Darrere del vel: justícia distributiva i disseny d'un sistema fiscal

El repte

Cada any, un país decidix qui paga impostos, quant i sobre què. Darrere d’eixa decisió tècnica hi ha una pregunta que no és tècnica en absolut: què és un repartiment just? Qui guanya molt, ha de pagar proporcionalment el mateix que qui guanya poc, o bastant més? Té l’Estat dret a prendre part del que algú ha guanyat legítimament per a donar-ho a un altre? O té el deure de fer-ho?

En este projecte dissenyareu el sistema d’impostos d’una societat imaginària. Però amb una condició que ho canvia tot: ho fareu sense saber quin lloc ocupareu en eixa societat. No sabeu si naixereu rics o pobres, sans o malalts, amb talent valorat pel mercat o sense ell. Eixa és la idea del vel de la ignorància de John Rawls, i vos la prendreu de veres. Al final, haureu de defendre el vostre sistema fiscal amb una dissertació que explique no sols com funciona, sinó per què és just.

Què aporta cada matèria

• Economia posa els instruments del repartiment: com funciona un sistema fiscal real, quina diferència hi ha entre un impost progressiu (el tipus puja amb la renda, com l’IRPF), un de proporcional i un de regressiu (que pesa més sobre qui menys té, com tendix a fer l’IVA), i quin paper juga la política fiscal per a sostindre l’Estat del benestar. Aporta també el perquè de la intervenció: el mercat, encara que funcione perfectament, no garantix un repartiment que la societat considere just, perquè eficiència i equitat són criteris distints; si eixe repartiment és just o no és precisament el que discutixen Rawls i Nozick. I aporta l’advertència prudent: la corba de Laffer recorda que apujar els tipus sense mesura pot reduir la recaptació, de manera que la justícia es dissenya amb restriccions reals.

• Filosofia posa la pregunta i els marcs per a respondre-la. John Rawls proposa imaginar quines regles triaríem per a una societat si haguérem de decidir-les rere un vel de la ignorància, sense saber quina posició hi ocuparem. La seua tesi: triaríem de manera que les desigualtats només s’accepten si beneficien també els qui estan pitjor —el principi de diferència—. Enfront d’ell, Robert Nozick sosté que una distribució és justa si resulta d’adquisicions i transferències legítimes, sense importar el patró final: redistribuir per la força el que algú ha guanyat netament viola la seua llibertat, i l’Estat ha de ser mínim. El xoc Rawls-Nozick és el cor del debat modern sobre la justícia: preval la igualtat d’oportunitats o la llibertat sobre allò propi? El projecte no ho resol; obliga a posicionar-se amb arguments.

Com es desenvolupa

1. El vel de la ignorància: l'experiència1 sessió

   Abans de qualsevol teoria, es fa l'experiment. Cada equip rep la tasca de repartir un pressupost i uns impostos per a una societat, sabent que després se'ls assignarà per sorteig un perfil (rendes altes, mitjanes, baixes, persona dependent). Decidixen primer a cegues. Només després se'ls revela l'experiment original de Rawls i es compara la seua intuïció amb la seua proposta.

2. Llegir Rawls i Nozick1-2 sessions

   Cada equip treballa una selecció de textos breus: Rawls sobre la posició original i el principi de diferència, Nozick sobre la teoria dels títols i l'exemple de Wilt Chamberlain. Anoten en una taula: què considera just cada autor, quin paper dona a l'Estat, quina objecció faria cada un a l'altre.

3. El taller d'impostos1 sessió

   Amb el suport de la matèria d'economia, l'equip aprén les peces reals: trams de l'IRPF, impostos directes i indirectes, què significa que un impost siga progressiu o regressiu, i com es finança l'Estat del benestar. Sobre un cas numèric senzill comproven qui paga què amb distints dissenys.

4. Dissenyar el sistema fiscal1 sessió

   L'equip tria explícitament una posició filosòfica (rawlsiana, nozickiana o una postura pròpia raonada) i dissenya el seu sistema fiscal en coherència amb ella: què es grava, amb quins tipus, amb quanta progressivitat i a què destina el que recapta. Cada decisió ha de poder justificar-se amb un argument, no amb una preferència.

5. Redactar la dissertaciótreball a casa o sessió curta

   L'equip redacta una dissertació filosòfica que defén el seu sistema: presenta la tesi sobre què és un repartiment just, exposa el sistema fiscal que se'n deriva, anticipa l'objecció de la postura contrària (si són rawlsians, la de Nozick, i viceversa) i li respon.

6. Defensa i rèplica1 sessió

   Cada equip defén la seua proposta en cinc minuts i rep una rèplica preparada per un altre equip que parteix de la teoria oposada. Es tanca comparant: quins sistemes s'assemblen més als reals? On estava el desacord de fons: en els fets econòmics o en els valors?

El producte final

Una proposta de sistema fiscal —tipus, trams, impostos directes i indirectes i destinació de la despesa— acompanyada d’una dissertació raonada que la justifica des d’una teoria de la justícia distributiva explícitament assumida. L’equip defén la seua proposta oralment i respon a la rèplica d’un grup que parteix de la posició contrària.

No s’avalua quin sistema és «el correcte»: ni Rawls ni Nozick guanyen per decret de l’aula. S’avalua que el grup reconstruïsca amb honestedat les dues teories, maneje amb rigor els conceptes fiscals i construïsca una proposta on cada decisió tècnica estiga ancorada en una raó filosòfica coherent —i sàpia, a més, encaixar l’objecció més forta de qui pensa al revés.

Materials per a l’alumnat

El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.

Fitxa de l’equip

Repartiu els rols el primer dia. Si sou tres, qui coordina assumix també la part fiscal.

• Coordinació i portaveu: repartix les tasques, controla el temps i defén la proposta.
• Lectura de Rawls: reconstruïx la posició original, el vel de la ignorància i el principi de diferència.
• Lectura de Nozick: reconstruïx la teoria dels títols i l’exemple de Wilt Chamberlain.
• Fiscalitat: prepara el cas numèric i comprova que el sistema dissenyat s’aplica bé.

Tasques i entregues per sessió

1. El vel de la ignorància: l’experiència (1 sessió). Repartiu el pressupost i els impostos a cegues; després, anoteu com canviaria la vostra proposta en conéixer el perfil que vos ha tocat. Què entregueu: la proposta inicial i el canvi després del sorteig.
2. Llegir Rawls i Nozick (1-2 sessions). Llegiu els textos i completeu la taula: què considera just cada autor, quin paper dona a l’Estat i què objectaria a l’altre. Què entregueu: la taula comparativa Rawls-Nozick.
3. El taller d’impostos (1 sessió). Calculeu qui paga què amb dos dissenys distints sobre un cas senzill (per exemple, un tipus únic enfront d’una escala per trams). Què entregueu: el cas numèric resolt.
4. Dissenyar el sistema fiscal (1 sessió). Trieu la vostra posició i dissenyeu el sistema: què es grava, amb quins tipus, amb quanta progressivitat i a què es destina el que es recapta. Què entregueu: l’esquema del sistema, amb un argument per a cada decisió.
5. Redactar la dissertació (treball a casa o sessió curta). Redacteu la dissertació: tesi, sistema, objecció de la postura contrària i resposta. Què entregueu: la dissertació.
6. Defensa i rèplica (1 sessió). Defeneu la proposta en cinc minuts i prepareu la rèplica a l’equip que vos toque. Què entregueu: la defensa i la rèplica per escrit.

Fonts de dades

• Agencia Tributaria · Gravamen estatal del IRPF (Manual práctico de Renta 2025): l’escala estatal per trams (a la qual se suma la de cada comunitat autònoma), l’exemple real d’impost progressiu.
• INE · Encuesta de Condiciones de Vida: l’índex de Gini, la ràtio S80/S20 i la taxa de risc de pobresa a Espanya.
• OCDE · Revenue Statistics 2025: nota d’Espanya (PDF, en anglés): quant recapta Espanya en impostos respecte al seu PIB, comparat amb la mitjana de l’OCDE.

Textos i lectures de referència

• Rawls, J. (1971). A Theory of Justice. Harvard University Press. Trad. cast.: Teoría de la justicia, trad. María Dolores González. Fondo de Cultura Económica, 1979 (2a ed., 1995). Llegiu el §3, la idea principal («els principis de la justícia es trien darrere d’un vel d’ignorància», traducció nostra); el §13, sobre la igualtat democràtica i el principi de diferència, i el §24, sobre el vel de la ignorància.
• Nozick, R. (1974). Anarchy, State, and Utopia. Basic Books. Trad. cast.: Anarquía, Estado y utopía, trad. Rolando Tamayo. Fondo de Cultura Económica, 1988. Capítol 7, secció I: la teoria dels títols i l’exemple de Wilt Chamberlain. El seu lema, en la p. 160 de l’original: «de cadascú com trie, a cadascú com siga triat» (traducció nostra); és a dir, cada persona rep el que altres decidixen lliurement donar-li.
• Sandel, M. J. (2011). Justicia. ¿Hacemos lo que debemos? Trad. Juan Pedro Campos Gómez. Debate. Una introducció accessible a Rawls i a Nozick, amb casos, per a començar abans dels originals.

Nivells d’assoliment de la rúbrica

Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.

• Reconstrucció fidel de les teories de la justícia
  • Inicial: caricaturitza un dels autors o els atribuïx idees que no sostenen.
  • En desenvolupament: reconstruïx bé un dels dos, però simplifica l’altre.
  • Adequat: explica amb precisió el vel de la ignorància, el principi de diferència i la teoria dels títols, sense caricatures.
  • Avançat: a més, localitza el nucli del desacord (el repartiment final enfront de la història de com es va adquirir cada cosa) i l’il·lustra amb l’exemple de Wilt Chamberlain.
• Ús correcte dels conceptes fiscals
  • Inicial: confon el tipus mitjà amb el marginal, o progressiu amb proporcional.
  • En desenvolupament: distingix els tipus d’impostos, però els aplica malament al seu sistema.
  • Adequat: maneja progressivitat, proporcionalitat i regressivitat, i impostos directes i indirectes, i els aplica bé al seu sistema.
  • Avançat: a més, calcula el tipus mitjà de tres rendes distintes amb el seu sistema i el compara amb un tipus únic.
• Coherència entre teoria i proposta
  • Inicial: el sistema no té relació amb la posició triada.
  • En desenvolupament: coherent en general, però algunes decisions es justifiquen amb preferències.
  • Adequat: el sistema es deriva de la posició triada i cada decisió es justifica amb un argument.
  • Avançat: a més, reconeix quina decisió li costaria més defendre davant la postura contrària i la matisa.
• Qualitat de la dissertació
  • Inicial: opinió sense estructura ni objeccions.
  • En desenvolupament: té estructura de dissertació, però l’objecció contrària és feble o no es respon.
  • Adequat: ben estructurada, distingix la tesi de les objeccions, respon a la postura contrària i raona sense eslògans.
  • Avançat: a més, presenta l’objecció contrària en la seua versió més forta abans de respondre-la.