoneta per a una empresa de repartiment
Enunciat
Una xicoteta empresa de repartiment a domicili valora comprar una furgoneta de segona mà per ampliar el seu radi de servici. Dades del projecte:
- Inversió inicial (preu + matrícula + condicionament): 18.000 €
- Flux net de caixa anual esperat (ingressos extra menys costos addicionals de combustible, manteniment i assegurança): 6.500 €/any durant 4 anys.
- Valor residual de la furgoneta al final de l’any 4: 3.000 €
- Taxa de descompte exigida (
k): 8 %
a) Calcular el PayBack del projecte. b) Calcular el VAN del projecte. c) Convé fer la inversió?
Solució
- PayBack. Acumulem fluxos fins a cobrir la inversió inicial de 18.000 €.
- Final any 1: 6.500 € recuperats (falten 11.500 €).
- Final any 2: 13.000 € (falten 5.000 €).
- Final any 3: 19.500 € → ja cobert.
- Càlcul afinat: durant l’any 3 es necessiten 5.000 € dels 6.500 € del flux → 5.000 / 6.500 ≈ 0,77.
- PayBack ≈ 2,77 anys (2 anys i 9 mesos).
- VAN. Actualitzem cada flux al present amb taxa 8 %. Com que el flux de l’últim any inclou el valor residual, eixe any entra amb 6.500 + 3.000 = 9.500 €.
VAN = -18.000
+ 6.500/(1,08)^1
+ 6.500/(1,08)^2
+ 6.500/(1,08)^3
+ 9.500/(1,08)^4
- Càlcul pas a pas (arredonint a euros):
- Any 1: 6.500 / 1,08 = 6.018,52 €
- Any 2: 6.500 / 1,1664 = 5.572,71 €
- Any 3: 6.500 / 1,2597 = 5.159,92 €
- Any 4: 9.500 / 1,3605 = 6.982,06 €
- Suma de fluxos actualitzats: 23.733,21 €
- VAN = 23.733,21 − 18.000 = +5.733,21 €
- Decisió: VAN > 0 i PayBack < 4 anys. El projecte s’accepta: a la rendibilitat exigida del 8 %, la furgoneta genera 5.733 € de valor addicional. La TIR estarà clarament per damunt del 8 % (un càlcul iteratiu donaria aproximadament un 19-20 %).
Cost real d'un préstec: TAE d'un finançament al comerç
Enunciat
Un emprenedor estudia finançar un equip d’hostaleria de 12.000 € i compara dues ofertes:
- Oferta A — banc tradicional: préstec a 4 anys. Quota mensual fixa de 285 €. Sense comissions afegides.
- Oferta B — finançament del proveïdor: «0 % interés». Quota mensual de 250 € durant 48 mesos, però amb una comissió d’obertura del 8 % de l’import i una assegurança obligatòria que costa 35 €/mes durant els 4 anys.
a) Calcular el cost total de cada oferta. b) Quina és la realment més barata?
Solució
- Cost total Oferta A (banc):
- Quota: 285 € × 48 mesos = 13.680 €
- Interessos pagats: 13.680 − 12.000 = 1.680 € (≈ 7,3 % efectiu total a 4 anys).
- Cost total Oferta B (proveïdor «sense interessos»):
- Quotes: 250 € × 48 = 12.000 €
- Comissió d’obertura: 8 % × 12.000 = 960 €
- Assegurança obligatòria: 35 € × 48 = 1.680 €
- Cost total: 12.000 + 960 + 1.680 = 14.640 €
- Sobrecost sobre el preu de l’equip: 2.640 € (≈ 11,7 % efectiu total a 4 anys).
- Comparació: l’oferta del banc resulta 960 € més barata, malgrat el titular publicitari «0 % interés» de la del proveïdor.
- Lliçó pràctica: el 0 % interés és sovint una etiqueta enganyosa. El que importa és el cost total o, millor, la TAE —Taxa Anual Equivalent— que la llei obliga a publicitar a Espanya precisament per fer comparables ofertes amb estructures distintes de comissions, assegurances i terminis. Abans de firmar qualsevol finançament, exigix sempre la TAE; si el comercial dubta a donar-la, hi ha motius per sospitar.
Càlcul aproximat de la TIR d'una inversió per interpolació
Enunciat
Un autònom del sector audiovisual estudia comprar un equip d’il·luminació professional per 10.000 € que li permetrà acceptar treballs millor pagats durant els pròxims 4 anys. Els fluxos nets esperats són uniformes: 3.500 €/any. No hi ha valor residual rellevant al quart any.
a) Calcula el VAN del projecte amb una taxa de descompte del 10 %. b) Calcula el VAN amb una taxa del 20 %. c) Estima per interpolació lineal la TIR del projecte. d) Acceptaries el projecte si la teua taxa mínima exigida és del 12 %?
Solució
- VAN al 10 %. Per a fluxos constants podem sumar un a un o aplicar la fórmula de la renda:
- Any 1: 3.500 / 1,10 = 3.181,82 €
- Any 2: 3.500 / 1,21 = 2.892,56 €
- Any 3: 3.500 / 1,331 = 2.629,60 €
- Any 4: 3.500 / 1,4641 = 2.390,55 €
- Suma actualitzada: 11.094,53 €
- VAN (10 %) = 11.094,53 − 10.000 = +1.094,53 €.
- VAN al 20 %:
- Any 1: 3.500 / 1,20 = 2.916,67 €
- Any 2: 3.500 / 1,44 = 2.430,56 €
- Any 3: 3.500 / 1,728 = 2.025,46 €
- Any 4: 3.500 / 2,0736 = 1.687,89 €
- Suma actualitzada: 9.060,58 €
- VAN (20 %) = 9.060,58 − 10.000 = −939,42 €.
- Interpolació lineal. La TIR és la taxa que fa VAN = 0. Com que al 10 % el VAN és positiu (+1.094,53 €) i al 20 % negatiu (−939,42 €), la TIR està entre ambdós. Interpolem:
TIR ≈ 10 % + (20 % − 10 %) × [1.094,53 / (1.094,53 + 939,42)]
TIR ≈ 10 % + 10 % × (1.094,53 / 2.033,95)
TIR ≈ 10 % + 10 % × 0,5381
TIR ≈ 10 % + 5,38 %
TIR ≈ 15,4 %
El càlcul iteratiu exacte donaria una TIR del 14,96 %; la interpolació lineal sobreestima lleugerament perquè la corba VAN(k) no és lineal sinó convexa, però l’error és menor de mig punt i suficient per decidir.
- Decisió: la TIR estimada (≈ 15 %) supera amb folgança la taxa mínima exigida del 12 %. S’accepta la inversió. Equival a dir que el projecte genera 3 punts percentuals de rendibilitat anual per damunt del cost d’oportunitat de l’autònom.
- Lliçó pràctica: la TIR és útil precisament quan es vol comparar el projecte amb alternatives expressades en percentatge (depòsit al 3 %, deute públic al 3,5 %, fons indexat al 7 %). La interpolació lineal entre dos VAN de signe oposat és el mètode de càlcul manual estàndard abans dels fulls de càlcul.
Prova-ho tu mateix: introduïx la inversió inicial, els fluxos anuals i la taxa de descompte per calcular el VAN, la TIR i el PayBack de qualsevol projecte.
Detall dels fluxos actualitzats
| Any | Flux | Factor (1+k)^t | Flux actualitzat |
|---|---|---|---|
| 1 | 20.000,00 € | 1.0800 | 18.518,52 € |
| 2 | 30.000,00 € | 1.1664 | 25.720,16 € |
| 3 | 50.000,00 € | 1.2597 | 39.691,61 € |
| 4 | 60.000,00 € | 1.3605 | 44.101,79 € |
| 5 | 50.000,00 € | 1.4693 | 34.029,16 € |
| Suma actualitzada | 162.061,25 € | ||
| (−) Inversió inicial | -120.000,00 € | ||
| = VAN | 42.061,25 € | ||
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Ferramenta Calculadora de VAN, TIR i PayBack Inversió inicial, taxa de descompte i fluxos anuals fins a deu anys: els tres criteris estàndard calculats alhora, que és com es comparen. Obrir el recurs →Recursos financers: les quatre categories
Les fonts de finançament d’una empresa es classifiquen habitualment encreuant dos eixos: interna vs externa i pròpia vs aliena. L’encreuament produïx quatre categories:
| Pròpia | Aliena | |
|---|---|---|
| Interna | Beneficis reinvertits (autofinançament) | (no aplica habitualment) |
| Externa | Aportacions dels socis, ampliacions de capital | Préstecs bancaris, emissions de bons, crèdit de proveïdors |
El finançament propi no genera obligació de devolució ni interessos, però diluïx el control dels socis fundadors quan entren nous accionistes. El finançament aliè preserva el control però exigix devolució i pagament d’interessos, independentment que el negoci vaja bé o malament. La mescla òptima entre ambdós s’anomena estructura òptima de capital i depén de cada sector i cada moment.
Modalitats modernes de finançament
Més enllà del clàssic préstec bancari i l’ampliació de capital tradicional, les dos últimes dècades han popularitzat modalitats de finançament que convé reconéixer:
Crowdfunding
Una multitud de xicotets aportants finança un projecte a través d’una plataforma digital. Hi ha quatre variants:
- De recompensa (Kickstarter, Verkami): els aportants reben el producte quan es fabrique.
- De donació (GoFundMe): aportació sense contrapartida material.
- De préstec o crowdlending: els aportants presten diners esperant devolució amb interessos.
- D’inversió o equity crowdfunding: els aportants reben participacions en l’empresa.
És especialment útil en fases primerenques on la banca tradicional no presta i, a més, valida la demanda del producte abans de fabricar-lo.
Business angels
Inversors particulars amb experiència i capital propi que invertixen en projectes en fase llavor a canvi d’un percentatge de l’empresa. Aporten diners, contactes i mentoria. La quantitat típica oscil·la entre 25.000 € i 250.000 €.
Capital risc
Societats especialitzades (en anglés, venture capital) que invertixen quantitats superiors —des de centenars de milers fins a diversos milions— en empreses amb alt potencial de creixement. Solen entrar després que un business angel haja validat el projecte i solen exigir una posició influent en la governança.
Public funding
A Espanya existixen línies de finançament públic per a emprenedors: ENISA (préstecs participatius), CDTI (projectes d’innovació), línies ICO (mediades per la banca tradicional amb garantia pública), Programa Kit Digital, ajudes autonòmiques. Les condicions solen ser millors que les de la banca privada però els processos de sol·licitud són llargs i exigents.
Fites típiques d'una startup en cinc fases
- Pre-llavor — estalvis, FFF, microcrèdits. 5-30 K€. La idea està al cap o en prototip en paper. Servix per validar concepte.
- Llavor — business angels o acceleradores. 50-300 K€. Hi ha producte mínim viable i primers usuaris. Permet contractar el primer empleat i validar encaix producte-mercat.
- Sèrie A — capital risc regional/nacional. 1-5 M€. Hi ha producte funcional, ingressos recurrents i pla de creixement. S’invertix en equip, màrqueting i expansió geogràfica.
- Sèrie B/C — capital risc internacional. 5-50 M€. L’empresa creix de forma provada; la inversió servix per accelerar el creixement, no per validar res nou.
- Eixida — adquisició, IPO o continuïtat. O un comprador estratègic adquirix l’empresa, o ix a borsa, o continua sent privada i repartix dividends als seus socis.
L’estructura òptima de capital
La pregunta de quant deute i quant capital propi convé tindre és un dels debats clàssics de les finances corporatives. Les dues posicions extremes són:
- Només capital propi. Sense deute, sense interessos, sense risc d’impagament. Però el cost d’oportunitat del capital propi és habitualment més alt que el del deute, així que l’empresa renuncia a palanquejament.
- Màxim possible de deute. Aprofita l’efecte fiscal (els interessos són deduïbles) i el menor cost del deute. Però augmenta el risc de fallida davant caigudes d’ingressos.
La pràctica intermèdia és el que es coneix com a estructura òptima de capital: la mescla de deute i capital propi que minimitza el cost mitjà ponderat del capital (WACC) mentres manté l’empresa solvent. Depén del sector (elèctriques poden suportar més deute; tecnològiques, menys), del cicle econòmic i del risc del propi projecte.
Una regla pràctica per a pimes: el deute no hauria de superar el 60-65 % del balanç. Per damunt, el cost financer es menja els beneficis; per davall, es desaprofita palanquejament.
Glossari de la unitat
- Actiu: conjunt de béns i drets de l’empresa. Coincidix amb l’estructura econòmica del balanç.
- Passiu: deutes i obligacions de l’empresa enfront de tercers.
- Patrimoni net: aportacions dels socis més beneficis no distribuïts. És el finançament propi.
- Estructura econòmica: costat de l’actiu del balanç — en què està invertit el diner.
- Estructura financera: costat del passiu + patrimoni net — d’on ve el diner.
- Fons de maniobra: actiu corrent menys passiu corrent. Coixí de liquiditat a curt termini.
- VAN (Valor Actual Net): suma de fluxos futurs actualitzats a una taxa de descompte, menys la inversió inicial. Mesura creació de valor.
- TIR (Taxa Interna de Rendibilitat): taxa de descompte que fa el VAN igual a zero. Mesura rendibilitat anual del projecte.
- PayBack (Termini de Recuperació): anys necessaris per recuperar la inversió inicial. Mesura risc temporal.
- Taxa de descompte (
k): rendibilitat mínima exigida al projecte. Reflectix cost d’oportunitat i risc. - TAE (Taxa Anual Equivalent): cost anual real d’un finançament incloent interessos, comissions i assegurances. Obligatòria per llei.
- Palanquejament financer: ús de deute per invertir en actius que rendixen més que el seu cost, amplificant la rendibilitat de l’accionista.
- WACC (Weighted Average Cost of Capital): cost mitjà ponderat del capital. Combina cost de deute i cost de capital propi.
Per aprofundir
- Brealey, Myers & Allen (2022), Principles of Corporate Finance (14a ed.), McGraw-Hill. El manual canònic de finances corporatives. Per a alumnat que vulga anar molt més enllà del batxillerat.
- Pérez-Carballo Veiga, J. F. (2015), La gestión financiera de la empresa, ESIC. Manual espanyol accessible que cobrix VAN, TIR i estructura òptima amb casos pròxims a pimes.
- Documental “Inside Job” (Charles Ferguson, 2010). Premi Oscar al millor documental. Conta la crisi financera de 2008 i mostra què passa quan el palanquejament es descontrola en una economia sencera.
- Pàgina d’ENISA (enisa.es) i CDTI (cdti.es). Les dues principals fonts públiques de finançament per a emprenedors a Espanya. Val la pena llegir els criteris de cada línia encara que el projecte del curs no opte a elles.
- Plataforma Verkami (verkami.com). Explorar 10 projectes finançats amb èxit i 10 que no van assolir l’objectiu. El contrast revela molt sobre què fa una campanya de crowdfunding viable.
Preguntes per reflexionar
- Per què una empresa rendible comptablement pot fer fallida per falta de liquiditat? Posa un exemple concret inventat on el benefici anual siga positiu però la tresoreria s’esgote a mitat d’any.
- La taxa de descompte del VAN és la decisió més subjectiva del càlcul. Imagina dos analistes avaluant el mateix projecte: un usa el 5 %, l’altre el 15 %. Com canvia la seua recomanació? Qui té raó?
- La cascada de finançament (FFF → angels → VC → sèries successives) és la ruta canònica d’una startup. Però la majoria de pimes espanyoles mai passa de FFF + préstec bancari. És això un fracàs o una decisió estratègica legítima? Argumenta.
Bibliografía
- Brealey, R. A., Myers, S. C., Allen, F. i Edmans, A. (2022). Principles of Corporate Finance (14a ed.). McGraw-Hill.
- Suárez Suárez, A. S. (2014). Decisiones óptimas de inversión y financiación en la empresa. Pirámide.
- Berk, J. i DeMarzo, P. (2023). Corporate Finance (6a ed.). Pearson.
- Pérez-Carballo Veiga, J. F. (2015). La gestión financiera de la empresa. ESIC.
- Cassano, R. i Mason, C. M. (2017). The Business Angel Finance Market. Journal of Small Business and Enterprise Development, 24(3).
- ENISA — Empresa Nacional de Innovación. Líneas de financiación para emprendedores (https://www.enisa.es).
La psicologia del diner
Un llibre curt on Housel argumenta que l'èxit financer depén menys de la intel·ligència financera que de la disciplina emocional. Útil per entendre per què tantes empreses i persones amb bones finances tècnicament acaben prenent males decisions sota pressió.
Capítols 1, 8, 19
Why Banks Fail
Una explicació visual de per què els bancs —els actors que «manegen diners»— són els primers que fan fallida quan hi ha una crisi de liquiditat. Bon complement al cas d'Abengoa.
https://www.youtube.com/results?search_query=two+cents+why+banks+fail
The Plain Bagel
Vídeos curts en anglés sobre conceptes de finances corporatives, valoració d'empreses i errors típics en inversió. Útil per escoltar VAN i TIR aplicats a casos reals per un analista professional.
VAN al revés
Un projecte requerix 10.000 € d’inversió inicial i promet fluxos de 3.500 €/any durant 4 anys. Calcula el VAN amb k = 8 % i el PayBack. Després, gira la pregunta: quina taxa de descompte faria que el VAN fora exactament zero? (Això és la TIR.) Acceptaries el projecte si la teua k mínima exigida fora del 12 %?
Notes d'esta unitat
Apunta el que vulgues recordar de «La funció financera». Es guarda només en este dispositiu.
Per a l'aula
Ferramentes
Projecte d'emprenedoria
- D'on ix el diner? La funció financera de l'empresa.