Activitats per a l'aula
Diverses propostes per unitat i de formats distints: casos reals, exercicis numèrics, debats, dinàmiques, investigacions amb dades, anàlisi de notícies, lectura de gràfics, jocs d'aula i projectes. Cada fitxa inclou objectius, passos i rúbrica, i es pot descarregar en PDF.
- 01 Debat
Debat: emprendre compensa el risc a Espanya?
Debat estructurat sobre si emprendre és una opció racional enfront del treball assalariat, contrastant dades reals de supervivència empresarial i motivacions de la persona emprenedora.
- 01 Dinàmica
Mapa de fortaleses: quin tipus de persona emprenedora eres?
Dinàmica d'autoconeixement per estacions perquè l'alumnat identifique les seues competències emprenedores i dissenye un equip complementari.
- 01 Cas
Tres empreniments en l'espill
Comparar Mercadona, Glovo i Mondragón identificant oportunitat inicial, assumpció de risc i forma de generar excedent.
- 01 Investigació
Quants emprenen de veres: el teixit empresarial a les estadístiques
Investigació al DIRCE de l'INE i a les sèries d'afiliació al RETA: mesurar quantes empreses naixen i moren cada any a Espanya, quantes sobreviuen als cinc anys i quina distància hi ha entre el relat de l'emprenedoria i el que diuen els registres.
- 01 Notícia
El mite fundacional: com es conta una empresa d'èxit
Lectura crítica d'un perfil periodístic d'una fundadora: identificar el biaix del supervivent, separar els fets comprovables del relat construït a posteriori i reescriure el titular de manera que continue sent cert si el projecte haguera fracassat.
- 02 Cas
Quan el negoci creix: el cas de l'autònom que es queda curt
Cas real d'un autònom en expansió que ha de decidir si es transforma en SL, analitzant responsabilitat patrimonial, fiscalitat i capacitat de finançament.
- 02 Debat
Debat: cooperativa o societat capitalista?
Debat sobre quin model societari és preferible per a una empresa de nova creació, contrastant la lògica del capital (SA/SL) amb la lògica de les persones (cooperativa).
- 02 Exercici
Cinc projectes, cinc formes jurídiques
Assignar i justificar la forma jurídica adequada (autònom, SL, SA, cooperativa, SLU) a cinc projectes hipotètics amb perfils distints.
- 02 Creatiu
L'organigrama que creix: la mateixa empresa amb 5, 30 i 200 persones
Encàrrec de disseny en tres actes: dibuixar l'estructura organitzativa d'una mateixa empresa en tres moments del seu creixement, decidir en quin apareix cada tipus de departamentalització i justificar per escrit quin problema resol cada canvi.
- 02 Investigació
Tres empreses del teu carrer: quina forma jurídica tenen i per què
Treball de camp i consulta de fonts públiques: identificar tres empreses reals de l'entorn, esbrinar-ne la forma jurídica, la grandària i el sector a partir de dades accessibles, i raonar què va portar cada una a eixa figura i no a una altra.
- 03 Dinàmica
Mural PESTEL: l'entorn que ve per al cotxe elèctric
Dinàmica de mural col·laboratiu per factors per a anticipar amenaces i oportunitats de l'entorn general al sector de l'automoció elèctrica.
- 03 Exercici
Les cinc forces de Porter aplicades a un gimnàs low cost
Exercici guiat per a puntuar i justificar les cinc forces competitives d'un sector concret i deduir el seu atractiu i l'estratègia recomanable.
- 03 Cas
La llibreria de barri enfront de l'e-commerce
Construir un PESTEL i un DAFO complet per a una llibreria independent que afronta la pressió d'Amazon, i derivar una estratègia inicial.
- 03 Gràfic
Quant de concentrat està un sector: CR4 i índex Herfindahl
Lectura quantitativa de l'estructura de tres sectors a partir de les seues quotes de mercat: calcular el CR4 i l'índex Herfindahl-Hirschman, representar cada sector i decidir quin dels tres és realment competitiu i quin només ho pareix.
- 03 Notícia
Una notícia, dues ferramentes: PESTEL i Porter sobre el mateix text
Anàlisi de l'entorn a partir d'una notícia sectorial: el mateix text es passa dues vegades, primer pel PESTEL per a classificar els factors de l'entorn general i després per les cinc forces per a diagnosticar l'atractiu del sector, i es compara què veu cada ferramenta.
- 04 Dinàmica
Quatre empreses, quatre Business Model Canvas
Construir el BMC de quatre empreses reals molt diferents i descobrir per inducció els patrons recurrents (long tail, freemium, subscripció, marketplace).
- 04 Cas
El pivot que va salvar l'empresa: tres girs de model de negoci
Cas comparat de tres empreses que van canviar radicalment el seu model de negoci (Netflix, Nokia, Slack) per a entendre què és un pivot i quan convé.
- 04 Projecte
Mini-projecte: del Lean Canvas a la primera hipòtesi validada
Mini-projecte en què cada equip formula el seu model de negoci en un Lean Canvas i dissenya un experiment barat per a validar la hipòtesi més arriscada.
- 04 Investigació
Com guanya diners de veres el que uses gratis
Investigació en comptes anuals i informes publicats: triar un servici que l'alumnat use sense pagar, localitzar d'on ixen realment els seus ingressos i quin pes té cada font, i comprovar quant s'assembla això al model que un s'imaginava.
- 04 Joc
Cartes de models de negoci: emparellar l'empresa amb la seua forma de cobrar
Joc de cartes per rondes cronometrades: associar dotze empreses conegudes amb l'arquetip de model d'ingressos que usen realment, defendre els emparellaments dubtosos i descobrir que diverses en combinen dos o tres alhora.
- 05 Debat
Debat: la creativitat empresarial s'aprén o s'hi naix?
Debat sobre si la capacitat d'innovar és un talent innat o una competència entrenable, amb implicacions per a la gestió de la innovació a l'empresa.
- 05 Exercici
De la pluja d'idees a la decisió: matriu impacte-esforç
Exercici de priorització en què l'alumnat puntua idees creatives segons impacte i esforç i les ordena amb una matriu per a triar quines executar.
- 05 Dinàmica
Sessió SCAMPER: redissenya una app educativa
Aplicar les tècniques de divergència (brainwriting + SCAMPER) i convergència (vot puntuat) per a generar deu alternatives a una app educativa que no acaba de funcionar.
- 05 Creatiu
Redissenyar un negoci del barri: el mateix local, un altre model
Encàrrec de redisseny sobre un negoci real i pròxim: mapar-ne el model actual, detectar quin bloc és el seu punt dèbil i proposar tres models alternatius plausibles, presentats en una làmina que el mateix amo podria entendre sense explicació.
- 05 Joc
Restriccions que obliguen a pensar: tres rondes contra el rellotge
Joc de generació d'idees amb restriccions sortejades: cada ronda imposa una limitació dura al mateix negoci de partida i els equips tenen set minuts per a refer el model, comprovant que una restricció ben posada produïx més idees que un full en blanc.
- 06 Dinàmica
Construir el buyer persona: dinàmica de segmentació amb targetes
Dinàmica per a segmentar un mercat i construir buyer personas detallades d'un producte, descobrint que no es ven a tots de la mateixa manera.
- 06 Exercici
Política de preus: elasticitat i decisió de rebaixar o pujar
Exercici de càlcul de l'elasticitat-preu de la demanda a partir de dades de vendes i decisió raonada sobre la política de preus òptima.
- 06 Cas
Llancem una pastisseria sense gluten: marketing mix complet
Dissenyar les 4P d'una pastisseria especialitzada en rebosteria sense gluten que obrirà en una ciutat mitjana, partint d'un perfil de client concret.
- 06 Gràfic
L'embut de conversió: on es perden els clients
Lectura i representació de l'embut d'una botiga en línia: calcular la taxa de conversió de cada escaló, localitzar la fuita més cara i comparar dues estratègies —portar més visites o arreglar el pas que falla— comprovant que donen el mateix resultat a cost molt distint.
- 06 Notícia
Un llançament sota el microscopi: les quatre P en una notícia
Lectura de la cobertura periodística del llançament d'un producte per a reconstruir el marketing mix complet, detectar quina variable decidix de veres el posicionament i escriure la pregunta que cap mitjà va fer.
- 07 Cas
Fabricar o comprar? El dilema d'un fabricant de motxilles
Cas de decisió make-or-buy en què un fabricant valora externalitzar un component, combinant càlcul de costos i factors qualitatius.
- 07 Projecte
Miniprojecte: cronometrar i redissenyar un procés real
Miniprojecte de millora de processos: l'alumnat mapa, cronometra i redissenya un procés real de l'institut aplicant productivitat i eliminació de balafiaments.
- 07 Exercici
Dos plans de cuina: punt mort i palanquejament operatiu
Calcular el punt mort d'un restaurant en dos escenaris (cuina manual vs. cuina automatitzada) i discutir les implicacions del palanquejament operatiu.
- 07 Exercici
Taller d'artesania: punt mort, benefici i productivitat del treball
Calcular el llindar de rendibilitat, el benefici a un volum donat, el nou punt mort després d'una pujada de costos fixos i la variació de la productivitat del treball.
- 07 Gràfic
Costos al paper: el punt mort vist i no només calculat
Representació gràfica de costos fixos, totals i ingressos d'un taller: llegir el llindar de rendibilitat al punt de tall, vore com es desplaça quan pugen els fixos o baixa el preu, i comprovar a la corba de cost mitjà per què produir més abarateix cada unitat.
- 07 Investigació
La cadena de subministrament d'alguna cosa que portes posada
Investigació sobre un producte concret del mateix alumnat: reconstruir la seua cadena de subministrament des de la matèria primera fins a la botiga usant etiquetes, informes de sostenibilitat i estadístiques de comerç, i comptar quantes fronteres va creuar abans d'arribar a la motxilla.
- 08 Cas
Cas: per què se'n va la gent — la rotació en una cadena de restaurants
Cas d'anàlisi de l'alta rotació de personal en hostaleria: calcular el cost de rotació i proposar un pla de retenció basat en la motivació.
- 08 Debat
Debat: haurien les empreses d'obligar a tornar a l'oficina?
Debat estructurat d'aula sobre el retorn al treball presencial post-pandèmia, amb preparació prèvia, normes de rèplica i rúbrica d'avaluació de l'argumentació.
- 08 Dinàmica
Dinàmica d'equips: els rols de Belbin en acció
Dinàmica vivencial en què l'alumnat resol un repte en equip i descobrix els rols de Belbin observant com es repartixen naturalment les funcions.
- 08 Creatiu
Una oferta d'ocupació que no espante mitja plantilla possible
Encàrrec de reclutament: reescriure una oferta d'ocupació mal redactada i dissenyar el procés de selecció complet, amb criteris definits abans de vore candidatures i una prova que mesure de veres el que el lloc necessita.
- 08 Investigació
El conveni que t'aplicarà: buscar-lo, llegir-lo i comparar-lo
Investigació en fonts oficials per a localitzar el conveni col·lectiu de dos sectors distints, extraure de cada un les condicions que més canvien la vida d'un treballador —salari, jornada, vacances, categories— i comparar-les en una taula.
- 09 Cas
Com finançar el creixement: el cas d'una startup que ha de triar
Cas de decisió de finançament en què una startup compara préstec bancari, business angel i crowdfunding segons cost, control i risc.
- 09 Debat
Debat: endeutar-se per a créixer o créixer amb recursos propis?
Debat sobre la conveniència del palanquejament financer, contrastant la lògica de créixer amb deute enfront de la prudència de l'autofinançament.
- 09 Exercici
Tres inversions, una sola decisió: VAN, TIR i PayBack
Comparar tres alternatives d'inversió amb perfils de fluxos distints i decidir quina executar aplicant els tres criteris financers estàndard.
- 09 Exercici
Renovar la línia de producció: VAN, TIR i PayBack d'un projecte d'inversió
Avaluar la viabilitat d'un projecte de renovació de maquinària calculant el PayBack, el VAN i la TIR, i interpretant conjuntament els tres criteris.
- 09 Joc
La cartera amb dau: sis rondes per a entendre el risc
Joc d'assignació de capital entre tres projectes amb perfils de risc molt distints: cada ronda es tira el dau, s'anoten els resultats i al cap de sis rondes la classe compara el valor esperat amb el que realment li ha passat a cada equip.
- 09 Notícia
Deute o socis: la mateixa ampliació contada de dues maneres
Lectura de dues informacions sobre la mateixa empresa que necessita un milió d'euros: una cobrix l'opció de demanar un préstec i l'altra la de donar entrada a un inversor. El grup calcula el cost de cada via, l'efecte sobre el control i decidix amb criteris.
- 10 Exercici
Construir el balanç i el compte de resultats de Tallers Aragó
A partir d'un llistat desordenat de comptes i operacions, construir el balanç al tancament i el compte de pèrdues i guanys d'un taller mecànic fictici.
- 10 Dinàmica
Dinàmica de la partida doble: el balanç humà
Dinàmica vivencial en què l'alumnat representa físicament comptes i assentaments per a interioritzar la partida doble i l'equilibri del balanç.
- 10 Projecte
Miniprojecte: porta la comptabilitat d'un mes del teu negoci
Miniprojecte en què cada equip inventa un xicotet negoci, registra un mes d'operacions i elabora el seu balanç i compte de resultats.
- 10 Creatiu
Explicar un balanç a algú que no n'ha vist mai cap
Encàrrec de divulgació: convertir el balanç d'una empresa en una peça visual d'una sola pàgina que entenga algú sense formació comptable, sense usar les paraules actiu, passiu, patrimoni ni corrent, i sense perdre ni un gram d'exactitud.
- 10 Joc
El balanç contrarellotge: trenta partides, cinc masses, tres minuts
Joc de classificació per rondes cronometrades: col·locar trenta partides comptables a les cinc masses patrimonials, defendre les dubtoses i comprovar al final que el balanç quadra, perquè si no quadra alguna carta està al lloc equivocat.
- 11 Debat
Debat: mana el benefici o la sostenibilitat? L'empresa davant els seus comptes
Debat sobre si l'empresa ha de prioritzar maximitzar el benefici per als seus accionistes o equilibrar-lo amb criteris socials i ambientals (stakeholders).
- 11 Exercici
Diagnòstic financer: ratios i fons de maniobra de dues empreses
Exercici de càlcul i interpretació de ratios de liquiditat, endeutament i rendibilitat, a més del fons de maniobra, comparant dues empreses del mateix sector.
- 11 Exercici
Balanç en mà: rendibilitat econòmica, financera i fons de maniobra
Calcular i interpretar la rendibilitat econòmica (RE), la rendibilitat financera (RF) i el fons de maniobra a partir d'un balanç i un compte de resultats simplificats.
- 11 Cas
Radiografia financera d'Inditex
Anàlisi guiada dels comptes anuals publicats d'Inditex: fons de maniobra, ratios principals, rendibilitat econòmica i financera. Comparació amb el sector.
- 11 Gràfic
Cinc anys de ràtios: l'empresa que creixia i s'anava enfonsant
Anàlisi d'una sèrie temporal d'estats financers: calcular cinc ràtios any rere any, representar-los en un mateix gràfic i explicar com una empresa pot augmentar les seues vendes un 50 % mentres el seu benefici cau dos terços i la seua liquiditat desapareix.
- 11 Investigació
Els comptes d'una empresa de veres: de l'informe anual als ràtios
Investigació amb comptes anuals reals d'una empresa cotitzada: localitzar el balanç i el compte de resultats a l'informe, extraure les sis xifres que fan falta, calcular quatre ràtios i comparar el resultat amb una altra empresa del mateix sector.
- 12 Debat
Debat: servix d'alguna cosa el pla d'empresa o és paper mullat?
Debat sobre la utilitat real del pla d'empresa enfront de la metodologia lean, contrastant planificar abans d'actuar amb experimentar i ajustar sobre la marxa.
- 12 Dinàmica
Prototipatge ràpid en paper: del concepte al storyboard en una sessió
Dinàmica de prototipatge de baixa fidelitat per a convertir una idea de producte o servei en un prototip de paper testejable amb usuaris reals.
- 12 Projecte
Elevator pitch d'un pla d'empresa amb feedback d'iguals
Cada equip presenta el seu projecte en 60 segons a un jurat rotatiu de companys i rep feedback estructurat en quatre dimensions.
- 12 Creatiu
Pitch deck de deu diapositives: el pla d'empresa que sí que es llig
Encàrrec de comunicació amb format tancat: condensar un pla d'empresa en deu diapositives d'una idea cada una, amb una xifra defensable per diapositiva, i defendre'l en cinc minuts davant d'un jurat que pot interrompre.
- 12 Gràfic
El pla de tresoreria: per què un negoci rendible es queda sense diners
Construcció i lectura del pressupost de tresoreria d'un negoci estacional: calcular el saldo mes a mes, representar-lo, trobar el mes crític i dimensionar el finançament que fa falta tot i que l'any tanca amb benefici.
Les activitats estan pensades per a sessions de 50-90 minuts. Es poden adaptar a classe sencera, grups xicotets o treball individual segons el context. Si les useu amb el vostre alumnat i descobriu ajustos que funcionen millor, escriviu-nos a hola@profedeeconomia.es.