Darrere del vel: justícia distributiva i disseny d'un sistema fiscal

El repte

Cada any, un país decidix qui paga impostos, quant i sobre què. Darrere d’eixa decisió tècnica hi ha una pregunta que no és tècnica en absolut: què és un repartiment just? Qui guanya molt, ha de pagar proporcionalment el mateix que qui guanya poc, o bastant més? Té l’Estat dret a prendre part del que algú ha guanyat legítimament per a donar-ho a un altre? O té el deure de fer-ho?

En este projecte dissenyareu el sistema d’impostos d’una societat imaginària. Però amb una condició que ho canvia tot: ho fareu sense saber quin lloc ocupareu en eixa societat. No sabeu si naixereu rics o pobres, sans o malalts, amb talent valorat pel mercat o sense ell. Eixa és la idea del vel de la ignorància de John Rawls, i vos la prendreu de veres. Al final, haureu de defendre el vostre sistema fiscal amb una dissertació que explique no sols com funciona, sinó per què és just.

Què aporta cada matèria

• Economia posa els instruments del repartiment: com funciona un sistema fiscal real, quina diferència hi ha entre un impost progressiu (el tipus puja amb la renda, com l’IRPF), un de proporcional i un de regressiu (que pesa més sobre qui menys té, com tendix a fer l’IVA), i quin paper juga la política fiscal per a sostindre l’Estat del benestar. Aporta també el perquè de la intervenció: el mercat, encara que funcione perfectament, no produïx un repartiment just —només un repartiment eficient—, i eficiència i equitat no són el mateix. I aporta l’advertència prudent: la corba de Laffer recorda que apujar els tipus sense mesura pot reduir la recaptació, de manera que la justícia es dissenya amb restriccions reals.

• Filosofia posa la pregunta i els marcs per a respondre-la. John Rawls proposa imaginar quines regles triaríem per a una societat si haguérem de decidir-les rere un vel de la ignorància, sense saber quina posició hi ocuparem. La seua tesi: triaríem de manera que les desigualtats només s’accepten si beneficien també els qui estan pitjor —el principi de diferència—. Enfront d’ell, Robert Nozick sosté que una distribució és justa si resulta d’adquisicions i transferències legítimes, sense importar el patró final: redistribuir per la força el que algú ha guanyat netament viola la seua llibertat, i l’Estat ha de ser mínim. El xoc Rawls-Nozick és el cor del debat modern sobre la justícia: preval la igualtat d’oportunitats o la llibertat sobre allò propi? El projecte no ho resol; obliga a posicionar-se amb arguments.

Com es desenvolupa

1. El vel de la ignorància: l'experiència1 sessió

   Abans de qualsevol teoria, es fa l'experiment. Cada equip rep la tasca de repartir un pressupost i uns impostos per a una societat, sabent que després se'ls assignarà per sorteig un perfil (rendes altes, mitjanes, baixes, persona dependent). Decidixen primer a cegues. Només després se'ls revela l'experiment original de Rawls i es compara la seua intuïció amb la seua proposta.

2. Llegir Rawls i Nozick1-2 sessions

   Cada equip treballa una selecció de textos breus: Rawls sobre la posició original i el principi de diferència, Nozick sobre la teoria dels títols i l'exemple de Wilt Chamberlain. Anoten en una taula: què considera just cada autor, quin paper dona a l'Estat, quina objecció faria cada un a l'altre.

3. El taller d'impostos1 sessió

   Amb el suport de la matèria d'economia, l'equip aprén les peces reals: trams de l'IRPF, impostos directes i indirectes, què significa que un impost siga progressiu o regressiu, i com es finança l'Estat del benestar. Sobre un cas numèric senzill comproven qui paga què amb distints dissenys.

4. Dissenyar el sistema fiscal1 sessió

   L'equip tria explícitament una posició filosòfica (rawlsiana, nozickiana o una postura pròpia raonada) i dissenya el seu sistema fiscal en coherència amb ella: què es grava, amb quins tipus, amb quanta progressivitat i a què destina el que recapta. Cada decisió ha de poder justificar-se amb un argument, no amb una preferència.

5. Redactar la dissertaciótreball a casa o sessió curta

   L'equip redacta una dissertació filosòfica que defén el seu sistema: presenta la tesi sobre què és un repartiment just, exposa el sistema fiscal que se'n deriva, anticipa l'objecció de la postura contrària (si són rawlsians, la de Nozick, i viceversa) i li respon.

6. Defensa i rèplica1 sessió

   Cada equip defén la seua proposta en cinc minuts i rep una rèplica preparada per un altre equip que parteix de la teoria oposada. Es tanca comparant: quins sistemes s'assemblen més als reals? On estava el desacord de fons: en els fets econòmics o en els valors?

El producte final

Una proposta de sistema fiscal —tipus, trams, impostos directes i indirectes i destinació de la despesa— acompanyada d’una dissertació raonada que la justifica des d’una teoria de la justícia distributiva explícitament assumida. L’equip defén la seua proposta oralment i respon a la rèplica d’un grup que parteix de la posició contrària.

No s’avalua quin sistema és «el correcte»: ni Rawls ni Nozick guanyen per decret de l’aula. S’avalua que el grup reconstruïsca amb honestedat les dues teories, maneje amb rigor els conceptes fiscals i construïsca una proposta on cada decisió tècnica estiga ancorada en una raó filosòfica coherent —i sàpia, a més, encaixar l’objecció més forta de qui pensa al revés.