Necessitat o desig? Classifica el que ompli la teua motxilla

Plantejament

En la primera unitat aprenem que les persones tenim necessitats (el que de veritat ens fa falta per a viure) i desitjos (el que ens abellix, però del que podríem prescindir). Sona fàcil, fins que ho apliques a la teua pròpia vida i descobrixes que la frontera no està gens clara: el mòbil és una necessitat o un desig? I unes sabatilles concretes de marca?

Este exercici no s’inventa exemples: usa el que portes hui damunt i el que has fet des que t’has alçat. En classificar-ho, cadascú veurà que algunes coses són necessitats per a tot el món (menjar, dormir, sentir-se segur) i altres són desitjos disfressats de necessitat.

Objectius didàctics

• Distingir necessitats de desitjos a partir d’exemples propis i reals.
• Reconéixer que algunes necessitats són bàsiques (comunes a totes les persones) i altres secundàries o creades.
• Ordenar les necessitats per importància usant la piràmide de Maslow.
• Argumentar per què una mateixa cosa pot ser necessitat per a una persona i desig per a una altra.

Passos

1. (5 min) Enquadrament. El professor recorda la diferència entre necessitat i desig i dibuixa en la pissarra la piràmide de Maslow (de baix cap amunt: bàsiques, seguretat, socials, reconeixement, autorealització). Repartix la fitxa.
2. (10 min) La meua llista. Cada estudiant escriu deu coses que ha usat, menjat o fet hui, des que s’ha alçat: l’esmorzar, l’autobús, el mòbil, parlar amb un amic, la dessuadora, les dades del mòbil, etc.
3. (10 min) Classificar. Col·loca cadascuna de les deu coses en la columna de necessitat o de desig. Si dubta, la marca amb un interrogant: eixos dubtes són els més interessants.
4. (10 min) A la piràmide. Porta les seues cinc necessitats més clares a la piràmide de Maslow, situant cadascuna en el seu escaló. Quin escaló té més coses? Hi ha algun escaló buit?
5. (10 min) El xoc per parelles. En parelles comparen les seues llistes i busquen una cosa que un haja posat com a necessitat i l’altre com a desig. Discutixen qui té raó. Quasi sempre descobrixen que els dos la tenen: depén de la situació de cadascú.
6. (5 min) Tancament. El professor arreplega en la pissarra els dubtes més repetits (mòbil, roba de marca, internet) i tanca amb la idea clau: les necessitats bàsiques són paregudes per a tots, però molts “desitjos” ens semblen necessitats perquè ens hi hem acostumat.

Per al professorat

El moment clau és el pas 5: que dos estudiants defenguen postures oposades sobre el mateix demostra que la frontera necessitat/desig no és objectiva. Aprofita el cas del mòbil per a introduir les necessitats creades per l’entorn i la publicitat (pont amb la unitat 3). Evita validar una única resposta correcta; l’objectiu és el criteri, no l’etiqueta.

Avaluació