El repte
Tindre una bona idea de producte és la part fàcil. La difícil arriba quan algú pregunta: «val, i a quant el vens i quants n’has de vendre per a no perdre diners?». En este projecte recorrereu les dues meitats del camí: primer dissenyeu i construïu el prototip d’un producte senzill —un suport per al mòbil, un organitzador d’escriptori, una funda, un joc de taula, una peça impresa en 3D— i després demostreu amb números que eixe producte podria sostindre’s.
No n’hi ha prou que el prototip funcione i quede bonic. Heu de posar damunt de la taula una fitxa de costos que diga què costa cada unitat, a quin preu el vendríeu i, sobretot, a partir de quantes unitats el producte deixa de donar pèrdues. Eixe número té nom: el punt mort.
Què aporta cada matèria
- Economia posa els conceptes per a decidir si el producte és viable: la diferència entre cost fix (el que es paga encara que no vengues res: motles, ferramentes, disseny) i cost variable (el que costa cada unitat: material, cargolam, pintura); el cost variable unitari; el marge de contribució (P − CVu); i el punt mort Q* = CF / (P − CVu), que diu quantes unitats cal vendre per a començar a guanyar.
- Tecnologia posa el disseny i la fabricació: detecció de la necessitat, esbossos, elecció de materials i procés (tall, impressió 3D, muntatge), construcció del prototip i proves amb usuaris reals per a iterar el disseny abans de tancar la fitxa de costos.
Com es desenvolupa
- Detectar la necessitat i esbossar1 sessió
Cada equip tria una necessitat xicoteta i concreta del seu entorn (subjectar el mòbil mentres s'estudia, organitzar cables, protegir alguna cosa, jugar a alguna cosa) i esbossen dues o tres solucions. En trien una i descriuen en una frase quin problema resol i per a qui.
- Dissenyar i construir el prototip1-2 sessions
Passen de l'esbós al prototip físic amb els materials del taller: cartó, fusta, peces impreses en 3D, materials reutilitzats. No busquen l'acabat perfecte, sinó una versió que es puga ensenyar, tocar i provar. Anoten quins materials usen i en quina quantitat: eixes dades seran el cost variable més endavant.
- Provar-lo i millorar-loMitja sessió
Ensenyen el prototip a tres o quatre possibles usuaris (altres equips, el professorat) i observen on s'encalla, què no s'entén i què falla. Fan una iteració de millora. La idea és validar el disseny abans de calcular costos sobre alguna cosa que encara canviarà.
- Estudi de costos1 sessió
Separen els costos fixos (motles, ferramentes, disseny, plantilles: es paguen una vegada) dels costos variables (material per unitat). Calculen el cost variable unitari CVu sumant el que costa el material d'una sola peça. Construïxen una taula de costos ordenada.
- Preu i punt mort1 sessió
Fixen un preu de venda P raonat (cost més un marge, mirant productes semblants en el mercat) i calculen el marge de contribució P − CVu i el punt mort Q* = CF / (P − CVu). Interpreten el resultat: és assolible vendre eixes unitats? Proven què passa si pugen el preu o baixen el cost fix.
- Presentació1 sessió
Cada equip presenta el prototip i la seua fitxa de costos a la classe: ensenyen el producte en funcionament, justifiquen el preu i expliquen a partir de quantes unitats seria rendible. La resta pot qüestionar les xifres o proposar canvis de disseny que abarateixen el cost.
El producte final
Un prototip físic funcional acompanyat d’una fitxa de costos d’una pàgina. La fitxa inclou la taula de costos (fixos i variables separats), el cost variable unitari, el preu de venda justificat i el càlcul del punt mort amb la seua interpretació.
Prenguem un exemple per a veure quin nivell de tancament es demana. Un equip dissenya un suport de mòbil de fusta. Per a fabricar-lo necessita una plantilla de tall i una ferramenta que els costa una sola vegada CF = 80 €. El material de cada suport (fusta, paper de vidre, cola, tap antilliscant) suma CVu = 1,20 €. Mirant suports semblants, decidixen vendre’l a P = 5 €. El marge de contribució per unitat és P − CVu = 5 − 1,20 = 3,80 €, així que el punt mort és:
Q* = CF / (P − CVu) = 80 / 3,80 = 21,05 → 22 unidades
A partir de la unitat 22 el producte comença a donar benefici (amb 22 unitats el marge acumulat és 22 × 3,80 = 83,60 €, ja per damunt dels 80 € de cost fix). La fitxa ha d’acabar amb una frase d’interpretació d’este tipus: si l’equip creu que pot vendre més de 22 suports, el producte és viable; si no, toca redissenyar per a abaratar el cost, pujar el preu o descartar la idea.